La Gabriela, la nena que ha revelat una de les causes del lupus

BarcelonaEls gens de la Gabriela han ajudat a descobrir una de les causes del lupus, una complexa malaltia autoimmune que fa que el cos s'ataqui a ell mateix. Aquesta noia madrilenya tenia set anys quan va ser diagnosticada de lupus eritematós sistèmic, una condició que afecta 210 de cada 100.000 persones a Espanya. Els seus símptomes eren greus i una aparició a una edat tan primerenca –inflamació d'òrgans i articulacions, blaus i erupcions a la pell i cansament– va cridar l’atenció dels metges, que sospitaven que l’origen havia de trobar-se clarament en la seva genètica. La investigadora Carola García de Vinuesa, del Centre d'Immunologia Personalitzada d'Austràlia i de l'Institut Francis Crick del Regne Unit, va seqüenciar el seu genoma, el llibre d’instruccions perquè cada cèl·lula compleixi la funció que tenen encomanada, i l’anàlisi ha permès identificar una mutació en una de les més de 3.000 lletres químiques que el formen.

Quan la Gabriela es donava un cop, per mínim que fos, li sortien grans blaus perquè les seves defenses atacaven les seves plaquetes, les cèl·lules que ajuden a la coagulació de la sang i aturen les hemorràgies. El seu cos destruïa teixits sans per error. Ara se sap que l’arrel del problema és una única mutació en un receptor anomenat TLR7, una molècula que de forma general s’encarrega de reconèixer el material genètic dels virus, l’ARN, i que s'activa per poder defensar-se davant seu. En el cas d’aquesta noia, el seu cos reacciona contra el seu propi ADN i desencadena un atac contra els seus òrgans. Aquesta mutació fa que la proteïna TLR7 s'uneixi més fàcilment a un component de l'àcid nucleic (les molècules que emmagatzemen i difonen la informació genètica) i es torni més activa. Això augmenta la sensibilitat de la cèl·lula immunitària, cosa que fa més probable que identifiqui incorrectament el teixit sa com a estrany o danyat i l'ataqui.

Fins ara no s'ha identificat una única causa darrere d'aquesta malaltia autoimmune, sinó que hi ha un "mosaic" de factors que n'afavoreixen l'aparició. Algunes són genètiques –hi ha famílies amb múltiples casos–, en altres casos les hormones sexuals tenen un pes important –hi ha deu cops més dones afectades que homes– i també es poden desencadenar per condicionants externs com l'estrès, els nervis o l'exposició a la llum ultraviolada del sol.

Més freqüent en dones

Majoritàriament, els casos de lupus apareixen entre l'adolescència i els 40 anys, però en un 10% dels casos es manifesten durant la infància, com és el cas de la Gabriela. Només s'havien localitzat uns pocs casos de lupus greu als Estats Units i la Xina en què aquest gen també estava mutat. I per confirmar que la mutació del TLR7 té vincles clars amb l'aparició d'aquesta malaltia autoimmune, l'equip va utilitzar l'edició genètica CRISPR per introduir-la en ratolins. Els animals van desenvolupar la malaltia i van mostrar símptomes similars als que presentava la Gabriela. Així, i segons García de Vinuesa, aquesta és la primera vegada que s'ha demostrat que una mutació del TLR7 causa lupus, “fet que proporciona una clara evidència d'una de les formes que pot sorgir aquesta malaltia". Els resultats de la investigació s’han publicat a la prestigiosa revista Nature.

"La identificació d'aquesta mutació és realment esperançadora perquè obre noves vies per entendre les causes del lupus i oferir nous tractaments", explica a l'ARA el cap del servei de malalties autoimmunes de l'Hospital Clínic, Ricard Cervera, que no ha participat en l'estudi. L'expert subratlla que, tot i que el grup de persones que es poden beneficiar d'aquesta troballa és petit, per als malalts que tenen aquest gen alterat pot suposar un canvi significatiu. Els medicaments que es donen actualment permeten frenar i controlar el lupus, però no curar-lo. A més, actuen com a immunosupressors i comporten efectes secundaris. "Saber que aquests receptors TLR7 poden estar al darrere, permetrà proposar teràpies dirigides a corregir la mutació", celebra Cervera. De fet, els investigadors treballen ara amb empreses farmacèutiques per explorar el desenvolupament o la readaptació de tractaments existents adreçats al gen TLR7. 

A més, el treball també pot ajudar a explicar per què el lupus és més freqüent en dones que en homes. L'ADN està distribuït en cromosomes, que alhora es divideixen en gens. Les instruccions per fabricar el receptor TLR7 es troba al cromosoma sexual X, del qual les dones tenen dues còpies, mentre que els homes en tenen només una. Normalment, en les dones un dels cromosomes X està inactiu, però en aquesta secció el silenciament de la segona còpia sol ser incomplet. Això vol dir que les dones amb una mutació en aquest gen poden tenir dues còpies funcionals.

La protagonista d'aquesta història, la Gabriela, segueix en contacte amb l'equip de recerca i espera que "aquesta troballa doni esperança a les persones amb lupus i els faci sentir que no estan soles en la lluita contra aquesta batalla".