"La grassofòbia comença a la consulta mèdica"

BarcelonaA punt de fer els 60, Sònia Garriga comença a tenir símptomes d'artritis reumatoide, dolor a l'esquena i els genolls. Fa poc va tornar al CAP per a una revisió i comenta que, mentre explicava les novetats dels seus mals, el metge de capçalera la va tallar: "Tu el que has de fer és perdre pes, fins que no t'aprimis no vull saber res de tu", diu encara amb indignació pel que va passar en aquella consulta. Una situació semblant va viure Marta Ruiz, de 46 anys, quan va comentar a la infermera que notava que fent muntanya es cansava més del compte i la seva tensió estava descontrolada. "Em va mirar i em va dir: «Tu estàs grassa, has de menjar menys i sense sal, ja ho saps»", recorda, i continua relatant el "final" de la història: "Resulta que una nova medicació em deixava baldada", diu. Un petit ajust en la pauta la va tornar a l'activitat "normal", però subratlla que el mal ja estava fet.

A la doctora Cristina González, membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), no la sorprenen els casos de Ruiz i Garriga perquè al llarg dels anys d'exercici professional ha constatat que si hi ha un grup de pacients que "tenen por" d'entrar al CAP són sobretot els que tenen sobrepès i obesitat. En el cas de les dones, encara és més evident, segurament perquè contra elles es despleguen les armes de la pressió estètica si no encaixen en els cànons corporals. Tampoc se sorprèn Sandra Gonfaus, activista i professora del Màster i Postgrau Gènere i Comunicació de la UAB, que assegura que "la grassofòbia està instal·lada a la consulta mèdica".

Un cercle fatal

Gonfaus és una activista contra la grassofòbia, un concepte que ha estudiat a fons des del seu treball de final de màster i que intenta combatre organitzant actes, per una banda, per empoderar les persones grasses davant els atacs, i per l'altra, per conscienciar la comunitat que tenir excés de pes "no es deu a un desig, com tampoc a falta de voluntat d'estar prima, però hi ha vegades que no es pot modificar el cos". Així, parla del cercle d'estar grassa i amb dolors articulars i no poder seguir una rutina d'exercicis o no poder assumir una dieta saludable, més cara que les riques en carbohidrats.

Totes dues es coneixen des de fa anys i han estat pacient i metgessa fins i tot. Per això González diu que sempre ha anat amb certa cura a l'hora d'atendre una persona grassa, tot i que, després d'assistir a una jornada de la CAMFIC oficiada per Gonfaus, recorda que en va sortir "remoguda" per tots els testimonis de persones grasses que s'havien sentit en algun moment "maltractades" per professionals sanitaris. 

El "mantra" de la primesa

Gonfaus confirma per vivències pròpies i alienes que aquesta grassofòbia deixa "pacients enfadats, tristos, desesperats i incompresos" pels professionals que haurien d'ajudar-los. Més enllà del tracte, l'activista comenta que aquests "prejudicis" pel sobrepès produeixen "diagnòstics tardans o erronis". És a dir, patiment. I en primera persona explica que, embarassada, el metge l'aclaparava amb el pes, sense tenir en compte que s'havia recuperat d'un trastorn alimentari.

Tanmateix, González atribueix aquest "mantra" per mantenir el pes a ratlla "a la intenció que la persona estigui més sana, sana entre cometes" i, en tot cas, rebutja que al darrere hi hagi "una voluntat de ser cruel". En el fons, assenyala que històricament els estudis de medicina han vinculat el greix amb malaltia, cosa que fa que el professional "es vegi en l'obligació de plantejar el problema dels quilos, encara que no entri en l'agenda de la pacient". 

Malaltia o factor de risc

És el gran problema per a Gonfaus, que no es canviï la "mirada" i no s'hagin qüestionat els valors de l'índex de massa corporal (IMC) o que es tracti l'obesitat com una malaltia, malgrat que per a l'OMS només és "un factor de risc". La doctora evita entrar-hi i admet que el sistema sanitari ha d'aprendre a actuar d'una altra manera amb el sobrepès, com per exemple "preguntar al pacient si es vol pesar a la consulta", perquè el gest pot incomodar i, a més, pot resultar obvi que li sobren uns quilos. "Hem de respectar l'autonomia del pacient i acompanyar-lo en les seves decisions informades".

La pressió estètica per cossos normatius deixa les persones (sobretot dones) fora de seleccions laborals, per exemple, perquè "s'associa obesitat amb la mandra, la comoditat", retreu Gonfaus, que té una idea de quina hauria de ser la consulta perfecta: "Que em preguntin com porto la grassofòbia perquè seria una mostra que m'escolten i em tenen en compte". Per altra banda, diu que la grassofòbia també es mostra en les mides de les cadires a la consulta o la sala d'espera, o en la capacitat de les balances perquè no passi com a Madrid, en què explica que s'han traslladat pacients amb més de 120 quilos a la bàscula del zoològic. "Això mina l'amor propi de qualsevol", subratlla, i retreu que s'obviï el patiment psicològic que causa aquest tipus de violència. En aquest sentit, de l'última jornada organitzada per CAMFIC, Gonfaus es queda amb la demanda que hi hagi més formació contra la grassofòbia entre els professionals sanitaris i que es tipifiquin els atacs (físics o insults) com un delicte d'odi, com ja ho són els atacs racistes o LGTBI-fòbics.