Primer cas de grip aviària en una granja catalana: 90.000 aus sacrificades

LleidaLa grip aviària ha tornat a les granges. Després de gairebé sis anys del darrer brot en una explotació avícola de Girona, el departament d’Acció Climàtica ha confirmat aquest divendres un focus detectat en una granja d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una explotació d’indiots on s'han sacrificat els 9.000 exemplars que hi havia, segons el Govern. Però la xifra total es multiplica per deu perquè també s'han sacrificat, preventivament, els 28.000 indiots de dues granges i les 50.000 guatlles d'una tercera explotació pròxima. Sis explotacions més, que es troben en un radi de menys de tres quilòmetres, quedaran sota vigilància clínica. Els sacrificis, que es practiquen per gasificació, han finalitzat avui al migdia amb l’eliminació de les guatlles.

Paral·lelament, els protocols obliguen a fixar una zona de vigilància més gran que fa que s'immobilitzin els pròxims trenta dies 73 explotacions d’aus en un radi de fins a 10 quilòmetres del focus original, totes concentrades a les comarques de les Garrigues, l'Urgell i el Pla d’Urgell.

Les hipòtesis apunten que unes restes de palla contaminades pel virus -probablement per haver estat en contacte amb una au silvestre infectada- van entrar accidentalment a l’explotació i van infectar els animals que en aquell moment hi havia. La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha apuntat a un “error en les mesures de bioseguretat de la granja”, mentre que el sector considera que una infecció com aquesta era imprevisible i difícilment evitable, segons el president de la Federació Avícola Catalana (FAC), Joan Anton Rafeca, que assegura que "el risc 100% evitable és impossible”.

“Érem conscients que podia ser imminent i feia mesos que ens preparàvem amb l’administració”, afegeix Rafecas, que valora la rapidesa i l’efectivitat en la resposta en aquest cas. Rafecas insisteix en el fet que no hi hauria d’haver cap repercussió en la societat i confia que el consum d’aviram i derivats no baixi. Cal recordar que Catalunya, segons la FAC, és el principal productor del sector avícola a l'Estat. 

La Generalitat ha fet una crida a extremar la precaució, però també ha llançat un missatge de tranquil·litat. Guillaumes ha assegurat que cap animal positiu entrarà mai en contacte amb la cadena alimentària i que, segons els estudis actuals, la possibilitat de transmissió del virus a les persones "és molt baixa". Ha defensat la tasca de vigilància i prevenció que fa mesos que es duu a terme amb el sector avícola.

La sospita d'infecció es remunta al dia 4 de febrer, segons ha avançat el ministeri d'Agricultura i Ramaderia, quan es va detectar un increment anormal de la mortalitat d'indiots a la granja afectada. Les analítiques van confirmar que es tractava del vuitè focus de grip aviària confirmat en granges de l'Estat en aquesta onada de virus que afecta, des de l'any passat, explotacions d'uns quants països europeus. En qualsevol cas, segons les analítiques del Laboratori Nacional de referència de Veterinària d'Algete, a Madrid, el virus detectat a Arbeca no afecta la salut pública, ja que no és transmissible als humans, tal com asseguren diferents organismes europeus.

Atenent al nombre d’animals, les tres granges d’indiots afectades a Catalunya seran indemnitzades per l’administració amb 160.000 euros, depenent del nombre de caps i el seu estat d’engreix, mentre que la de guatlles rebrà 19.000 euros més, segons la Generalitat. Els ramaders afectats estan relativament satisfets amb els protocols d’indemnització, però demanen celeritat en el pagament. El responsable de ramaderia del sindicat Unió de Pagesos, Jordi Armengol, ha admès que la reacció de l’administració i del sector en aquest brot ha estat efectiva i s'ha mostrat optimista amb la possible dispersió de la malaltia. Segons els experts, la variant del virus detectat a Arbeca és de baixa virulència. Malgrat tot, admet que s’ha donat en una zona de molt alta densitat de producció (tant d’ous com de carn) i confia “que no esclati el pànic entre els consumidors i baixi el consum de pollastre”.

Precedents a Catalunya

El darrer cas en una granja va ser el 2017, tot i que s'han anat detectant els últims anys casos en aus silvestres. En total, vuit casos a Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Montornès del Vallès, Cardedeu i Castelló d'Empúries. Catalunya va extremar la vigilància i el control sobre els ocells el gener del 2022, quan l'onada de grip aviària va començar a estendre's per uns quants països europeus i es va decidir confinar tot l'aviram que es cria a l'exterior per reduir riscos. Granges avícoles, espais naturals i zones fluvials eren les zones de vigilància especial. El gener del 2022, els Agents Rurals van localitzar una cigonya morta a Lleida i van confirmar el que aleshores va ser el tercer focus de grip aviària d'alta patogenicitat (IAAP) en poques setmanes. La hipòtesi amb què treballen els tècnics és que el virus hauria pogut entrar a la granja "per contacte indirecte amb aus salvatges".

Afectació en mamífers

Cal recordar que, a part de les aus, molts mamífers, llúdrigues i guineus al Regne Unit s'han vist afectats els darrers mesos per la transmissió de grip aviària fruit de l'esclat d'un brot que es manté actiu des de l'octubre del 2021 i que ja s'ha estès per 79 països. En concret, els últims mesos s'ha confirmat el contagi en almenys 200 mamífers a tot el món, cinc dels casos entre humans: un a les illes Britàniques, un altre a la Xina -que va acabar amb mort- i un a l'Equador, notificat el mes passat, en què va resultar afectada una nena de 9 anys.

Si bé tots els especialistes consultats consideren que el risc per als humans és, de moment, molt petit, hi ha alguns episodis preocupants que podrien indicar la transmissió de mamífers a mamífers en llibertat, cosa que suggeriria una gran capacitat de mutació del virus de la grip aviària, l'H5N1. Aquestes informacions apareixen dies després que el mateix virus s'hagi trobat en una sèrie de mamífers, inclosos els óssos grizzly a Amèrica i granges de visons en semillibertat a Galícia. Dofins i foques també s'haurien pogut veure afectats.