Metges falsos: fins a 17 casos d'instrusisme a Catalunya en quatre anys
El Col·legi de Metges demana penes més contundents per a aquest delicte
BarcelonaEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha advertit aquest dijous d'un increment significatiu dels casos d'intrusisme professional dins del col·lectiu mèdic en els darrers anys. En concret, des del 2020 el col·legi s'ha personat en 17 procediments legals contra persones acusades d'exercir com a facultatius sense tenir la titulació ni els coneixements per fer-ho, la qual cosa suposa un risc per a la salut de les persones. En els cinc anys anteriors, en canvi, només es va detectar un cas. El president del col·legi, Jaume Padrós, ha vinculat aquest increment de l'intrusisme a la falta de professionals i també a l'infrafinançament que a parer seu pateix el sistema sanitari, així com al "dinamisme" del sector a Catalunya en comparació amb altres territoris de l'Estat.
Padrós ha lamentat que les penes que s'imposen a aquest tipus de delictes són insuficients d'acord amb la gravetat que tenen i ha demanat ser més contundent amb les persones que exerceixen falsament de metges. La pena prevista pel delicte d’intrusisme professional és de multa de 6 a 12 mesos, que és el període en què la persona condemnada ha de pagar una quota diària en funció de la seva capacitat econòmica. En casos més greus, es preveu una pena de presó d’entre 6 mesos i 2 anys. "No pot sortir tan barat", ha defensat Padrós.
Segons el COMB, la majoria dels casos d’intrusisme en l'àmbit mèdic s’acaben resolent amb multes que no superen els sis mesos. De fet, de les persones acusades d'aquest delicte en els darrers anys, només una ha estat condemnada a presó, tot i que no hi ha entrat perquè va admetre els fets. És el cas de la falsa metgessa de Berga, condemnada a dos anys i vuit mesos de presó per exercir d'infermera i de metgessa en diversos centres sanitaris entre els anys 2017 i 2023.
Per això, el president ha insistit que cal endurir les penes, ja que l'intrusisme en aquest camp suposa un greuge per a la salut de les persones, així com un desprestigi per al sistema sanitari i un risc de falsedat documental. Així, considera que no pot sortir a compte tornar a delinquir i les penes han de ser prou grans perquè siguin dissuasives i les persones no tornin a exercir de metges sense ser-ho un cop se les hagi identificat.
Alguns dels procediments legals en què està personat el COMB corresponen a una mateixa persona. Des del col·legi es pregunten per què aquests falsos metges que acumulen més d'un cas d'intrusisme estan en situació de llibertat. "El risc de reiteració és tan alt que no podem entendre que aquesta persona estigui en llibertat", afirmen.
La col·legiació per tapar l'escletxa
Des del COMB consideren que aquest canvi de tendència encara no és un motiu d'alarma, però sí de preocupació, i insisteixen a tapar aquesta escletxa perquè el problema no vagi més enllà. En aquest sentit, consideren que la col·legiació a la província on el professional exerceix la seva activitat ha de ser "l’única garantia" que aquella persona està en condicions i és apta per exercir la professió.
"Tenim la funció pública de ser garants de la bona praxi i del correcte acte assistencial", ha argumentat Padrós sobre el paper dels col·legis professionals. Per tant, insten les organitzacions i centres sanitaris a ser molt rigorosos en la contractació de metges, verificar la documentació i la seva condició de metge col·legiat a través del registre públic de col·legiats del COMB.
Transformació del sistema
Sobre la reducció d'activitat assistencial d'aquest estiu, en què hi haurà centres d'atenció primària que no disposaran de reforços i els hospitals tancaran llits, Padrós ha argumentat que la falta de recursos, diners i personal no és una novetat d'aquest estiu sinó que fa anys que s'arrossega. El president del COMB veu "ridícul i infantil" debatre sobre possibles retallades per la pròrroga pressupostària, ja que els problemes de la sanitat catalana no es donen només en aquests mesos i van més enllà. Per a ell, hi ha un infrafinançament crònic i una manca de professionals que requereixen una actuació urgent per transformar el sistema. En aquest sentit, ha instat tots als partits polítics a no caure en debats trampa i en la inacció.