"Les facultats de medicina no ensenyen com abordar la relació amb els pacients"

Barcelona"L'atenció primària és i ha de ser el cor del sistema sanitari, però els professionals no podem fer-ho sols. Cal un canvi de model, d'organització i de gestió, per garantir la seva continuïtat", adverteix la presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), Remedios Martín, en una conversa amb l'ARA sobre el present i el futur dels CAP. Fa anys que metges i infermeres reclamen una transformació integral, sobretot després de la pandèmia, però cap govern (ni català ni espanyol) ha sigut capaç d'impulsar-la. L'ensenyament, per exemple, és un dels "grans reptes" que, segons Martín, cal abordar amb urgència perquè fa anys que està encallat. En concret, defensa que les universitats han de tenir assignatures de medicina familiar i comunitària i critica que, després de totes les lliçons apreses amb la covid, encara no s'hagin incorporat al currículum acadèmic: "Les facultats de medicina no ensenyen com abordar la relació amb els pacients".

Martín sosté que el canvi de model ha de començar a l'aula. Assegura que actualment la formació dels metges està molt centrada en la tecnologia i les tècniques assistencials, i no tant en el tracte amb les persones, que és "essencial". Segons la presidenta de la semFYC, "s'ha d'humanitzar l'assistència i fomentar l'empatia i la compassió" entre els nous professionals, unes qualitats que a parer seu només s'aprenen atenent persones a l'atenció primària, ja que avui dia no s'ensenya a les universitats. Amb l'objectiu de generar consens i trobar solucions al problema, aquest ha estat un dels objectes d'anàlisis del XLIV Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, que s'organitza a Barcelona fins dissabte.

Al congrés hi han participat uns 2.000 metges de família, que també han abordat altres reptes com les dificultats d'accés a l'atenció primària, la falta de professionals, la salut mental i l'atenció domiciliària. La consellera de Salut, Olga Pané, que va participar en l'acte inaugural del congrés, s'ha fet seves algunes d'aquestes reivindicacions i, de fet, ja s'havia compromès a escurçar el temps d'espera de la primària perquè la ciutadania hi pugui accedir en un màxim de 48 hores. Martín és optimista i creu que els CAP poden assumir aquesta fita, però adverteix que, sense canvis organitzatius, serà "impossible".

Per exemple, demana que es desplegui la figura de l'administratiu sanitari a tots els centres perquè es facin càrrec de la gestió de la demanda. Això vol dir que, quan una persona vagi al CAP, haurà d'explicar el motiu de la seva visita a l'administratiu i serà aquest qui decidirà si se la deriva a un professional o no. D'aquesta manera els metges no hauran de visitar tots els pacients que arribin el CAP i tindran "més temps per fer de metges", segons Martín. La presidenta de la semFYC també reclama que les infermeres tinguin més competències i assumeixin el control dels pacients que tenen malalties cròniques i s'han de visitar amb regularitat. Reforçar les consultes telemàtiques i alliberar els facultatius de tasques burocràtiques són altres canvis que, a parer seu, fa temps que s'haurien d'haver impulsat.

Metges sense especialitat

Durant el congrés també han advertit que hi ha metges de fora d'Espanya que es contracten per suplir baixes o vacances tot i que no tenen l'especialitat de metge de família i salut comunitària. Per això, Martín reclama que facin l'examen MIR i exigeix que sigui una condició en el seu contracte de feina. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó, defensa que les administracions han de promocionar el sistema MIR, com a "garant de la qualitat assistencial", i adverteix que hi ha cardiòlegs i especialistes en medicina estètica a Catalunya que exerceixen com a metges de família sense haver fet el MIR d'aquesta especialitat.

Martín afirma que altres comunitats autònomes també fan contractes d'aquest tipus a metges sense l'especialitat en medicina familiar i comunitària i que molts dels contractes s'emparen en el reial decret d'excepcionalitat de la covid, que "ja no existeix", per la qual cosa són il·legals. Per això, tant ella com Sisó remarquen la importància d'acabar amb aquesta pràctica i assegurar que tots els metges de l'atenció primària han fet el MIR.