Augmenten les sol·licituds d'eutanàsia a Catalunya, però més de la meitat es deneguen
El 40% dels catalans que la van rebre el 2023 tenien una malaltia neurològica
BarcelonaLes malalties greus i incurables, el patiment insofrible i el dolor crònic i impossibilitant poden fer del dia a dia un autèntic infern. Ara fa tres anys es va aprovar la llei de l'eutanàsia per ajudar a morir dignament a persones en situacions com aquestes que volguessin deixar de viure. Des d'aleshores, les sol·licituds per rebre-la a Catalunya no han parat de créixer, tot i que més de la meitat es deneguen: l'any passat 94 persones van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida de les 219 que ho van sol·licitar. El 2021 es van rebre 137 peticions, i el 2022, 175. Tot i l'augment de sol·licitants, la xifra de persones que l'han rebuda en l'últim any es manté estable respecte a fa dos anys. Les malalties neurològiques i oncològiques són les patologies de base de la majoria de les persones que van rebre l'eutanàsia, i representen un 40% i un 26% del total de sol·licituds, respectivament.
També ha augmentat el temps d'espera des que una persona sol·licita l’eutanàsia fins que se li aplica. Ara és de gairebé dos mesos, mentre que abans la mitjana de resolució de les peticions era de 42 dies. Segons Dret a Morir Dignament, aquest termini hauria de ser d'entre 30 i 45 dies, i atribueixen aquest increment al volum de feina dels professionals i els administratius que han de fer els tràmits. L'entitat considera que les oficines de promoció de l’ajuda a morir no compten amb prou professionals i adverteix que molts metges no poden assumir les peticions perquè no poden deixar d'atendre la resta de pacients. El 2022, un terç de les persones que demanaven l'eutanàsia van morir abans que la comissió independent arribés a una conclusió. Aquest any Salut no ha proporcionat aquestes dades.
Per tercer any consecutiu, la majoria de les sol·licituds que va rebre la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) procedien de l’atenció primària. En concret, el primer nivell assistencial va traslladar el 60% dels casos perquè els avaluessin, i els hospitals el 32%. Molt per darrere ho van fer l’atenció intermèdia i les residències, amb un 6% i un 2%, respectivament. En aquest sentit, Dret a Morir Dignament afirma que moltes residències i centres sanitaris privats deriven casos a centres públics per objecció de consciència o per estalviar-se tràmits, i demana acabar amb aquestes derivacions. Amb tot, l'entitat també reclama que no hi hagi demores en les peticions dels pacients i que tots els professionals estiguin correctament informats sobre la llei.
Metges objectors
Segons la conselleria de Salut, el nombre de professionals sanitaris que s’han acollit al dret a objectar en consciència la pràctica de l’eutanàsia és del voltant d'un 1%. El departament afirma que aquesta xifra no impacta en la prestació, i que no ha dificultat que les persones que han sol·licitat l'eutanàsia i la poguessin rebre. Cal remarcar que hi ha uns requisits legals rígids que s'exigeixen per rebre ajuda per morir. Per gènere, de les 219 persones que van sol·licitar-la, 118 eren dones, amb una edat mitjana de 75,32 anys, i 101 eren homes, amb una edat mitjana de 73,79 anys. Les prestacions es van realitzar en un centre hospitalari en un 48% dels casos, al domicili en un 36%, en un centre d'atenció intermèdia en un 6%, i en centres residencials en un 10%.
