El govern espanyol vol més "dedicació" dels professionals sanitaris al sistema públic que al privat

BarcelonaFa 22 anys que no s'actualitza la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a Espanya. En aquest temps, la població que atenen diàriament ha canviat molt, així com les seves necessitats, ja que ara és més diversa i està més envellida. Però també ho han fet les demandes dels professionals i les prioritats de l'administració, que en alguns àmbits són contràries. Després de setmanes d'estira-i-arronses i crítiques creuades, inclosa la filtració d'un primer esborrany que va obligar el govern espanyol a defensar-se públicament, aquest dimecres el ministeri de Sanitat i els sindicats s'han assegut de nou per reprendre les negociacions de l'avantprojecte de llei de l'estatut marc del sector sanitari. Un dels aspectes que més polseguera han aixecat és la voluntat del ministeri d'exigir exclusivitat als càrrecs de responsabilitat i càrrecs directius de la sanitat pública i que, per tant, no puguin treballar a la privada.

Des del 2003, moment en què es va aprovar el marc regulador vigent, s'han succeït retallades, vagues, una pandèmia i un empitjorament de la salut física i mental dels professionals, que fa anys que reclamen més mans i millors condicions per treballar. Tot plegat ha generat el caldo de cultiu d'una discussió que ha encallat la negociació de les condicions que ha de fixar el nou marc regulador per a la carrera dels milers de treballadors sanitaris de l'Estat. De fet, de moment la futura norma (la negociació de la qual fa dos anys que s'arrossega) no té un calendari definit i continua bloquejada enmig de fortes crítiques per part de moltes organitzacions sanitàries, que ja han mostrat el seu rebuig a algunes de les mesures que vol implementar el govern espanyol, sobretot les relacionades amb possibles incompatibilitats per treballar alhora al sector públic i privat.

"La nostra proposta és la dedicació exclusiva per a tots els càrrecs directius i de responsabilitat del sistema públic. És totalment comprensible", ha defensat aquest dimecres la ministra de Sanitat, Mónica García, en la roda de premsa posterior a la reunió de negociació amb els sindicats. Tot i que el projecte encara s'està debatent, ha assegurat que l'exclusivitat que reclamen a aquests professionals té una "àmplia acollida" dins del sistema, ja que l'objectiu de la mesura és evitar conflictes d'interès. "Per evitar que qui gestioni el que és públic pugui veure's beneficiat en l'àmbit privat per les seves accions a l'altre àmbit", deia recentment el secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla. En aquest sentit, la ministra ha reiterat que, en cas d'aprovar-se, aquest canvi vindria acompanyat d'una millora de les retribucions dels treballadors.

Un altre punt de la discòrdia és la possibilitat d'exigir cinc anys d'exclusivitat al sistema públic als metges interns residents (MIR) un cop acabin la seva especialitat, segons deia l'esborrany filtrat del ministeri. Segons García, és una "falsedat" que sigui un canvi ja decidit i ha demanat temps i respecte per avançar en les negociacions. "Tenim el compromís ferm perquè els nostres professionals, un cop acabin la seva residència, trobin en el Sistema Nacional de Salut casa seva. Una casa que és estable i que podran escollir lliurement", ha afirmat. Això sí, ha assegurat que l'objectiu és millorar les condicions de tots els treballadors per provar de convèncer els joves metges i metgesses i retenir el nou talent dins del sistema públic.

Risc de "fugues" cap a la privada

Els sindicats Metges de Catalunya (MC), l'Associació de Metges i Llicenciats Superiors de Madrid (AMYTS) i el Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME) adverteixen que exigir exclusivitat als facultatius és "contraproduent", ja que la "infradotació de recursos" del sistema públic farà que molts professionals triïn treballar a temps complet al sector privat. A més, van carregar amb duresa contra el ministeri, a qui van acusar d'escollir el camí de "la imposició, la prohibició i les restriccions" per retenir el talent, en lloc d'incentivar els metges amb millors condicions laborals i econòmiques.

Abans de la reunió, l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) ja advertia que impedir als metges compaginar la sanitat pública amb la privada contravé la llibertat professional i de mobilitat i pot provocar "fugues" cap a la sanitat privada. I la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) també ha criticat les propostes de Sanitat, ja que estan "lluny" de les seves reivindicacions, que impliquen la creació d'una llei només pels metges.

Reduir el temps de guàrdia

Una altra de les mesures previstes pel ministeri de Sanitat és l'eliminació de les guàrdies mèdiques de 24 hores. Poc després d'assumir el càrrec com a ministra, García es va comprometre a limitar, a curt termini, aquests torns extenuants a un màxim de 17 hores i continuar reduint progressivament les jornades de metges i infermeres per garantir-ne el descans.

El conflicte en aquest punt rau en el fet que només s'eliminaria la jornada ordinària prèvia a la guàrdia i els representants sindicals consideren que això els obligaria a "recuperar" les hores que no han fet en un altre moment, probablement doblant torn. Amb tot, la titular de Sanitat s'ha compromès a treballar per evitar que s'hagin de retornar aquestes hores i que computin com a hores treballades.

Una nit de guàrdia a l'hospital: "Això em farà perdre anys de vida segur"

Caldrà veure, però, l'opinió de les comunitats autònomes i les seves conselleries de Salut, que són les que hauran d'implementar els canvis. García ha insistit que la mesura va dirigida a "protegir la salut dels treballadors i garantir la seguretat de l'atenció" que reben els pacients, ja que "no és el mateix que et visiti algú que acaba de començar el seu torn i està fresc que algú que fa 23 hores que no descansa".

Nova classificació per a infermeria

Una altra de les novetats que vol recollir la futura norma és també una reivindicació històrica del col·lectiu d'infermeria: una reclassificació de la seva categoria professional per millorar les seves condicions laborals. Segons ha explicat García, aquestes passarien a formar part del grup A1 (ara són A2), i, per tant, tindrien millors sous als actuals i més facilitats per prosperar dins la carrera professional. El sindicat d'infermeria SATSE veu "avenços" en la proposta del ministeri, però considera que cal establir un "termini concret" per al reconeixement retributiu.

També CCOO ha celebrat que s'inclogui aquesta reclassificació, però ha reclamat més precisió en el redactat per establir quines són exactament les funcions de les infermeres. D'altra banda, UGT ha criticat la "visió parcial" de Sanitat, a qui ha acusat de centrar-se més en les reivindicacions dels metges i oblidar la resta de rols professionals.

A principis de febrer està prevista una nova trobada amb les comunitats per informar-les de l'avançament de les negociacions d'aquest conveni, i la voluntat de García, ha dit, és arribar a "un text comú" amb sindicats i governs.