La UPF i Oxford desxifren com els fàrmacs contra la depressió reequilibren el cervell

BarcelonaEl cervell humà és com una orquestra i necessita algú a la direcció per no desafinar. La informació que processa s'articula a través d'un grup reduït de regions cerebrals, que s'encarreguen de coordinar i dirigir la resta. Són les que porten la batuta. Quan una persona té depressió es descompensa aquesta jerarquia entre regions cerebrals i la informació no es transmet correctament, perquè les responsables de coordinar l'orquestra no funcionen com toca. Ara investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la Universitat d'Oxford i de la Universitat d'Aarhus han comprovat en un estudi que els tractaments farmacològics contra la depressió reequilibren la jerarquia entre regions cerebrals, és a dir, restableixen la coordinació i els músics recuperen l'harmonia que havien perdut.

La revista Nature Mental Health ha publicat els resultats de l'estudi que revela com es pot reconfigurar el cervell deprimit a partir de diferents tractaments. Ara bé, tots els fàrmacs funcionen igual? Els autors han analitzat la resposta de dos medicaments, la psilocibina i l'escitalopram, i han descobert que afecten el cervell de manera ben diferent. "Les dues intervencions funcionen, perquè curen la depressió o en milloren els símptomes, però els canvis de la jerarquia al cervell són molt diferents", explica a l'ARA el catedràtic i investigador al Centre del Cervell i la Cognició (CBC) de la UPF, Gustavo Deco, que ha coliderat l'estudi.

Per una banda, han observat que el tractament amb psilocibina condueix a relacions més horitzontals i menys jeràrquiques entre les diferents regions cerebrals. En canvi, el tractament amb escitalopram fa que aquesta reorganització jeràrquica s'accentuï. "Els canvis en la jerarquia, per tant, no són idèntics. L'un fa que la jerarquia augmenti, de manera més dictatorial, mentre que l'altre és més democràtic", exemplifica Deco. Amb tot, l'investigador aclareix que les dues opcions funcionen contra la malaltia, si bé aquestes conclusions obren la porta a trobar nous i millors fàrmacs que reequilibrin el cervell dels malalts.

Preguntar al cervell

Els autors han utilitzat un model computacional individualitzat, és a dir, fet a mida per a cada un dels participants, amb l'objectiu de quantificar i analitzar els canvis en la jerarquia de les diferents regions del cervell. Han utilitzat dades d'imatges cerebrals de pacients abans i després de rebre el tractament contra la depressió, mitjançant un assaig controlat aleatori que comparava la teràpia amb psilocibina i escitalopram, sense que ni els investigadors ni els pacients sabessin exactament el tipus de fàrmac aplicat en cada cas.

"És una tècnica sofisticada amb què es pregunta al cervell com ha canviat", explica Deco, que creu que es pot aplicar a qualsevol malaltia psiquiàtrica, no només la depressió. Per a l'investigador, és una forma "més robusta" d'avaluar l'efecte d'una intervenció terapèutica, perquè s'aprofundeix en la resposta que té el cervell del pacient, més enllà de com se sent ell.

Per a Moren L. Kringelbach, de la Universitat d'Oxford, aquestes troballes "aporten llum sobre un problema important encara no resolt: com es reequilibra el cervell deprimit". Avisa que la depressió major s'ha generalitzat i es pot convertir en la causa de morbiditat mundial més gran el 2030, per la qual cosa defensa que calen nous i millors tractaments. "Hem d'entendre millor com les intervencions que actualment són eficaces canvien la dinàmica cerebral de manera significativa", conclou.