BarcelonaInfarts que es confonen amb ansietat, retards en el diagnòstic del trastorn de l'espectre autista, pèrdues gestacionals no acompanyades, intoxicació per fàrmacs per rebre una dosi no adequada al seu sexe, dones a qui no prenen seriosament els seus símptomes, invisibilització de la violència obstètrica o problemes de salut mental diagnosticats massa tard. Són només alguns dels exemples del biaix de gènere que hi ha en medicina i recerca i que han recollit la periodista Isabel Muntané i la metgessa del servei d'urgències de l'Hospital Clínic Blanca Coll-Vinent al llibre Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut , publicat per Raig Verd.
El llibre, que s'ha presentat aquest dijous a Espai Línia de Barcelona, analitza tretze malalties que es diagnostiquen i tracten a partir d'un model d'home universal com ara els infarts, el càncer i el trastorn de l'espectre autista a través del testimoni de pacients i de textos de metges especialistes d'hospitals catalans.
Partim d’una medicina androcèntrica que ha investigat les manifestacions en homes i ha extrapolat els resultats a les dones. Semblava que només la salut reproductiva era un tret diferencial, però els símptomes, els tractaments i la recuperació d'una mateixa malaltia poden no ser iguals en homes i dones. Les diferències biològiques, molts cops invisibilitzades, expliquen només una part de les desigualtats en salut, que també estan condicionades pels rols de gènere. "Aquest llibre reflecteix una realitat: que hi ha un biaix de gènere i de sexe en l'atenció sanitària que rebem", diu Antonia Sambola, cardiòloga de l'Hospital de la Vall d'Hebron i experta en salut cardiovascular de la dona.
I en són un bon exemple les malalties cardiovasculars. És la primera causa de mort en les dones a l’Estat, per damunt del càncer de mama, i si bé els homes pateixen més infarts i les dones més ictus i insuficiències cardíaques, elles tenen el doble de probabilitats de morir en cas d’infart. La taxa de mortalitat de l’infart de miocardi és del 9% en els homes i del 18% en les dones. I els motius són diversos. Elles triguen més a anar a l’hospital i no reconeixen els símptomes o es confonen sovint amb quadres d’ansietat i els acostuma a passar a casa, quan hi ha menys possibilitat d'una intervenció ràpida.
A l'Elena Martínez, un dels testimonis recollits al llibre, li van confondre durant anys el dolor de pit que sentia i que fins i tot li impedia caminar més de deu minuts amb un quadre d'ansietat. Fins que, davant la insistència, la van acabar derivant al servei de cardiologia de l'Hospital de Bellvitge, on li van detectar una obstrucció en diverses artèries del cor.
Exclusió dels assajos clínics
Durant dècades hi ha hagut un biaix de gènere en la recerca mèdica perquè les dones, pels canvis hormonals i per qüestions de seguretat, no eren incloses en assajos clínics. Aquesta exclusió ha comportat mancances de coneixement. També en els estudis amb animals, on més de dos terços són mascles. I quan s'han inclòs dones en els assaigs, no s’han segregat els resultats. És a dir, els resultats s’apliquen igual tant en homes com en dones, tot i que la participació de les dones és més baixa. L’exclusió de les dones en assajos clínics també comporta que es desconeguin les reaccions adverses de medicaments o es triguin anys a adonar-se’n i a adoptar mesures.
Segons Elisa Llurba, cap d'obstetrícia i ginecologia de l'Hospital de Sant Pau, el llibre "reflecteix aquesta manca de coneixement". "Hauríem de reescriure la medicina des de zero", sosté. Cal més recerca mèdica amb perspectiva de gènere, però cal "temps" i "diners", ha assegurat la metgessa i una de les coordinadores del llibre, Blanca Coll-Vinent, que també ha proposat no finançar projectes de recerca que no incloguin la perspectiva de gènere.
Uns quants hospitals catalans han engegat comissions de gènere, un primer pas per incloure la perspectiva de gènere en la salut que també ha d'arribar a les facultats. A la unitat docent de Vall Hebron (UAB), per exemple, s'ha inclòs en una assignatura optativa, ha explicat Sambola. Amb tot, calen més accions. Tant les coordinadores del llibre com les metgesses presents a la presentació han reclamat polítiques públiques feministes. "Les accions individuals són heroiques, però no poden fer una transformació, cal la implicació de directius i institucions per canviar les coses", segons Sambola.
En aquest sentit, Muntané assegura que "el que passa al sector sanitari i mèdic és el que passa a tota la societat, no ho podem aïllar d'un sistema patriarcal". I, de fet, la medicina amb perspectiva de gènere beneficia tant homes com dones: si en dones hi ha un sobrediagnòstic de problemes de salut mental, en homes hi ha un infradiagnòstic de depressió, fibromiàlgia i càncer de mama.