El Vall d’Hebron salva els ronyons del petit Ian: “En dues setmanes tornava a fer natació”

BarcelonaQuan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

Abans d’aquesta operació, l’Ian no podia fer vida normal. Portava tres sondes, no podia córrer a l’hora del pati i els dolors eren intermitents. Amb ajuda del robot Da Vinci –creat amb tecnologia de la NASA– tot va canviar. Els professionals del Vall d’Hebron van fer una operació de gran complexitat, però més precisa, que evita complicacions i permet una millor recuperació, ja que minimitza les seqüeles que sí que havia patit amb la primera intervenció. “En una setmana, l’Ian anava a l’escola i en dues tornava a les classes de natació”, explica la seva mare, la Laia. 

Per tractar l’infant amb el robot, els professionals van fer petites incisions de menys d’un centímetre a la panxa i al melic; una tècnica que permet fer la cirurgia amb moviments prèviament calculats, explica la cirurgiana adjunta d’urologia pediàtrica i trasplantament renal del Vall d’Hebron, Glòria Royo. “El robot Da Vinci no té autonomia per fer moviments quirúrgics, els cirurgians som el cervell de les intervencions i els braços del robot només tradueixen el moviment de les mans dels professionals”, concreta.

Altres intervencions

El Da Vinci s’ha convertit en un gran aliat en nombroses especialitats quirúrgiques del pacient adult i cada cop més també del pacient pediàtric. L’hospital barceloní va posar en marxa aquest programa pioner el 2009 i, des d’aleshores, ha fet fins a 125 operacions pediàtriques urològiques amb el robot. “Hem superat el número simbòlic del centenar d’operacions”, destaca Marino Asensio, cap de secció d’Urologia Pediàtrica i Trasplantament Renal. 

La majoria de les intervencions han estat pieloplàsties, com la de l’Ian, una cirurgia del tracte urinari superior que serveix per eliminar una obstrucció. “Fem una cirurgia mínimament invasiva a pacients des dels dos anys fins a l’adolescència”, concreta Royo. La resta d’operacions que ha fet l’equip són cirurgies del tracte urinari inferior, la majoria de les quals per tractar una alteració funcional de la bufeta. Acostumen a ser infants que no poden fer pipí de manera autònoma i necessiten una sonda, sobretot perquè tenen diversitat funcional i van en cadira de rodes. En aquest cas els realitzen un conducte de la bufeta al melic indolor per aconseguir el buidatge, i així faciliten el seu dia a dia. 

Segons Royo, el robot ha substituït bona part de les operacions convencionals en els pacients de 2 a 16 anys, ja que la incisió de 8 mil·límetres és molt més adequada per a aquest tipus de pacients. Per als menors de 24 mesos, però, es prefereix la laparoscòpia, ja que les incisions encara són més petites, de 3 mil·límetres.

L’Ian no recorda gaire els braços robòtics, però explica que “no té forma de persona”. Sí que recorda que va estar només dos dies a l’hospital i que al cap d’uns dies ja feia plena vida normal amb només una sonda. A partir d’ara, però, l’hospital li farà controls periòdics fins que hagi crescut del tot per comprovar que el ronyó, en créixer de volum, continua funcionat perfectament.