Tenir un fill amb l'úter trasplantat: "No pot ser una alternativa, és una solució extrema"

BarcelonaFa deu dies el Jesús era presentat com el primer nen nascut a Espanya després d'un trasplantament d'úter. La seva història desafiava les lleis de la natura: la mare no podia quedar-se embarassada perquè va néixer sense úter, però l'Hospital Clínic li va implantar l'òrgan reproductiu de la seva germana en el marc d'un estudi experimental. El naixement del Jesús ha reobert un intens debat que remet inevitablement al de la maternitat subrogada: ¿És ètic gestar un fill fent servir l'úter d'una altra dona? Però, a més, s'afegeix una segona qüestió: ¿és ètic arriscar el propi cos i el d'una altra dona per complir el desig de ser mare? 

N'hi ha que defensen que és un avenç que no s'hauria de replicar de manera generalitzada perquè hi ha una desproporció molt gran entre la finalitat buscada i els mitjans. D'altres, en canvi, pensen que podria millorar la vida de dones infèrtils de naixement, que pateixen per no poder complir amb un desig reproductiu. Experts en bioètica, salut reproductiva i dret ponderen les dues visions.

Avenç científic

Un programa experimental d'èxit

Fins ara la legitimitat de fer un trasplantament d'úter per aconseguir una gestació biològica només s'ha debatut en el camp de la recerca. De fet, els casos que s'han fet i els que estan pendents (cinc en total) són experimentals, perquè el que es vol constatar és la viabilitat de la tècnica; és a dir, si una dona pot parir un fill després de rebre l'aparell reproductor d'una altra dona. El Clínic va excloure 29 dones fins que va trobar la candidata perfecta, perquè complia amb els requisits específics que es proposaven: va néixer sense úter i tenia una familiar sana, que ja havia tingut fills i s'oferia a donar-l'hi. 

Una font del comitè d'ètica assistencial del Clínic assegura a l'ARA que s'han seguit "absolutament" tots els passos necessaris per aprovar la intervenció "en el marc d'una investigació". Van entrevistar i informar la donant dels riscos que assumia tant en l'operació (que s'allarga deu hores) com en el procés (queda infèrtil). "Vam fer el mateix que en qualsevol trasplantament entre vius: elaborem un informe que s'ha de portar al jutjat amb el consentiment", explica.

Amb tot, i com passa sempre amb aquests trasplantaments, el donant té, de base, un condicionament psicològic molt gran que sovint és molt difícil d'establir perquè es fa entre familiars. "En el cas de l'úter, a la donant les circumstàncies de la seva vida li poden canviar i tornar a tenir desig maternal, però ja no hi ha res a fer. Així, l'únic que podem descartar és que no hi hagi diners pel mig", explica Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica.

El programa va rebre l'aval del Comitè de Bioètica de Catalunya, l'òrgan que ha de validar aquests procediments, i de les organitzacions de trasplantaments catalana i espanyola, que l'autoritzen si es comprova que es compleixen les regles ètiques: si s'han ponderat els riscos i beneficis per a la donant i la receptora i s'han obtingut els consentiments informats dels implicats. "I fins aquí el procés ha estat correcte. Però està clar que el trasplantament no era l'objectiu final del programa, sinó que ho era aconseguir un embaràs i el naixement d'una criatura", explica Terribas.

Recurs sanitari

Divisió sobre si la reproducció és un dret 

Una de les primeres preguntes que es fan els experts és si s'està responent a un desig de maternitat o a un dret a reproduir-se. La resposta, diuen, és decisòria perquè la sanitat pública el pugui incorporar a la cartera de serveis o no. La presidenta de la secció de dret sanitari del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Mireia Aznar, assegura que aquest és el punt de la discòrdia que comparteixen les tècniques de reproducció assistida. "Hi ha autors i convenis que defensen que hi ha un dret universal a reproduir-se basat en el lliure desenvolupament de la persona i que s'ha de protegir per part de l'Estat. I després el Comitè de Bioètica d'Espanya i l'Observatori de Bioètica i Dret defensen que es confon un dret amb un desig i amb una autonomia reproductiva, que sí que existeix i que és la llibertat a decidir reproduir-te o no", explica. 

Per a Terribas, aquest trasplantament dona una solució a un problema mèdic i en el marc d'un programa experimental, però qüestiona que es pugui generalitzar perquè, diu, tant la donant com la receptora assumeixen els riscos de la cirurgia per resoldre un problema funcional. L'úter és un òrgan que funciona per a una tasca molt concreta, la reproducció, però la receptora tindrà un embaràs de risc i s'enfronta a un part prematur i amb una criatura que no se sap si tindrà seqüeles. La mare del Jesús ja s'ha extret l'òrgan perquè havia de viure durant tota la vida prenent medicació immunosupressora i fent-se controls mèdics. "L'immens esforç quirúrgic, econòmic, físic, emocional i psicològic de les persones implicades implica uns riscos desproporcionats", sosté Terribas.

Tant Aznar com Terribas defensen que s'ha de valorar molt bé si aquesta tècnica ha de quedar-se com una pràctica de reproducció assistida o no. "Penso que com a servei del sistema públic no s'hauria de permetre. No podem cobrir moltes altres necessitats bàsiques i, de fet, la mateixa reproducció assistida en cartera té unes llistes d'espera llarguíssimes", diu Terribas. Sobre la possibilitat que s'erigeixi en una alternativa a la maternitat subrogada és clara: "Seria matar mosques a canonades. No pot ser una alternativa, és una solució extrema".

Encaix social

La maternitat biològica no és l'única opció

La presidenta de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, critica que l'essència d'aquest tipus de tècniques evidencia que la maternitat biològica es persegueix com si fos l'única manera de ser mare que existeix, o almenys la manera més prestigiada i valorada. "Aquest tipus de tècniques demostren que tenim un problema: hi ha persones que arriben a desitjar tant la maternitat biològica que, per la seva angoixa i necessitat de gestar, prefereixen posar en risc físicament i emocionalment altres persones abans de plantejar-se qualsevol altra opció", lamenta.