Grip tot l'any i bronquiolitis abans d'hora: el covid ha revolucionat els virus estacionals

Santa Coloma de GramenetLa temporada dels virus respiratoris ja ha començat. Les dades evidencien un augment de totes les infeccions respiratòries agudes —eminentment la grip, el que causa la bronquiolitis infantil (VRS) i el covid— després de dos anys en què el coronavirus campava al seu aire. Els experts consultats per l'ARA avisen que el comportament dels microorganismes ja no és tan típic: no semblen tan estacionals i, a més, es desconeix quina durada i intensitat poden tenir els brots clàssics. La grip està lluny dels nivells epidèmics, segons el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic) amb dades de la setmana del 26 de setembre al 2 d'octubre, però la seva presència és continuada des del març passat, des que van relaxar-se les mesures de contenció com la mascareta. I des de fa uns dies s'observa un repunt precoç de bronquiolitis infantil que, si bé no suposa un problema per al sistema sanitari, posa en guàrdia els pediatres, encara astorats pels pics fora de temporada, a l'estiu i el setembre passat.

Tradicionalment, i sabent que els virus poden ser imprevisibles, la grip acostuma a circular i causar més estralls entre els mesos de desembre i febrer, mentre que el VRS té el seu auge entre novembre i desembre. "Ara tots els virus clàssics tornen a circular. Són els mateixos d'abans, sí, però el calendari i la seva presentació no són els mateixos", afirma l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic Antoni Trilla. Hi coincideix el director clínic del Servei de Pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Carlos Rodrigo: "Ha canviat l'epidemiologia dels virus i no en sabem els motius concrets. Només se salven els rinovirus, els causants dels refredats comuns, i ja durant la pandèmia van sobreviure al covid". Els experts apunten a la pandèmia, que ha desplaçat durant molt de temps altres virus, i a factors climàtics, com les condicions de temperatura i humitat que ha alterat el canvi climàtic, per intentar explicar aquest canvi de comportament.

"Aquesta sembla una temporada atípica: la grip ens han acompanyat gairebé tot l'any i les deteccions de VRS, que altres anys encara no hauríem vist, ja suggereixen que estem a les portes d'un nou pic epidèmic", resumeix Andrés Antón, cap de la unitat de virus respiratoris del servei de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron. La grip, a hores d'ara amb uns 10 casos per cada 100.000 habitants, continua en nivells de circulació baixos, però si abans pràcticament desapareixia durant bona part de l'any, ara el degoteig de contagis sembla més estable anualment. De moment, el gran pic es va donar la primera setmana d'abril (amb 64 casos per cada 100.000 habitants), però la taxa de diagnòstics per a la primera setmana d'octubre, el moment a partir del qual arrenca oficialment la vigilància de virus respiratoris, multiplica per 6 la taxa de la mateixa setmana de la temporada 2020-2021; per 17 la dels anys 2019-2020, i per 7 la dels anys 2018-2019. I només aquesta setmana s'estan registrant un 40% més de contagis de la grip que l'anterior, sobretot entre els infants de 5 a 14 anys.

El cap del servei de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, Juanjo García, qualifica de “gens habitual” la circulació tan sostinguda i primerenca en el temps d'aquests dos virus. Tot i que confia que la tardor i l’hivern puguin acabar sent molt similars als d’abans que esclatés la pandèmia, també admet que possiblement l’estacionalitat d’aquests microorganismes “ja no acabi de lligar” amb la que tenien fins ara. “El virus sincitial s'ha avançat una mica i comencem a veure alguns casos de nens que s’han contagiat a l’escola o perquè el germà els hi ha encomanat. Si els últims dos anys no en vèiem tants, tot i que segur que n’hi havia, era perquè hi havia moltes mesures de distanciament físic”, explica. Com sempre, el VRS s'acarnissa especialment en els menors de 2 anys, que són també els més vulnerables a patir problemes greus pel contagi.

Amb tot, el sincitial també està afectant infants més grans que no van contagiar-se els últims dos anys per protecció del covid i que s'espera que passin el virus més lleument que si l'haguessin enxampat de lactants. "Sempre serà millor agafar-los als 3 anys que als 3 mesos", diu Rodrigo. García matisa que de la grip encara no s’han hagut de visitar infants a l'hospital i que la gran majoria de quadres clínics compatibles s’atenen a l’atenció primària, que és la porta d’entrada al sistema sanitari. Així, les urgències pediàtriques, un dels punts més febles als hospitals quan comencen a arribar els mesos més freds de l'any, segueixen tranquil·les.

"Tant de bo hi hagi epidèmies més repartides"

Els experts estan a l'expectativa. Per a Trilla, és important tenir en compte que la tasca de vigilància epidemiològica que es fa ara no té res a veure amb la que es feia abans, però també subratlla que l'epidemiologia ha hagut de fer un reset després del covid. "Feia dos anys que aquests virus estaven aturats i ara hi torna a haver cocirculació, no podem assegurar que se seguiran uns patrons normalitzats. Quan es donin més condicions de fred i de vida a l'interior, veurem què passa. Però esperem aquests virus", explica. I el mateix passa amb el covid, que torna a estar en augment entre persones de més de 65 anys, si bé la taxa es manté estable amb 42 casos per cada 100.000 habitants. "Ara bé, tampoc sabem si el SARS-CoV-2 tindrà una circulació més estacional i limitada o si en veurem més brots al llarg de l'any", planteja García.

La il·lusió dels especialistes consultats és que l'avançament del calendari permeti que el degoteig de contagis continuï donant-se el màxim de temps possible i que les vacunes s'administrin amb temps per protegir la població més vulnerable. "Així s'evitaria un impacte greu en les urgències", conclou Rodrigo. De moment, continua, cal estar preparats però no preocupats: "I tant de bo en lloc de tenir totes les epidèmies alhora de novembre a febrer es reparteixin més en el temps". Per a Antón, aquesta circulació i exposició gairebé continuada als virus podria ajudar, perquè immunitzaria progressivament la població i no tindria les conseqüències d'una entrada viral sobtada.

El comportament del virus a l'hemisferi sud acostuma a donar pistes de com podrien comportar-se les epidèmies a casa nostra. "Austràlia ja ha vist grip primerenca i amb més casos entre infants, però no de gravetat. No sabem si aquí ens afectarà igual o no, però sempre cal estar atents", diu Trilla. Però Antón és una mica més escèptic amb aquesta comparativa: "No podem fer el mateix relat que fèiem en temporades anteriors, perquè Austràlia va ser un dels últims països a obrir fronteres i va limitar la introducció i transmissió dels virus. ¿I si allà la població estava menys exposada i immunitzada que aquí?"