El fum dels cotxes omple les UCI d'infants amb bronquiolitis

BarcelonaTres dies després que es produeixi un pic de contaminació a Barcelona per òxids de nitrogen (NOx), una de les principals emissions derivades del trànsit, les unitats de cures intensives (UCI) pediàtriques se'n ressenten. L'Hospital Sant Joan de Déu ha constatat que els infants tenen més risc d'haver de ser hospitalitzats per bronquiolitis o broncoespasmes quan s'intensifica la circulació i augmenta la presència de contaminants en l'aire, fins i tot fora de la temporada en què el virus acostuma a ser més present. Segons una investigació feta amb dades hospitalàries i mediambientals entre el 2010 i el 2018, les infeccions infantils per rinovirus, el causant dels refredats comuns, evolucionen pitjor quan es registren nivells elevats d'òxids de nitrogen. Els investigadors van analitzar 150 ingressos a l'UCI del Sant Joan de Déu i els van contrastar amb els indicadors mediambientals registrats els dies previs a l'hospitalització, entre els quals la temperatura, els nivells aeris de pòl·lens, els de nitrogen i la pluja. L'estudi suggereix que les probabilitats que els llits de crítics s'omplin d'infants amb problemes respiratoris s'incrementen quan la ciutat pateix unes taxes més elevades de pol·lució.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'últim informe FAROS, un monogràfic que publica Sant Joan de Déu anualment i que enguany està dedicat als problemes de salut infantil associats a les conseqüències del canvi climàtic i els contaminants ambientals. La pol·lució suposa un repte per a la salut humana i planetària, sobretot d'embarassades i infants: cada any causa 600.000 morts infantils prematures i, només a Barcelona, causa la meitat dels casos d'asma en menors d'edat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anat endurint els valors màxims de contaminació permesos per protegir la salut –ha fixat els valors màxims d'òxid de nitrogen en 10 µg/m³ de mitjana anual–, però els països continuen excedint-los i nou de cada deu criatures respiren un aire de baixa qualitat. “Els infants són el 20% de la població però el 100% del nostre futur. Els hem de cuidar més, i sense un planeta sa no hi haurà nens sans. Hem de treballar per revertir-ho", ha afirmat el responsable de l’Observatori Faros Sant Joan de Déu, Jaume Pérez Payarols.

Com passa amb altres tòxics com el tabac o l'alcohol, els nens són molt vulnerables als riscos ambientals. "I ho són pel sol fet de ser nens", ha afirmat el pediatre i epidemiòleg de l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) Quique Bassat. Les seves diferències fisiològiques (per exemple, respiren més ràpid), metabòliques (mengen i beuen més per unitat de pes que els adults) i conductuals (fan molta activitat física) fan que puguin exposar-se a dosis més altes de substàncies tòxiques que els adults, fins i tot abans de néixer. La contaminació atmosfèrica, els pesticides i els agents químics a què s'exposen les gestants durant l'embaràs tenen conseqüències perjudicials en la salut, el metabolisme, el neurodesenvolupament i la funció respiratòria i immunitària del nounat, segons els autors del monogràfic.

Canvis genètics

Algunes investigacions apunten que hi ha contaminants ambientals que poden arribar a la placenta de l'embrió i fins i tot modificar l'ADN del nadó. En alguns casos implica que les mares pateixin alguna patologia placentària, els nadons neixin més prematurs i creixin menys del que els correspon per edat. A més, les complicacions que sorgeixen en els primers anys de vida per factors ambientals s'arrosseguen també a l'edat adulta, com ara problemes de tensió arterial. Un altre exemple serien les alteracions o dificultats associades al neurodesenvolupament, que afecten aproximadament un 20% dels menors.

L'informe, que havia de publicar-se l'any 2020, assenyala que s'han trobat concentracions de metalls a la sang del cordó umbilical i que, per tant, l'infant pot haver estat en exposició directa al tòxic des que era un fetus. La barrera que protegeix el cervell de l'entrada de substàncies químiques-tòxiques (barrera hematoencefàlica) no es forma completament fins als sis mesos de vida, de manera que s'obre "una finestra directa de vulnerabilitat del cervell en desenvolupament", segons la cap de l’Àrea de la Dona de l'hospital, Lola Gómez. Per exemple, pateixen dèficits d'atenció.

L'obstetra ha recordat que una gran varietat de substàncies químiques com el plom, el metilmercuri o els pesticides es troben a les nostres llars en forma de cosmètics, sabons, aliments i plàstics, i poden interaccionar amb la nostra herència genètica. Les substàncies tòxiques actuen com hormones, el que anomenem disruptors endocrins, i simulen els estrògens i l'eix endocrí de la tiroide, que afecten la mare, però també el fetus. "Tots aquests canvis potser no afecten la generació actual, però sí que poden afectar el genoma de la mare, que es transmet al descendent, i encetar un canvi en la càrrega genètica de les següents generacions", ha afegit Gómez.

Més sortides familiars a espais naturals

A les grans ciutats es concentra la majoria de la població i es produeix l'anomenat efecte illa de calor; és a dir, temperatures més elevades a causa de la concentració d'edificis i carreteres i la falta de zones verdes que espongin la trama urbana. "Un nen que neix avui ja està exposat a unes condicions pitjors i a més toxines perilloses per a la resta de la seva vida que els seus pares", afegeix Bassat.

Un dels grans problemes de la infància ara és la manca de contacte amb la naturalesa: actualment, només un 20% dels nens i adolescents surten alguna vegada al mes a jugar a l'aire lliure (en la generació dels seus pares i mares, eren tres de cada quatre) i només un 10% visita el parc cada dia. Aquesta falta de contacte amb la natura impulsa el sedentarisme i actua com un factor de risc d'obesitat i malalties respiratòries i cardiovasculars, així com de trastorns del comportament i dels dèficits dels nivells de vitamines.

En aquest sentit, els experts proposen "renaturalitzar" la vida dels infants i animen les famílies a fer sortides a la natura, cosa que té molts beneficis per a la salut: millora el son i el neurodesenvolupament motor, redueix l'ansietat i l'estrès, i millora, entre altres coses, el rendiment escolar. Aprofitant que és el lloc on passen més hores al dia, també proposen plantar més arbres als patis de les escoles, així com crear murs verds que generin ombres i crear fonts i zones de jocs. Amb tot això, busquen reduir la contaminació de l'aire, però també el soroll i l'efecte illa de calor, alhora que afavoreixen l'activitat física.