Famílies que ajuden famílies
La Federació Salut Mental desplega projectes de xarxes de suport mutu per orientar l'entorn de les persones amb trastorns
LleidaEl diagnòstic d’un trastorn mental cau com una bomba. En el malalt, però també en el seu entorn més pròxim de família i amistats. La por, l’ensurt, l’angoixa i sobretot el fet de no saber com respondre-hi ni com tractar la persona afectada. A la consulta psiquiàtrica s’aconsegueix posar l’etiqueta a la malaltia, però sovint les famílies en surten amb tantes llacunes que ha fet que s’organitzin en xarxes d’ajuda mútua –d’igual a igual– on trobar suport emocional i orientació.
Germán Morente és voluntari a l'associació AMMAME de Santa Coloma de Gramenet, on va entrar quan al seu fill el van diagnosticar amb una malaltia mental. “Desemparats”, respon a la pregunta de com es van sentir quan van rebre el diagnòstic. Cal pair que “de cop i volta tot allò que havies imaginat per al teu fill desapareix”, es lamenta, però si es vol tirar endavant s’ha de saber reaccionar pel bé de tots.
A Santa Coloma ja fa temps que a l’AMMAME ofereixen 20 hores de formació a les famílies que tenen un fill o un progenitor que acaba de ser diagnosticat d'una malaltia mental. “No els expliquem res sobre la malaltia ni el tractament”, relata el voluntari, sinó que se centren en pautes per “alleugerir el dolor i l’angoixa”, així com resoldre dubtes i informació sobre recursos i serveis d’ajuda. En definitiva, conclou Morente, “mostrar empatia” i tenir un espai on “escoltar i ser escoltat”. Per experiència, continua, el procés comença per “fer el dol”.
Col·laboració a tres bandes
L’AMMAME ha trobat bona sintonia amb els professionals del Caem (Centre d'Assistència Dr. Emili Mira) del Parc Salut Mar de Santa Coloma de Gramenet. La col·laboració entre família i metges és primordial per a iniciatives com aquesta, assenyala Laura Pellisé, cap del projecte Fent Costat Entre Famílies que la Federació Salut Mental de Catalunya (SMC) ha presentat a la Beca Premis Carles Capdevila per desplegar-lo a altres parts del territori, com per exemple a Lleida, on compten amb complicitats de professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, especialitzat en salut mental.
Per a Pellisé, és important que aquestes xarxes familiars d’ajuda mútua se situïn dins dels centres sanitaris per facilitar la trobada del voluntariat de familiars, metges i la SMC en un mateix espai quan hi ha un debut (l’inici d’un trastorn) o un primer ingrés psiquiàtric. L’objectiu és que especialistes en salut mental (a primària i en centres especialitzats) coneguin la tasca de Fent Costat perquè hi derivin pacients. Arran de la pandèmia, els casos nous de trastorns han augmentat, i en alguns casos les malalties s’han agreujat pel confinament, les mesures restrictives o l’angoixa i la por per un futur incert, apunten experts.
Pellisé coincideix amb Morente que, tal com està dissenyat el sistema sanitari, a les famílies “se les deixa de banda” perquè tots els esforços se centren a estabilitzar i tractar la persona malalta. En realitat, però, tenir cura de la família no és només oferir-los un escalf i suport emocional, sinó que també s’ajuda el pacient. “Si la família està bé s’afavoreix el seu empoderament i la recuperació de la persona malalta”, assegura aquesta experta.
En el projecte, SMC és “l’enllaç” entre les altres dues parts, explica Marta Burgell, responsable tècnica de la Coordinadora Salut Mental Terres de Lleida, que afirma que el sistema suposarà un “canvi de paradigma” sobre com abordar les malalties mentals. Primer, afirma, cal fer “pedagogia” entre els professionals i, en aquest aspecte, apunta que la presentació de Fent Costat a Sant Joan de Déu ha anat bé perquè ha pogut trencar esquemes entre alguns dels metges i fer-los veure que cal “incloure” en el circuit de la salut mental també les famílies.