Guàrdies de 24 hores o retallada de sou: el preu de ser metgessa i quedar-se embarassada

BarcelonaEl Jan ja té sis mesos i la seva mare, Vanesa Gallego, fa una setmana que s'ha reincorporat a la feina. És metgessa en un centre d'atenció primària (CAP) del sistema públic de salut en una zona rural; la seva jornada ordinària és de dilluns a divendres i després fa guàrdies els caps de setmana. Abans de quedar-se embarassada del Jan, havia patit sis avortaments i va agafar la baixa al quart mes de gestació; no se la volia jugar. Des d'aleshores, i fins que va donar a llum, calcula que ha deixat de cobrar uns 6.000 euros de sou, ja que l'Institut Català de la Salut (ICS) només li ha pagat els dies que hauria treballat entre setmana i ha deixat de cobrar les guàrdies, que són una bona part del salari. Tot i que ho ha denunciat, no confia en recuperar aquests diners.

"No pot ser que una dona que deixa de fer guàrdies perquè és absolutament necessari per protegir la vida del nadó –ja que treballar 24 hores seguides és una burrada– perdi una part molt important del sou", assegura la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Elvira Bisbe. Això empeny moltes professionals, com Gallego, a agafar-se la baixa, però en aquests casos les guàrdies només es paguen quan la persona deixa de treballar per malaltia professional. És a dir, si és per malaltia comuna no es cobra. És aquí on han de denunciar a la justícia, però fins i tot judicialitzant la situació no tenen garanties de cobrar els torns extraordinaris que han deixat de fer. "Et posen molts entrebancs i t'has d'enfrontar al silenci administratiu; és molt complicat", es queixa Gallego.

El sindicat Metges de Catalunya reivindica el dret de les facultatives embarassades a deixar de fer guàrdies pel risc que suposen per a la salut. Segons el seu vice secretari general, David Arribas, són jornades "estressants i fatigants" que s’associen a "situacions de part prematur, avortament espontani i nadons nascuts amb baix pes". A banda de no pagar-les, Arribas critica que l'ICS triga molt a donar resposta a les metgesses que demanen deixar de fer guàrdies i diu que només ho accepta quan són embarassos de risc. Tot plegat empeny les professionals a agafar-se la baixa. "La situació és perversa: necessitem aquestes professionals i l'embaràs no és cap malaltia. Si deixen de fer guàrdies, elles poden seguir treballant", afirma Bisbe.

Acreditar el risc

Segons el tercer acord de l'ICS, que regula les condicions dels professionals del sistema públic, i que té l'aval de Metges de Catalunya, les embarassades queden exemptes de fer guàrdies quan hi ha una contraindicació per raons de salut. Això sí, necessiten un informe que acrediti aquesta impossibilitat del Servei de Prevenció i una resolució favorable de la direcció de persones de l'ICS. Sindicat i institució es van reunir la setmana passada perquè hi ha sol·licituds pendents de resoldre, i el director de persones de l'ICS, Xavier Saballs, admet que han d'agilitzar la resposta. Preveu que les puguin resoldre en les "pròximes setmanes".

Saballs defensa que a l'ICS es garanteix la seguretat de totes les embarassades, seguint les recomanacions de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, i adaptant el lloc de treball quan és necessari, i assegura que hi ha hagut una millora respecte al conveni anterior. Ara les professionals que agafen la baixa maternal cobren la mitjana de les guàrdies fetes en els últims 12 mesos, mentre que abans només es comptaven els últims sis mesos, en què les embarassades fan menys torns extraordinaris.

Des de l'ICS recorden que s'ha de garantir el servei assistencial les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. "Ja hem limitat les guàrdies a les persones de més de 50 anys; si ara també les eliminem per a les embarassades hi haurà gent que n'acabarà fent moltes més. Intentem fer polítiques de conciliació i vam arribar a un consens amb el tercer acord", sosté Saballs.

Excepcions

Ara bé, hi ha altres centres a Catalunya amb conveni propi en què les embarassades sí que estan exemptes de fer guàrdies i, a més, les cobren. És el cas de l'Hospital del Mar, que paga un màxim de tres guàrdies al mes un cop les metgesses deixen de fer-les. Berta Areny, professional de l'hospital barceloní, va deixar de fer torns intempestius la setmana 16 de gestació, però els va seguir cobrant fins que li van concedir la baixa per risc laboral la setmana 34. "Feia la meva activitat normal, de dilluns a divendres, però no feia les guàrdies. Soc una persona jove, em trobava bé i no tenia riscos afegits. No tenia cap motiu per deixar de treballar", argumenta Areny.

Des del Col·legi de Metges s'han proposat homologar els drets que tenen aquestes metgesses quan es queden embarassades a la resta de centres. De fet, Bisbe era a la taula de negociació del conveni de l'Hospital del Mar quan es va aconseguir aquesta millora. "És més que raonable i sobretot necessari. No les podem castigar cobrant menys", conclou la presidenta.