La grip aviària augmenta la capacitat de transmissió entre mamífers a través de la llet

BarcelonaEl virus H5N1, responsable de la grip aviària, té capacitat per infectar moltes espècies d'animals. Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per la malaltia al món i el patogen cada cop es transmet entre més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han descobert que l'H5N1 es pot transmetre entre mamífers a través de la llet contaminada i pot arribar a les glàndules mamàries. La revista Nature publica els resultats d'aquesta investigació, que han elaborat a partir de l'aïllament del virus en llet d'una vaca infectada als Estats Units, i també han demostrat que les cries de ratolins es poden infectar a través de la lactància si la mare té el virus.

La detecció d'un subtipus del virus en una granja lletera dels EUA la primavera del 2024 constitueix el primer brot documentat de grip aviària altament patògena en bestiar boví. Des d'aleshores s'ha documentat la propagació entre ramats i s'ha observat infecció en altres mamífers, fins i tot en humans. Segons dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units, són quatre els casos recents en humans en aquest país. Però el risc d'infecció en persones continua sent molt baix i el de transmissió entre persones encara més. Ara bé, la seva capacitat per infectar més i millor ha canviat la vigilància que es fa d'aquest patogen i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomana posar el focus també en mamífers salvatges. Els autors han identificat com es replica el virus i causa la malaltia en ratolins i fures i han observat que es propaga sistemàticament, fins i tot a les glàndules mamàries dels dos animals.

Vigilar els mamífers

A Catalunya s’està acabant de tancar un protocol específic de vigilància passiva de la malaltia en mamífers carnívors com guineus i fures. A partir d'aquest any, doncs, s'analitzarà aquests animals quan presentin simptomatologia compatible amb la infecció o si es troben morts en zones de risc de circulació del virus, com llocs on s'aturen aus migratòries o llocs on ja s'hagin detectat animals infectats. Es tracta d'un sistema de vigilància passiva, és a dir, que posa el focus en els animals que ja tenen símptomes o que són morts, de la mateixa manera com es fa amb les aus salvatges.

L'EFSA recomana ampliar aquesta vigilància perquè s'ha detectat un increment de casos d'infecció en diferents espècies de mamífers, com ara guineus, llúdrigues, teixons, turons, fures, linxs i gats. Pel que fa a la resta del món, des de l'autoritat europea adverteixen de les elevades mortalitats en algunes espècies, com els lleons marins a Sud-amèrica. Fonts del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural remarquen que aquest any no s’ha detectat circulació del virus a Catalunya ni en aus silvestres ni en aviram i que, fins al dia d'avui, no hi ha cap cas en mamífers.