"He deixat de somriure": el drama de no poder-se pagar el dentista

Barcelona / Girona"És horrorós perquè no puc menjar bé. Al costat esquerre de la boca em falten cinc dents i al dret me'n falten tres. He deixat de somriure, perquè si ho faig, se'm veuen els forats", explica Gemma Guerrero, una veïna del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Té 49 anys, no treballa i cuida el seu fill amb els ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). No es pot pagar un dentista. El 2017 va patir una embòlia pulmonar que va superar gràcies a una medicació molt agressiva que li va malmetre les genives. A més, té periodontitis, una malaltia crònica que afecta les genives i els ossos que li aguanten la dentadura, i ha anat perdent peces amb els anys.

Davant d'aquesta situació, els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona la van derivar al servei d'odontologia social, que atén la salut bucodental de persones en risc d'exclusió social a la capital catalana. Són dos locals, ubicats al carrer Viladomat i a Torre Baró, amb un total de cinc consultes. Fonts municipals expliquen a l'ARA que hi ha "molta gent en llista d'espera" per accedir al servei, que compta amb 23 professionals i que entre el gener i l'octubre del 2024 va rebre 15.772 visites. Tracten les càries, fan higienes i substitucions de dents completament de franc per a totes aquestes persones que no s'ho poden pagar.

La Gemma calcula que hauria hagut de pagar uns 5.000 euros per rebre tot el tractament que li han fet fins ara; una xifra que no pot assumir. Encara li queden uns mesos per recuperar tota la dentadura, i ara com ara encara no pot menjar aliments gaire durs, com carn vermella, pa i anous. Tampoc les olives, les crispetes i les patates de bossa, perquè se li colen pels forats, i només pensa en acabar el tractament per recuperar la normalitat. "Quan tingui tota la dentadura aniré a menjar un bon entrecot i costelletes de xai a la brasa, que m'agraden molt", reconeix sorneguera.

La coordinadora i odontòloga del projecte, Sonia de Dios, destaca que han fet més de 70.000 visites des de la seva posada en marxa el 2018. Així i tot, admet que no s'arriba a tota la població vulnerable de Barcelona i molta gent que no es pot pagar un dentista es queda fora, per la qual cosa creu que s'hauria d'ampliar el servei amb més recursos i més professionals. També fan tallers de prevenció, per ensenyar a totes aquestes persones a tenir cura de la seva salut bucodental i, així, mantenir en bones condicions la nova dentadura després del seu pas per la clínica social i que no hagin de tornar. Malauradament, sempre hi ha una bossa de pacients que han d'atendre diverses vegades.

Tractaments que la salut pública no cobreix

Fora de Barcelona també hi ha iniciatives com l’agrupació Dentistes Solidaris de Girona, que des del 2011 atén pacients en situació de pobresa que necessiten un tipus d'atenció bucodental que la salut pública no cobreix. L’entitat sense ànim de lucre està formada per dentistes que treballen en clíniques o centres sanitaris, però que, periòdicament i de manera totalment altruista, ofereixen els seus serveis als qui ho necessiten. En total, són 26 especialistes voluntaris, que al llarg de l’any atenen uns 110 pacients, tots majors d'edat.

“Allà on no arriba la salut pública, llavors entrem nosaltres; l’ideal seria que tot quedés cobert, però no és així, i com que molta gent no es pot pagar un dentista privat, cal que ajudem”, defensa la doctora Cristina Cortés Bayod, presidenta de Dentistes Solidaris. Tots els pacients que atenen arriben a la seva clínica derivats dels centres d’atenció primària (CAP) i a la majoria els falten dents o tota la dentadura, fet que els dificulta molt trobar feina i alimentar-se correctament.

El tractament principal que ofereixen és, per tant, posar pròtesis movibles. No fan implants ni operacions; amb les pròtesis més senzilles però efectives, que es poden treure i posar, ja cobreixen les necessitats més bàsiques de tots els pacients. “Que puguin menjar i puguin somriure són dues coses vitals, per nodrir-te i per a l’autoestima”, explica la doctora, que afegeix: “Molts ens diuen que els hem canviat la vida, amb una cosa tan simple però fonamental com són les dents”.

Quan les dents no són una prioritat

De Dios lamenta que moltes d'aquestes persones no es preocupen per la salut i la higiene bucals perquè tenen altres problemes: viuen al carrer o tenen addiccions greus, i només acudeixen al metge quan la situació ja és molt crítica. El mateix succeeix a Girona, segons explica Bayod: “Són persones que dediquen tot el seu temps a les necessitats per sobreviure, no es cuiden d’ells mateixos, les dents no són la seva prioritat, així que ens trobem amb boques molt descuidades i, quan els hi arregles, els dones un impuls per tirar endavant”.

Dentistes Solidaris ha atès més d’un centenar de persones aquest any, però la demanda del seu servei és molt més alta. Ara tnen una llarga llista d’espera i no poden agafar més pacients a la cua fins que puguin tractar tots els pacients inscrits. Per això, fan una crida als professionals i demanen més voluntaris: “Si la meitat dels dentistes de Girona vinguessin només una vegada a l’any dues o tres hores, acabaríem amb la llista d’espera i podríem agafar el doble de pacients”, conclou Cristina Cortés.

Dossier La salut bucodental, la gran oblidada

Següent

Adeu als bràquets i a les dentadures postisses: les noves tendències en salut bucodental

Anterior

Consells per mantenir la boca sana

Vés a l’ÍNDEX