BarcelonaEl suïcidi no és un acte impulsiu. Les idees de mort no apareixen i es materialitzen de cop. Treure's la vida és primer un pensament que es va fent recurrent i que acaba degenerant en una intenció. Si no es demana ajuda o no se'n rep, pot enfortir-se com l'única opció viable i, a partir d'aquí, s'obre la porta a ordir un pla per aconseguir-ho. El covid ha posat en el mapa la salut mental i emocional de la població, però, alhora, ha agreujat problemes enquistats i invisibilitzats i n'ha provocat de nous. I una de les cares més dramàtiques són els intents de suïcidi i els suïcidis consumats, que han crescut amb força. El telèfon del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) atén ara quatre vegades més intents de suïcidi que fa quatre anys: si el 2019 arribaven al 061 unes 39 trucades per temptatives o autolesions a la setmana, ara la xifra s'ha elevat a 173. La immensa majoria no són intents en procés, però sí que requereixen contenció professional per prevenir que ho acabin sent.
Cada any, unes 500 persones es treuen la vida a Catalunya i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat aquest dimecres que gairebé 6.000 persones van trucar al 061 l'any passat amb alguna ideació suïcida. Les xifres són esfereïdores, però són només la punta de l’iceberg. Davant d'aquest problema creixent, i tenint en compte que la intervenció de professionals especialitzats en salut mental juga un paper clau en la prevenció del suïcidi, el departament de Salut ha posat en marxa la central de coordinació de salut mental del 061 Salut Respon, un equip sanitari d’assistència i atenció telefònica especialitzada que funciona les 24 hores del dia, cada dia de l'any. La nova taula de salut mental, que forma part del Pla de prevenció del suïcidi a Catalunya per reduir un 15% la taxa de temptatives i mort per suïcidi de cara al 2030, està formada per una cinquantena de professionals de la infermeria, la psicologia i la psiquiatria especialitzats en salut mental i ofereix atenció a les persones amb conducta o ideació suïcida, però també als familiars i a persones que els són pròximes.
"El 061, com a telèfon sanitari de Catalunya, sempre ha atès trucades de salut mental, però aquesta nova taula incorpora tres perfils clarament identificats que no només poden resoldre un episodi de crisi puntual, sinó que també poden connectar el pacient amb el seu centre d'atenció primària, el de salut mental o l'hospital de referència del seu territori", explica la cap del 061 Salut Respon, Núria Torres. Així, la novetat és que s'incorporen psiquiatres a l'equip, que treballarà coordinadament i en xarxa amb les unitats de salut mental de deu hospitals de referència. "Tots els membres de la taula tenen experiència en l’àmbit de l’emergència i de situacions de crisi: és essencial entendre que ells no fan teràpia ni un seguiment continuat del pacient, sinó que fan intervencions immediates per resoldre episodis puntuals", afirma el cap de psicologia del SEM, Andrés Cuartero.
Identificar el risc imminent
Quan algú truca al 061 i diu que es vol fer mal o matar-se, els operadors han d'identificar quin risc hi ha que ho faci de veritat i facilitar-li la intervenció més adient de manera immediata. Per exemple, si se li aplica el codi de risc de suïcidi per fer-li un seguiment a llarg termini o si està en una situació límit i cal derivar-lo a urgències hospitalàries automàticament. La prioritat sempre és que la persona rebi l'assistència el més ràpid possible. En un primer moment, psicòlegs i infermers són els que s'encarreguen de tranquil·litzar els afectats. "Ens presentem, intentem ser molt propers, generar confiança perquè ens expliquin i ens escoltin, que ens diguin com els podem ajudar i, a partir d’aquí, activem els recursos que calguin", relata Xavier Duran, infermer especialista en salut mental del 061.
