PequínLa Xina va fer de la gestió de la pandèmia una política nacional, no sanitària. Les principals armes per lluitar contra el coronavirus van ser el control de moviments de la població, el rastreig exhaustiu de casos i les quarantenes estrictes. Pequín va exhibir amb orgull l'èxit d'un sistema polític que va aconseguir monitorar eficientment la població davant del caos i l'alta taxa de defuncions que es va produir a Occident. Però l’esgotament de la ciutadania i l'alta transmissibilitat de la variant òmicron van acabar d'un dia per l'altre amb la política de covid zero.
El gener del 2020 el tancament de Wuhan i el confinament de tota la província de Hubei va ser una solució d'emergència. La Xina, tot i ser la segona economia mundial, té un feble sistema sanitari fora de les grans ciutats i tancar-ho tot va ser la seva opció per frenar els contagis. La política de covid zero consistia en detectar els contagis a través de PCR massius a la població i aïllar-los sistemàticament. Durant els anys de pandèmia a la Xina es va viure sota el control del mòbil. A través d'una aplicació en què es carregava el resultat de les proves diagnòstiques i es podia rastrejar els moviments de tothom, es generava un codi. Sense aquest codi en verd pràcticament no et podies moure: ho necessitaves per entrar al metro, per anar a la feina, per entrar a botigues o per accedir al teu edifici.
El 2020 el sistema ja va funcionar i es van controlar els contagis. La situació a la Xina va tornar a una certa normalitat i era molt millor que a Occident. El problema és que no va dissenyar un pla de sortida. La política covid zero, que s'atribuïa directament a Xi Jinping, va esdevenir una política d'estat i gairebé una religió. Les fronteres del país es van tancar, excepte per als residents, per evitar contagis. Es va normalitzar el missatge que la Xina estava fora de perill i el virus venia de l'exterior. En entrar al país era obligatòria una quarantena almenys de quinze dies, en una habitació d'hotel.
Es necessitava un codi verd per anar en metro, anar a la feina, entrar a botigues o accedir al teu edifici
L'excés de zel provocava situacions rocambolesques i perilloses. L'obsessió amb el virus vingut de fora va arribar a l'extrem de fer PCR al peix als vaixells abans d'arribar a port. I es van denunciar casos de persones que van morir sense ser ateses perquè la prioritat era que no sortissin del confinament. El sistema informàtic era molt eficient i, per exemple, permetia detectar si havies agafat un taxi després d'un contagi o establir que t'havies trobat al carrer amb algú positiu i, per tant, t'havies de tancar a casa durant una setmana. Tots dos són casos reals.
Vacunes com a arma diplomàtica
El 2022 el cansament de la població era evident i les protestes durant el tancament de Xangai van ser un avís. A Pequín aquella tardor es testava la població (22 milions) cada 48 hores. La mort de deu persones en un incendi d'un edifici confinat a Urumqi va desencadenar al novembre manifestacions als carrers. Encara que no van ser de gran abast, es van sentir crits de "Xi Jinping dimissió" alhora que el nombre de contagis creixia. El 7 de desembre, finalment, es van aixecar els controls sense cap pla sanitari previ.
La variant òmicron, més transmissible, es va estendre per tot el país: es calcula que el 80% de la població es va contagiar entre el desembre i el febrer del 2023. Amb tot, Pequín no va impulsar cap pla de vacunació per a la gent gran. Tot i que la Xina va presumir de tenir una vacuna abans que ningú, era inactivada i la seva eficàcia només rondava el 50%. No en va aconseguir desenvolupar cap amb tecnologia d’ARN missatger i no va voler comprar vacunes a Occident. De fet, la vacuna per a la Xina era una arma diplomàtica, ja que va intentar posicionar-se com al subministrador de vacunes del Sud Global, en un moment en què aquests països no podien comprar les de Pfizer o Moderna.
La Xina continua registrant onades de contagis, però els controls han desaparegut i no fa cap campanya activa per vacunar la gent gran o les persones amb patologies respiratòries. Les dues principals marques, Sinopharm i Sinovac, fins i tot n’han suspès la producció. En resum: la implacable Xina ha oblidat la pandèmia sense haver fet cap avaluació de la política covid zero i ningú parla dels morts.
![Manel Cervantes i Sílvia Blanes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
