Salut

Per què hem de dir mpox i no verola del mico?

L'OMS va aconsellar el canvi de nom a causa de les associacions racistes

Erupcions cutànies causades per la verola del mico
ARA
20/08/2024
2 min

BarcelonaEl novembre del 2022, just després de la seva primera gran onada coincidint amb la covid, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va notificar que la fins llavors anomenada "verola del mico" passaria a dir-se mpox (un terme que prové de monkeypox, verola del mico en anglès) en tots els idiomes. En aquell moment, l'organisme ja va recomanar a totes les institucions oficials i als mitjans de comunicació anar introduint aquesta nova denominació de manera gradual fins que la societat acabés per adoptar la nova forma. El motiu del canvi de nom és evitar les associacions estigmatitzants i racistes que van sorgir durant la primera etapa d'expansió de la malaltia.

La gran propagació d'aquesta malaltia vírica per l'Àfrica –tot i que no va sorgir en aquest continent– va fer que circulessin missatges estigmatitzants i racistes lligats a la procedència dels casos. Per corregir aquesta deriva, l'OMS va demanar anar substituint progressivament el terme. El canvi també busca reduir qualsevol impacte negatiu que pot tenir sobre l'àmbit comercial, turístic o, fins i tot, en el benestar animal.

No és la primera vegada que l'OMS determina un canvi de denominació per aquest motiu. Per trobar un exemple, només cal recordar els primers noms que rebien les variants de la covid: si bé en un primer moment es va parlar, per exemple, de la "variant xinesa", aviat es va optar per batejar-les amb noms de lletres de l'alfabet grec com "òmicron" o "delta". Amb aquest canvi, l'OMS va intentar deslligar les variants del lloc on es detectaven per primer cop. Aquesta fórmula també s'ha repetit amb la mpox: les antigues variants de "l'Africà Central" i de "l'Àfrica Occidental" van passar-se a dir clade I i clade II, respectivament.

El cas de la mpox, però, és ben curiós: ni va sorgir de l'Àfrica ni prové dels micos. La malaltia vírica, en realitat, va sorgir a una colònia de simis utilitzats per la investigació el 1958 a Dinamarca. Allà es va registrar per primera vegada i es creu que el seu origen ve dels rosegadors, tot i que no està del tot clar. No va ser fins dotze anys més tard, el 1970, que aquest virus es va detectar en humans. Aquestes confusions són molt més habituals del que podria semblar. Dos grans exemples són la grip espanyola, que en realitat va sorgir als Estats Units d'Amèrica, o el virus del Nil, que es va originar a Uganda.

Tots aquests canvis de denominacions s'emmarquen en els esforços de l'OMS per reformular totes les nomenclatures discriminatòries. De fet, l'any 2015, diversos experts de la institució van publicar un document per "millorar les pràctiques en la denominació de malalties". Des de llavors, ha intentat preveure i reconduir diferents confusions que puguin venir del llenguatge. El terme "verola del mico" té el seu origen el 1970, 45 anys abans de la publicació del document.

stats