La Fundació Catalana Síndrome de Down celebra 40 anys: "Són l'únic col·lectiu que no té veu pròpia"
Des de la institució insisteixen en potenciar la inclusió a l'escola ordinària, però també en l'àmbit laboral
Barcelona"El suport que necessiten les persones en situació de discapacitat intel·lectual no és el d'un bastó", assegura Katy Trias, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). Després de quaranta anys vetllant per la inclusió social i laboral de les persones amb síndrome de Down, la fundació encara el repte de consolidar la conscienciació de la societat i d'evitar el retrocés, perquè Trias creu que les millores encara no estan "ben arrelades".
La FCSD ha celebrat aquest dimecres el 40è aniversari amb un acte commemoratiu a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. A l'esdeveniment s'ha rememorat el compromís social que Montserrat Trueta, mare de Katy Trias, va començar l'any 1984 amb la creació de l'entitat amb el lema "Accepto el diagnòstic, però no el pronòstic". Trias continua el llegat de la seva mare des de fa més de vint anys. Al llarg d'aquestes dècades, han rebut diversos guardons que han convertit la fundació en referent en àmbits com la recerca i la creació d’un llibre d'estil que defensa l'ús del vocabulari adequat per referir-se a les persones amb síndrome de Down.
Trias fa èmfasi que "la inclusió laboral a l'empresa ordinària és igual d'important que anar a l'escola" i reafirma que les persones amb discapacitat intel·lectual "tenen capacitat suficient i més" per fer moltes tasques en aquestes empreses. "Es tracta de trobar aquelles tasques concretes, que són igual de necessàries que unes altres, però que poden fer aquestes persones", explica. També assegura que "conviure" amb aquestes persones és "una oportunitat" i que pot "aportar molt més del que es pensa d'entrada".
L'Andy és el germà més petit de Katy Trias –i també fill de Montserrat Trueta–, que té síndrome de Down i és "gràcies a ell" que es va crear l'organització. La mare va crear així la fundació, "per la seva vitalitat, alegria i esperit de superació". La família fundadora reivindica que la síndrome de Down no s'ha de curar, sinó que, en paraules de Trueta, “és una riquesa que hem d'aprendre a valorar”.
Ara bé, també insisteixen que l'educació i la inclusió s'han de treballar des de petits i s'han de fer de mica en mica. "A una persona que no li has demanat res, ni tan sols de quin color es vol posar els mitjons, no li pots preguntar de què vol treballar", assegura Trias. Per aquest motiu, l'entitat treballa per la inclusió dels infants amb síndrome de Down a l'escola des que naixen per "donar-los confiança".
"Sembla que la discapacitat intel·lectual invalida la persona"
Avui dia, les persones amb una discapacitat intel·lectual "fan vida, treballen, tenen amics, es formen i fins i tot alguns s'emancipen", explica Trias. Ara la FCSD treballa per formar-les en comunicació i drets. La presidenta lamenta que "són l'únic col·lectiu que no té veu pròpia perquè sembla que la discapacitat intel·lectual invalida la persona".
Trias defensa que l'augment de la qualitat de vida i la inclusió social que s'està treballant per millorar en diferents àmbits ha permès veure "un abans i un després" en l'estigmatització de la síndrome de Down. A partir del suport cognitiu, la fundació treballa per escoltar-los i anar seguint les seves demandes. Sempre que es valorin els casos de manera individualitzada, i amb "compte i lògica", Trias aposta per intentar sempre "comptar amb la seva opinió".
