¿Realment funcionen els tests per detectar l’Alzheimer abans que apareguin els símptomes?
Els experts debaten sobre si les proves són útils o atemoreixen innecessàriament
Nova YorkSaber si una persona té la malaltia de l’Alzheimer gairebé sempre és un procés molt lent. S'analitzen els símptomes, es passen proves cognitives, visuals i verbals, i potser es fa una tomografia per emissió de positrons (PET), una imatge per ressonància magnètica o una punció lumbar per detectar la presència de dues proteïnes al cervell: les plaques d’amiloides i els cabdells TAU, associades amb la demència. La comunitat científica fa temps que advoca per canviar els criteris de definició de la malaltia per deixar de posar tot el pes en el comportament i tenir més en compte els biomarcadors que indiquen la presència de la patologia abans dels símptomes.
Dos esdeveniments ho han accelerat tot. D’una banda, es va demostrar que les proves de sang per detectar amiloides eren més precises i menys invasives que la punció lumbar, i molt menys cares que els escàners cerebrals. De l’altra, han aparegut fàrmacs que podrien eliminar els amiloides del cervell després de constatar que tenien una capacitat moderada, però considerable, de reduir l’avenç dels símptomes durant 18 mesos en casos d’Alzheimer lleu. Ara bé, ¿són suficients aquests avenços per diagnosticar persones sanes amb una malaltia irreversible?
“Si es té un biomarcador d’amiloide al cervell, es té la malaltia, hi hagi símptomes o no”, diu Clifford R. Jack, Jr., president del grup de treball i investigador sobre l’Alzheimer a la Clínica Mayo. “La patologia hi és anys abans de l’aparició dels símptomes. Això és irrefutable”, afegeix. Ara bé, mentre que alguns investigadors creuen que és probable que el diagnòstic arribi de totes maneres, d'altres desaconsellen fer proves a persones que no tinguin símptomes de deteriorament cognitiu. Quantes de les persones que tenen amiloide o dipòsits TAU desenvoluparan demència? “Depèn”, diu Jack. Un estudi neerlandès va calcular que més del 10% de les persones sense deteriorament cognitiu de 50 anys donarien positiu en aquest tipus de test, i passaria el mateix amb gairebé el 16% d'adults de 60 anys i el 23% de més de 70 anys. Amb tot, gairebé cap d’aquests individus desenvoluparia demència.
Acusacions de conflictes d'interès
Un altre estudi de la Clínica Mayo va seguir durant nou anys 5.000 persones grans que tenien nivells cognitius normals. Així, van descobrir taxes elevades de demència entre els que portaven el gen APOE4, vinculat amb un risc més gran d’Alzheimer. Per a les de més de 65 anys que tenien nivells elevats d’amiloide, el risc de demència s’enfilava fins al 74% en les dones i el 62% en els homes. Amb tot, i d’acord amb l’Institut Nacional per a l’Envelliment, només del 15% al 25% de la població té aquest gen. Entre els que no el tenen, tant dones com homes tenien un risc estimat del 55% amb nivells elevats d’amiloide i del 36% amb nivells moderats.
“Crec que l’evidència que l’amiloide per si mateix defineixi l’Alzheimer encara no és clara ni convincent”, afirma Jason Karlawish, geriatre i codirector de la clínica de salut mental Penn Memory Center. Com ell, molts especialistes continuen sense estar convençuts d'utilitzar de forma general aquests tests. També la Societat Nord-americana de Geriatria qualifica de prematurs els criteris i assenyala les relacions entre investigadors i les indústries farmacèutiques i de biotecnologia, adduint possibles conflictes d’interès.
Eric Widera, geriatre de la Universitat de Califòrnia, subratlla que prop d’una tercera part dels investigadors que defensen els biomarcadors treballen per a empreses que creen fàrmacs o proves de detecció amb beques o contractes, honoraris o despeses per assessoria. “Aquest canvi tindrà beneficis directes per a ells”, afegeix. En aquest sentit, diu que uns 40 milions de nord-americans normals cognitivament podrien donar positiu en amiloide, ser diagnosticats amb Alzheimer i començar tractaments amb medicaments no aprovats. Tot plegat, afegeix el geriatre, atemorint-los innecessàriament perquè tenen poques probabilitats de desenvolupar demència.
Copyright The New York Times