Gais i bisexuals denuncien estigmatització política pels casos de la verola del mico

BarcelonaContinua el degoteig de casos de la verola del mico a Espanya. La Comunitat de Madrid n’ha confirmat set i n’estudia 28 més de sospitosos, i les illes Canàries també han anunciat que analitzen un primer cas. De moment, la informació sobre la malaltia és escassa i l’origen del brot encara és una incògnita. Per això, les declaracions d’aquest dijous d’una de les autoritats sanitàries madrilenyes han aixecat polseguera: la directora general de Salut Pública, Elena Andradas, ha destacat que “les característiques que presenten els afectats apunten que l’origen de la transmissió seria un contacte amb mucoses infectades durant les relacions sexuals” de, sobretot, “homes joves”, en referència a gais i bisexuals. Les afirmacions s’han rebut com un atac dins la comunitat LGTBIQ+. “Cal destacar les importants repercussions que té vincular una malaltia amb un col·lectiu, ja que crea un estigma, que, si es consolida, és molt difícil de combatre”, ha denunciat en un comunicat la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+). 

L'entitat ha demanat públicament que no es doni per fet que els homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes són un grup de risc davant la verola del mico, i ha reclamat responsabilitat política (i també als mitjans de comunicació) per no fomentar la desinformació, ja que aquesta pot estigmatitzar col·lectius vulnerables i, a més, generar una falsa sensació d'invulnerabilitat a la resta de la població. "La transmissió es dona en el context d'un vincle estret amb la persona infectada, no necessàriament per via sexual i, evidentment, no és exclusiva de la població LGTBI+", subratllen. Aquesta petició també l'han fet molts usuaris a títol individual a les xarxes socials, que han denunciat que es doni per feta la relació entre el sexe entre homes i el contagi. De fet, alguns tuitaires han parlat d'"assenyalament cruel" i han comparat aquesta situació amb "l'estigmatització irresponsable" que ja es va fer dels gais amb el VIH.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, també ha volgut deixar clar que es tracta d'un virus i no d'una malaltia de transmissió sexual (ITS), que es propaga i transmet per contacte estret i que "va aparèixer als anys 70 a l'Àfrica per la transmissió d'animals a persones". També la coordinadora de la unitat de salut internacional de l'Hospital del Mar de Barcelona, Judit Villar, ha recordat que la transmissió de la verola requereix contactes "estrets i perllongats" i pot ser a través de gotes de saliva, mucoses, no es descarta també els fluids sexuals –encara que no està demostrat–, i sobretot a través de les lesions cutànies, que són "molt infeccioses".

Vacuna de la verola

La soca de verola del mico que hauria generat el focus a Espanya provoca afectacions lleus (el pronòstic és favorable) i és molt menys contagiosa que el covid. En declaracions a Efe, Villar ha assenyalat que, a partir dels primers casos identificats a Madrid, "és esperable que al llarg dels dies vagin apareixent a altres comunitats", per això "és fonamental estar en alerta" perquè el sistema pugui diagnosticar els casos i saber com tractar-los.

En una primera fase, aquest contagi pot provocar febre, malestar general, dolor articular i de cap intens -uns símptomes que poden confondre's amb altres virus-, però al cap d'uns dies poden aparèixer aquestes lesions cutànies que sí que són característiques i que es concentren en cara, plantes de mans i peus i genitals.

El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) ha recomanat que les persones d'alt risc que hagin estat en contacte estret amb altres d'infectades per la verola del mico siguin vacunades amb les dosis de la verola original, ja erradicada. "Si hi ha vacunes contra la verola disponibles al país, la vacunació de contactes estrets d'alt risc s'hauria de considerar després d'un estudi de benefici de riscos", ha assenyalat en un comunicat.

L'ECDC també defensa que en casos severs s'haurien d'utilitzar antivirals. Alguns estudis apunten que les persones vacunades contra la verola tenen una protecció més gran, si bé és una vacuna que només han rebut els més grans de 40 anys perquè es va deixar d'administrar quan la malaltia va quedar erradicada.