L'H5N1 és un virus aviari i, per tant, afecta sobretot aus salvatges i aus de granges. El que circula per Amèrica és diferent del que hi ha a Europa i els experts veuen poc probable que la mutació de l'altra banda de l'Atlàntic arribi aquí, ja que hi ha poques migracions d'ocells que vagin d'un continent a l'altre. Aquí arriben aus infectades majoritàriament a la tardor, quan venen de latituds més al nord com Sibèria: entren a Europa per Finlàndia i van baixant a la recerca de climes més càlids. El risc de grip aviària és més elevat al nord d'Europa, perquè quan aquests ocells hi arriben ho fan carregats de virus i, a mesura que van baixant, ja no excreten tants patògens. Les aus aquàtiques, com ara ànecs, oques i gavines, són reservoris naturals de la grip aviària, és a dir, són els principals hostes d'aquesta malaltia. El virus és capaç d'infectar aquestes espècies de manera molt eficient i es replica amb facilitat, ja que excreten en grans quantitats. A més, aquestes aus no mostren símptomes, per la qual cosa són espècies d'especial interès pel que fa a la vigilància i, quan hi ha circulació de la malaltia, cal anar a deltes de rius i aiguamolls per analitzar aquests animals diana del virus.
¿Ens ha de preocupar la propagació de la grip aviària en mamífers?
Catalunya reforçarà la vigilància del virus amb un protocol dirigit a animals salvatges com guineus i fures
Barcelona"No ens hem trobat mai amb una situació com aquesta. L'H5N1 [responsable de la grip aviària] és un virus que pot infectar moltes espècies d'aus i mamífers amb un rang geogràfic molt ampli. Hem d'estar alerta, tot i que tampoc cal alarmar-se. Volem conèixer fins on pot arribar, per quins llocs del món circula i protegir-nos", avisa la investigadora de virus aviaris Kateri Bertran, del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA-CReSA). Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per grip aviària al món i el virus cada cop és capaç d'infectar més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes.
Ara bé, ens hem de preocupar? El risc d'infecció en humans segueix sent molt baix i el de transmissió entre persones encara més. Tot i això, la seva capacitat per infectar més i millor ha canviat la vigilància que es fa d'aquest patogen, d'acord amb les recomanacions de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en anglès), que suggereix que també cal posar el focus en mamífers salvatges. A Catalunya, s’està acabant de tancar un protocol específic de vigilància passiva de la malaltia en mamífers carnívors com guineus i fures.
A partir d'aquest any, doncs, s'analitzarà aquests animals quan presentin simptomatologia compatible amb la infecció o si es troben morts en zones de risc de circulació del virus, com llocs on s'aturen aus migratòries o llocs on ja s'hagin detectat animals infectats. Es tracta d'un sistema de vigilància passiva, és a dir, que posa el focus en els animals que ja tenen símptomes o que són morts, de la mateixa manera com es fa amb les aus salvatges. L'autoritat europea recomana ampliar aquesta vigilància, perquè s'ha detectat un increment de casos d'infecció en diferents espècies de mamífers, com ara guineus, llúdrigues, teixons, turons, fures, linxs i gats. Pel que fa a la resta del món, des de l'EFSA adverteixen de les elevades mortalitats en algunes espècies, com els lleons marins a Sud-amèrica. "Segurament hi ha més mamífers dels que hem constatat que són susceptibles" d'infectar-se, assegura Bertran, que creu que poden haver-hi casos sense identificar perquè són asimptomàtics.
Fonts del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, però, remarquen que aquest 2024 no s’ha detectat circulació del virus a Catalunya ni en aus silvestres ni en aviram i que, fins al dia d'avui, no hi ha cap cas en mamífers. Per tant, la vigilància passiva en mamífers, especialment en carnívors, té per objectiu fer un seguiment epidemiològic de l'H5N1 i de la seva adaptació a noves espècies i, així, veure possibles canvis en l'evolució del virus i avaluar el potencial risc de transmissió zoològica.
Símptomes neurològics
Mentre que el virus en aus causa una infecció respiratòria, en mamífers acostuma a provocar una infecció neurològica amb símptomes als quals no estem acostumats quan parlem de grip, com desorientació, perdre l'equilibri, torçar el cap i, fins i tot, caminar en cercles, detalla Bertran. Des d'Acció Climàtica incideixen en altres senyals com anorèxia, apatia, hipersalivació, febre, respiració accelerada, descàrrega nasal i símptomes nerviosos. Pel que fa al seu efecte en humans, l'experta explica que hi ha hagut molt pocs casos i que la comunitat científica està encara a l'expectativa, si bé s'han trobat persones infectades amb conjuntivitis i alguna lesió al pulmó. "No suposa un greu risc vital, però els experts indiquen que no s'hauria de tractar només com una infecció respiratòria", detalla la investigadora.
L'home mort per grip aviària no tenia antecedents d'exposició a aviram o altres animals, però sí que tenia problemes de salut previs, com insuficiència renal i diabetis. A principis del mes d'abril va començar a patir febre, dificultats per respirar, diarrea, nàusees i malestar general, símptomes que el van portar a ingressar en un hospital, on va morir el mateix dia "per complicacions de la seva situació". Cap de les persones amb les quals va estar en contacte al centre sanitari va donar positiu del virus.