«Dins la ment viatgera / que mai s'atura, / una humitat enganxosa / xopa amb gotes de cristall / l'esborronada pell de la memòria». Les coves de la memòria, de l’escriptora i poetessa lleidatana Rosa Saureu. A l’espai Relats en Català.
La memòria humana és un dels processos cognitius més fascinants i complexos del nostre cervell. És el magatzem dels nostres records, que contribueixen a configurar la nostra identitat, de la qual formen part. Malgrat que usualment fem servir la paraula memòria en singular —tenim una memòria i molts records—, el cert és que, a escala cerebral i funcional, tenim molts tipus de memòria diferent que interactuen sinèrgicament entre elles per formar els records. Cal aclarir que la memòria és, segons el diccionari, la «facultat de recordar», i per tant inclou la capacitat de formar, emmagatzemar i recuperar els records. I un record és la «representació que ens fem a la ment d’alguna cosa passada».
Per comprendre com funciona la memòria cal distingir-ne els diferents tipus i la seva funció de conjunt, i també com s'activen i quins mecanismes intervenen en el seu funcionament. Una de les classificacions més utilitzades diferencia la memòria sensorial, la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini. La memòria sensorial és la forma més immediata, i també efímera, de memòria, i es dona quan una situació determinada activa algun dels òrgans dels sentits, amb un so, una imatge, un sabor, etcètera. Emmagatzema la informació sensorial generada durant uns pocs segons, malgrat que el més habitual és que duri menys d’un segon, i permet que el cervell processi i interpreti els estímuls sensorials abans que desapareguin.
Si l’estímul sensorial és interpretat com a significatiu, és a dir, si es creu pot implicar una situació a la qual calgui parar atenció, s’activa una zona del cervell anomenada tàlem, el centre d’atenció que estableix el llindar de la consciència. Això permet que la memòria sensorial no es perdi immediatament i passi a la memòria a curt termini. El fet d’estar atents als estímuls de l’entorn en què ens trobem facilita el pas de la memòria sensorial a la memòria a curt termini. Per això, en un context educatiu, per exemple, els estudiants que estan atents capten amb molta més intensitat el que està transmetent el docent o les implicacions de la feina que estiguin fent.
La memòria a curt termini, que també s’anomena de treball, permet retenir una quantitat limitada d’informació durant un període més llarg de temps, però que, no obstant, continua sent breu. És la memòria que fem servir per contrastar i comparar diversos ítems, categoritzar-los i classificar-los, i per això és crucial per dur a terme processos cognitius tan importants com el raonament, la comprensió i la presa de decisions.
Es calcula que, de mitjana, a la memòria de treball hi podem mantenir fins a set ítems diferents de manera simultània, però hi ha molta variabilitat entre persones
Es calcula que, de mitjana, a la memòria de treball hi podem mantenir fins a set ítems diferents de manera simultània, però hi ha molta variabilitat entre persones; així que aquesta xifra pot oscil·lar entre quatre o cinc ítems fins a un màxim de nou en les persones adultes. És una capacitat que va madurant amb l’edat, però que també es pot entrenar. Hi ha dos factors que contribueixen a potenciar-la. Un d’aquests factors és l’atenció selectiva conscient que mostrem. Si estem concentrats en el que fem o en els nostres pensaments, la memòria de treball podrà mantenir més ítems simultàniament. L’altre és l’entrenament. Les persones que la utilitzen sovint, és a dir, que raonen abans de prendre decisions, que busquen la comprensió del que aprenen, etcètera, no només incrementen la seva capacitat, sinó que aprenen a combinar ítems similars perquè la memòria de treball els interpreti com un de sol, la qual cosa n'incrementa la capacitat global.
La memòria de treball té una durada màxima de vint segons. Després, si no hi ha res que ens hagi cridat l’atenció, s’esvaeix. No obstant, si estem atents als nostres pensaments, quan s'acaba un d’aquests cicles de vint segons podem recuperar els ítems que estaven interactuant, descartar-ne alguns i incorporar-ne de nous per continuar amb la cavil·lació corresponent. És el procés que ens permet anar fent raonaments encadenats per arribar a conclusions o a decisions que ens puguin ser tan satisfactòries com sigui possible.
Finalment, els ítems que el cervell continua identificant com a significatius poden passar a la memòria a llarg termini, que pot durar tota la vida. La memòria a llarg termini es consolida durant el son nocturn. Aquest és un dels motius pels quals convé mantenir una bona higiene de la son pel que fa a hores i també pel que fa a la qualitat del son, especialment, però per descomptat no únicament, en les èpoques estudiantils.
La memòria a llarg termini, al seu torn, s’acostuma a subdividir en dues categories: la memòria explícita o declarativa, que inclou la memòria episòdica, és a dir, els records de les experiències personals, i la memòria semàntica, que és el coneixement general sobre el món, els fets i els conceptes que aprenem; i la memòria implícita o no declarativa, que inclou la memòria procedimental i que comprèn les habilitats que podem executar de manera automàtica, com ara anar en bicicleta, i altres formes de memòria que no requereixen una consciència conscient, com per exemple els reflexos condicionats.
Els records s’emmagatzemen per tot el cervell en connexions neuronals, anomenades sinapsis, que es van establint de nou entre les neurones a mesura que anem fent aprenentatges o anem vivint experiències significatives. Tanmateix, hi ha tres estructures cerebrals que intervenen necessàriament en els processos de codificació, emmagatzematge i recuperació dels records. Són l’hipocamp, que s’encarrega de gestionar la memòria, especialment l’episòdica i la semàntica; l’amígdala, que intervé en la memòria emocional, i l’escorça prefrontal, que és on hi ha les xarxes neuronals que fan funcionar la memòria a curt termini i que gestionen la recuperació voluntària de records o la utilització conscient de les habilitats apreses.
La memòria no és, però, un procés estàtic, i es veu influïda per múltiples factors. Destaquen l’atenció, el son, l’alimentació i la salut en general, i l’estrès i les emocions. A més, s’ha vist que, si no hi ha cap problema metabòlic ni físic específic, es fa una dieta variada i equilibrada i es porta un estil de vida actiu en què es practiqui exercici físic moderat habitualment i adequat a l’edat i s’eviti el consum de substàncies tòxiques, l'alimentació i la salut tenen una influència positiva en la salut cerebral i cognitiva, inclosa la memòria.
Respecte a l’estrès, s’ha vist que nivells moderats d'estrès puntual poden ser beneficiosos per a la memòria a causa de l'alliberament d'adrenalina, una neurohormona estimulant. Però l'estrès crònic té efectes negatius i pot perjudicar severament la memòria i els processos de reflexió associats a la memòria de treball. Finalment, l’estat emocional amb què s'adquireix qualsevol aprenentatge o es viu qualsevol experiència influeix en com es codifica al cervell. Es poden tenir records i aprenentatges sense emocions significatives, però els estats emocionals augmenten l’eficiència del procés. Tanmateix, de cara a la utilització posterior dels records i dels aprenentatges, i a la manera com els continuem vivint, no són equivalents les emocions que generen incomoditat, com ara la por o l’aversió, que les que són agradables, com la curiositat, que activa la motivació, energitza el cervell i genera sensacions de recompensa, o la confiança.
Fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST
![Una dona malalta d'Alzheimer, acompanyada de la seva familia, en una imatge d'arxiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
