Fita mundial de la robòtica mèdica: la Vall d'Hebron fa el primer trasplantament de pulmó sense obrir el tòrax

BarcelonaEl Xavier té una petita cicatriu al bell mig del tòrax, a l'alçada del diafragma, d'uns vuit centímetres. Aquest és l'únic vestigi del trasplantament de pulmó íntegrament robòtic a què es va sotmetre a finals de febrer a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Res a veure amb la cicatriu horitzontal de 30 centímetres a banda i banda de les costelles que queda tradicionalment en una operació d'aquest calibre, que acostuma a ser molt agressiva i invasiva. "Estic molt content, tinc un òrgan que funciona i el dolor és zero", explica. No ha hagut de prendre cap medicament opioide i només ha necessitat algun paracetamol. El Xavier, de 65 anys, és pacient de fibrosi pulmonar des de fa setze anys i els últims mesos ja no respirava bé. Ara s'ha convertit en la primera persona trasplantada d'un pulmó en una operació feta només amb cirurgia robòtica i sense necessitat de trencar les costelles per accedir-hi. 

La fita de la Vall d'Hebron és doble. D'una banda, perquè cap altre hospital al món ha completat aquesta complexa intervenció només amb endoscòpia. Fins ara, mai s'havia fet servir la cirurgia robòtica durant tot el trasplantament, ja que la col·locació del pulmó sempre s'ha fet de forma manual. De l'altra, perquè han proposat una tècnica innovadora per treure i introduir els pulmons a través d’una petita incisió a la part inferior de l’estèrnum, que és una zona cartilaginosa, elàstica i fàcilment manipulable. “El veritable canvi és aquest: no trenquem ni pressionem cap os, no separem les costelles ni obrim el tòrax”, ha dit Alberto Jauregui, el cirurgià encarregat de fer l'operació, que defineix aquesta tècnica com a "menys dolorosa i menys agressiva" que la tradicional.

Com passa en qualsevol trasplantament, el pacient ha de prendre medicació immunosupressora, que deprimeix la capacitat del sistema immunitari de reaccionar contra l'òrgan trasplantat, durant tota la seva vida. En el cas del trasplantament pulmonar tradicional, el risc de patir una infecció després d'entrar a quiròfan és molt elevat, en part perquè la ferida que cal forçar en el pit és molt gran i profunda. "El tòrax s'obre com el xassís d'un cotxe", exemplifica Jauregui. A més, aquests pacients ja tenen compromesa la seva capacitat respiratòria i el procés de recuperació és llarg. Moviments senzills com anar al lavabo, per exemple, els poden resultar extenuants i dolorosos. En canvi, la tècnica catalana es basa únicament en tallar un tram petit de pell, greix i múscul que podrà curar-se i cicatritzar molt més ràpidament. "És una ferida que tanca amb facilitat, molt més segura i que, fins i tot ens ha sorprès a nosaltres, no ha causat cap mena de dolor en el pacient", ha detallat el metge.

Múltiples avantatges

Els avantatges d'aquesta cirurgia són diversos: la intervenció és més curta (va durar cinc hores) i no causa tant de dolor; el pacient ha de passar menys dies d'ingrés a l'hospital i es recupera més ràpidament; s'eviten complicacions com ara infeccions, i, a més, els costos també s'abarateixen. "És un bon exemple d'ús d'aquestes noves tecnologies. M'atreviria a dir que som referents mundials", ha dit el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha participat en la presentació d'aquest cas d'èxit. Jauregui ha concretat que feia temps que el seu equip sospesava la idea de fer servir la cirurgia robòtica en un trasplantament de pulmó de principi a fi.

Només un centre al món havia posat en pràctica una operació d'aquest tipus, però només de forma parcial. L'Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles, als Estats Units, va fer servir un robot per suturar un pulmó, és a dir, empalmar-lo als vasos sanguinis del receptor, ara fa un any, però la resta de l'operació es va fer de la manera tradicional, obrint les costelles. Així, la Vall d'Hebron s'ha col·locat al capdavant de la innovació en trasplantament pulmonar. "Feia temps que pensàvem en com podíem fer menys invasiva aquesta cirurgia, però sempre topàvem amb el mateix problema: no se'ns acudia per on podíem treure el pulmó malalt i introduir-ne el nou amb el robot Da Vinci", diu el cirurgià. I la idea l'hi va donar un company, el també cirurgià Iñigo Royo: la cirurgia subxifoidal.

Els cirurgians van fer una incisió de vuit centímetres per sota de la xifoide (l'extrem cartilaginós de l'estèrnum), una obertura suficient perquè passin els pulmons tant d'entrada com de sortida. Tot i que crida l’atenció que un òrgan tan gros com el pulmó pugui passar per un forat tan petit, cal tenir en compte que s'ha de desinflar: encara tenen oxigen residual del donant. Els metges també fan petits forats al tòrax que serveixen per introduir les mans robòtiques. Els quatre braços del robot Da Vinci primer extreuen el pulmó malalt molt a poc a poc però amb destresa. Després, un d'ells manté separat el cor dels pulmons, un altre controla la càmera 3D i els altres dos s'encarreguen de l'operació com a tal. "Això no és ciència ficció: és un cas real i és a la Vall d'Hebron", ha destacat Balcells, que ha afirmat que el fet que aquesta nova tècnica es publiqui properament en una revista científica és motiu d'”orgull” per al sistema sanitari i per al país.

Pendents d'un doble trasplantament pulmonar

La Vall d’Hebron és l'hospital de referència en trasplantaments de pulmó de Catalunya, però també de l'Aragó i les Balears. De fet, opera gairebé un de cada quatre pacients de l'Estat. "Tenim un programa d'excel·lència en trasplantaments i, per tant, la responsabilitat de treballar continuadament per ser pioners en vies i estratègies que millorin les tècniques i la qualitat de vida dels pacients", ha assegurat Jauregui.

Sobre la possibilitat de fer servir aquesta tècnica en tots els pacients de trasplantament de pulmó, el cirurgià ha explicat que primer l'oferiran a alguns candidats en llista d'espera. "És molt complicat de dir quan una tècnica estarà completament perfeccionada i disponible per a tothom. No seria ètic. Hem d’estar segurs que la tècnica funcionarà", ha dit. Sí que està previst fer el primer trasplantament de dos pulmons amb aquest procediment d'aquí uns mesos.

Ja recuperat de l'operació, en Xavier ha tingut un agraïment per al donant i la família, sense el qual no hauria pogut gaudir "d'aquest avantatge" de poder ser trasplantat. "Sí que he de forçar la maquinària ara per recuperar la musculatura després de l'ingrés a cures intensives, però no em fa mal res", celebra. I com que ha treballat d'electricista industrial, envoltat de màquines, ha admès que no va tenir recels a acceptar sotmetre's a una operació amb un robot.