Des del 061 es pot derivar el pacient a qualsevol dels recursos assistencials del sistema sanitari. A més, els professionals tenen accés a l’historial clínic, i això els permet veure si ja està vinculat a la xarxa per altres episodis d'autolesió o d'intent de suïcidi, o si és la primera vegada però verbalitza que està relacionada amb una altra patologia que pateix, com ara el dolor crònic. David Almenta, psiquiatre de l’Hospital de Sant Pau, també va començar dimarts a fer guàrdia a la taula de salut mental del 061, que és de 12 hores. La seva tasca es basa en l’exploració psicopatològica, que és una entrevista clínica dirigida per saber què li passa al pacient. "L’important és conèixer la història vital i les circumstàncies que envolten l’episodi de crisi. Per això no tenim un temps estandarditzat per a cada pacient: si he de trigar una hora, trigaré una hora", explica Almenta.
L'essencial és saber què necessita el pacient: si requereix parlar amb algú per calmar-se o si li cal un tractament o la derivació a un dispositiu sanitari, com un centre de salut mental o un hospital de dia. Segons Cuartero, el professional que atén la trucada ha de ser capaç d'identificar en quin moment es troba el pacient: "Si trobem que a més d’ideació hi ha intenció i, a més a més, té un pla, estem davant d’un risc imminent i automàticament s’ha de mobilitzar una ambulància sense desconnectar del telèfon per fer la contenció", explica.
La primera trucada que han rebut Duran i Almenta ha requerit la derivació de la persona al seu hospital de referència, però per confidencialitat no poden aportar més detalls. La intervenció professional per contenir l’episodi de crisi vital pot incloure la possibilitat de receptar fàrmacs o d'activar el codi de risc de suïcidi i programar una visita en un centre de salut mental. Si és menor d’edat, se’l deriva en menys de 72 hores. Si no, en un termini de màxim 10 dies. En cas que el pacient que truca no tingui els 18 anys, el servei haurà de demanar permís als pares o tutors legals per poder parlar amb ells. "Però s'ha de posar en valor que la primera passa ja s'ha fet: s'ha trucat al 061, s'ha demanat ajuda. I això permet als professionals tenir temps per avaluar la imminència i el risc, veure si la crisi es pot contenir", relata Cuartero, que afegeix que molts casos que s'atenen es poden reconduir.
Una vintena d'intents de suïcidi
Duran i Almenta van fer el seu primer torn al servei dimarts. Va ser un dia tranquil, perquè el recurs encara no s'ha difós gaire. Creuen, però, que a partir d’ara augmentarà la demanda i que els equips hauran d’estar preparats “per al que vingui”. El nou servei del 061 treballa en coordinació constant i fluida amb altres telèfons de prevenció del suïcidi, com el recentment estrenat 024, el telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona, i el Telèfon de l’Esperança. Aquests recursos comunitaris derivaran les trucades que necessitin una intervenció sanitària immediata. "El tret diferencial és que aquells telèfons són anònims i nosaltres anem un pas més enllà: no només escoltem el pacient, li proporcionem eines per superar-ho. Som un far especialitzat en la prevenció del suïcidi del país", diu Torres.
Hi coincideix Duran, que assegura que el més important és que la població s'adoni que els professionals estan disponibles i que se’ls pot consultar les 24 hores del dia. "La dificultat del servei és que no tenim el pacient davant i no el veiem, i ens hem de fer una idea del seu context sabent que falta l’aspecte tranquil·litzador, que és el contacte físic", afirma l'infermer. Però defensa: "També té beneficis: és un recurs accessible per a tothom i desplegat amb equitat territorial".
Salut ha engegat la campanya 061, Una veu contra el suïcidi, #TrioLaVida per donar a conèixer a la ciutadania aquest nou servei i per contribuir a la desestigmatització social. Entre el juny del 2014 i el 31 de desembre del 2021, 22.849 persones van cometre 27.700 episodis de conducta suïcida, segons les dades del Codi Risc Suïcidi (CRS). Cada any, per cada suïcidi consumat es cometen una vintena de temptatives. Segons dades del SEM, el 67% de les trucades corresponen a persones d’entre 18 i 65 anys, i el 12,5% a menors d’edat. Amb tot, el perfil de qui acaba cometent suïcidi és el d'un home de més de 65 anys que viu sol.