Manel Balcells: "Els hospitals que no compleixin amb el català tindran penalitzacions econòmiques"

BarcelonaEl conseller de Salut Manel Balcells (Ripoll, 1958) fa balanç a l'ARA sobre l'actualitat del sistema sanitari català i analitza quins són els reptes actuals i futurs.

El març de l'any passat va anunciar un pla per reduir les llistes d'espera a l'atenció primària. Quant es triga ara a obtenir una visita?

— Hem millorat progressivament. El primer trimestre del 2024, set de cada deu persones han tingut visita al cap de cinc dies d'haver-la demanat, i vuit de cada deu al cap de deu dies. Són els nivells que ens vam comprometre assolir, i pensem que aconseguirem consolidar aquestes xifres de forma estructural.

I per sotmetre's a una operació?

— Com que hem incrementat molt l'activitat de proves complementàries, hem fet més diagnòstics de malalties i, per tant, s'han incrementat les llistes d'espera. Per contra, el temps d'espera ha disminuït, perquè estem fent molta activitat quirúrgica.

Quines són les dades del primer trimestre de l'any?

— El temps d'espera mitjà per a una intervenció quirúrgica són 128 dies, mentre que l'any passat eren 135 dies i el 2019, abans de la pandèmia, 130. Tots els índexs són millors que abans de la covid. El temps d'espera per a les consultes externes és de 55 dies, i el de les proves diagnòstiques, de 50.

Quantes persones hi ha en llistes d'espera?

— Entre gener i març del 2024 hi ha 204.897 persones pendents d'una intervenció quirúrgica; 197.698 pendents d'una prova diagnòstica, i 490.561 pendents d'una consulta externa. Del total de persones que esperen una operació, més de 12.000 estan fora de termini.

S'ha superat l'impacte que va tenir la pandèmia al sistema?

— La postpandèmia s'ha superat pel que fa a l'activitat i a la situació dels professionals, ja que hi havia molta activitat que havia quedat pendent i hi havia molt malestar en els treballadors. Ara, en canvi, es comença a notar una estabilització en els dos àmbits. De fet, aquest dijous es fa el segon pagament vinculat al nou conveni de l'Institut Català de la Salut (ICS), que repercutirà en els sous, i això significa que haurem assolit el 80% dels acords pactats.

Va demanar als grans hospitals que frenessin la contractació de personal.

— Els grans hospitals han crescut molt en pressupost i en professionals, i els hem demanat una contenció en el creixement per afavorir els hospitals mitjans i petits, ja que necessitem nodrir-los de més treballadors. Va sortir que al Vall d'Hebron havíem retallat 200 professionals i no és així, estem per sobre del 2023. Els contractes temporals de l'hivern no s'han renovat i tots aquests professionals, que bàsicament són d'infermeria i auxiliars d'infermeria, els hem de recol·locar a la primària o a altres hospitals on hem d'incrementar la plantilla per mantenir les ràtios necessàries.

Aquesta petició als grans hospitals l'acompanya una reducció del pressupost?

— És un pressupost més alt que l'any passat, i no el podem incrementar més. Per tant, per tenir aquest pressupost i per ajustar-lo a les seves despeses, els grans hospitals no poden renovar aquells professionals que contracten per la temporada d'hivern. Hem d'intentar ajustar les ràtios a tots els centres, perquè no s'hi val que un hospital gran tingui una infermera per cada sis pacients i un altre de petit en tingui una per cada divuit. Calen instruccions per tenir els centres dimensionats en funció de les seves necessitats.

Quina és la salut del català al sistema sanitari?

— L'ús del català en el sistema sanitari és baix. S'havia oblidat aquest tema i no ha sigut una prioritat en els últims anys, hi ha hagut certa deixadesa. La realitat és que hi ha molts pacients que no són atesos en la seva llengua i estem treballant per revertir-ho.

Com?

— Uns 4.000 professionals estan fent classes de català de forma gratuïta i en hores de feina en el marc de la formació contínua dels centres. Això és un canvi substancial. A més, la setmana que ve sortirà una instrucció específica del Servei Català de la Salut (CatSalut) dirigida a tots els centres perquè, a l'hora de contractar els professionals, s'assegurin que saben català. I si no en saben, els hauran d'oferir un itinerari formatiu i un temps perquè n'aprenguin.

Com funcionarà?

— No consolidarem places d'interí si no tenen el nivell adequat de català, el B2 o el C1 en funció del seu rol. Exigirem als hospitals el compliment de la instrucció i, si no la compleixen, el centre tindrà penalitzacions econòmiques. En funció de l'incompliment de la instrucció n'hi haurà un percentatge, de la mateixa manera que s'ha de complir amb el Pla de Salut i amb les intervencions quirúrgiques.

I com es garantirà que es compleix la instrucció?

— Hi haurà una persona referent dins de cada centre que farà el seguiment de la formació dels professionals que ho necessiten i el seguiment de l'ús social i l'ús corporatiu del català.

Una mena de policia de la llengua?

— No, policies no, sinó referents i dinamitzadors de la llengua. És diferent. No es tracta de castigar. No ho aconseguirem així. Es tracta d'oferir, acompanyar i exigir. Si no ho fem així, no ens en sortirem. També volem que hi hagi voluntaris als centres que facin de parelles lingüístiques per ajudar en la formació i fer un estudi per quantificar el nombre de professionals sanitaris que hi ha al sistema que no parlen català i saber la realitat de cada centre. Per tant, els hospitals hauran de crear la figura del referent, assegurar el seguiment de l'itinerari i fer un diagnòstic de la situació. I si no ho compleixen hi haurà penalitzacions.

Parlem de salut mental. Ara un adult triga 54 dies a obtenir una visita ordinària en adults i un infant, 64. En quin punt està l'estratègia per millorar aquesta atenció?

— Hem incorporat més de 370 psicòlegs a l'atenció primària. N'hi ha prou? No, perquè als centres de salut mental els fan falta més psicòlegs clínics i més psiquiatres. No ho tenim quantificat, però les llistes d'espera són millorables. Ara bé, la salut mental no la podem abordar només posant més professionals.

Com s'ha d'abordar?

— Hem d'anar a les escoles, i ja ho estem fent; hem d'incrementar la prevenció del suïcidi, que ja ho estem fent. Les idees suïcides s'han incrementat molt, però no tant com les morts per suïcidis consumats. Això vol dir que la prevenció i la detecció precoç estan funcionant.

Fa temps que els experts alerten que calen més recursos per a la salut mental.

— Segur, però no només. Molts dels condicionants de salut són socials i econòmics. Per tant, s'ha d'abordar a través del Pacte Nacional de Salut Mental i d'una manera transversal, millorant l'accés a l'habitatge i que els joves tinguin més perspectives de futur, per exemple.