Salut

El ministeri de Sanitat descarta una crisi de fentanil a Espanya: "No té mercat ni demanda"

El primer informe sobre aquest potent analgèsic a l'Estat conclou que és "improbable" una crisi similar a la dels Estats Units

Unes quantes xeringues en una zona pròxima a la Mina on sovint hi van persones drogodependents a punxar-se.

BarcelonaLa crisi de salut pública provocada pel fentanil als Estats Units va encendre totes les alarmes: és 100 vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, i el seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, fet que crea addicció en un de cada quatre consumidors. Aquest derivat de l'opi va tenir un gran impacte mediàtic l'any passat a l'Estat, amb més de mil notícies amb el seu nom al titular per les impactants imatges que arribaven de l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Ara bé, el primer informe finançat pel ministeri de Sanitat sobre aquesta qüestió assenyala que la seva arribada a Catalunya i Espanya continua sent improbable més enllà del seu ús com a analgèsic, si bé s'admet que no es pot abaixar la guàrdia davant d'aquesta substància i d'altres de noves.

"Mentre hi hagi heroïna, el fentanil no tindrà mercat ni demanda", ha afirmat el científic social David Pere Martínez-Oró, d'Episteme Social, una agrupació especialitzada en avaluació i intervenció social. Martínez-Oró és el primer autor d'aquesta anàlisi per determinar les possibilitats que hi ha actualment d'una crisi similar a la que viuen altres països, que ha estat presentada aquest dimecres a la jornada Fentanil a Espanya. Evidències, percepcions i realitats pel delegat del govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues, Joan Ramon Villalbí.

Hi ha quatre motius pels quals, de moment, el fentanil no aterrarà al nostre país com a droga de carrer. En primer lloc, subratlla l'informe, perquè l'heroïna produïda a l'Afganistan continuarà abastint els mercats europeus, i per tant no caldrà substituir-la per altres substàncies. En segon lloc, perquè els diversos tipus de fentanils estan en retrocés als mercats mundials de droga des que la Xina va prohibir la seva fabricació el 2019. L'informe també assenyala l'escassa demanda d'opioides a l'Estat i la fortalesa de la xarxa d'atenció a les addiccions, tant pel que fa a drogues de substitució (com la metadona) com a les de tractament d'urgència davant de sobredosis. Així, la resposta que s'oferiria en cas que el fentanil s'imposés seria prou "eficaç", afegeix l'extens document.

D'acord amb les conclusions de l'estudi, a Espanya hi ha uns 60.000 consumidors d'opioides, que descriu com una població "envellida, policonsumidora i en situació d'exclusió social". Villalbí ha concretat que, de les mil persones que van morir l'any passat per sobredosi a l'Estat, només una vintena tenien rastres de fentanil al cos. A parer seu, aquestes xifres indiquen que el nombre de defuncions atribuïbles a sobredosis d'aquesta substància no va a l'alça. Sí que es fa evident una preocupació pels nitazens, altres opioides sintètics la majoria dels quals són legals i que de moment "semblen no representar cap amenaça".

Possibles entrades i substitucions

Si bé descarten la seva arribada, els autors han analitzat les possibles portes d'entrada del fentanil. Ara bé, remarquen que els escenaris que plantegen a l'informe són improbables. El primer d'ells és que els traficants venguin heroïna adulterada als consumidors, però és una possibilitat "remota" perquè els mercats d'heroïna estan desconnectats dels mercats d'opioides sintètics. També valoren que es pugui introduir adulterant altres estimulants, com la cocaïna i l'èxtasi, però també ho descarten perquè el fentanil "té més valor" que aquestes substàncies.

Finalment, els autors assenyalen la possibilitat (la més plausible) que fossin els consumidors els que demanessin explícitament fentanil il·lícit, i adverteixen que els mitjans de comunicació li han donat una gran publicitat. També han afirmat que el fentanil il·lícit ja està disponible a Espanya. A més, algun petit traficant també pot pensar a començar a vendre fentanil i té tres vies d'abastament: la xarxa fosca, els desviaments de fàrmacs i els enganys. Això no obstant, l'estudi descarta que actualment el crim organitzat proporcioni opiacis sintètics als mercats espanyols de drogues.

En cas que en un moment determinat hi hagués escassedat d'heroïna, els consumidors també podrien substituir-la per altres substàncies com benzodiazepines o metamfetamina. "Hem posat massa atenció en el fentanil, però és la metamfetamina la substància que actualment representa l'amenaça més gran en l'àmbit de les drogues", ha advertit Martínez-Oró.

Ara bé, mentre hi hagi heroïna afganesa disponible, es tractaria de situacions puntuals que podrien provocar greus danys i fins i tot sobredosis fatals, però el fentanil en cap cas arribaria a provocar una crisi de salut pública, segons l'expert.

stats