Barcelona, tercera ciutat europea amb més ketamina a les aigües residuals

BarcelonaA Europa hi ha una alta disponibilitat de drogues i cada cop són més potents. Ara els consumidors poden accedir a una gamma més àmplia de substàncies psicotròpiques, que sovint són de gran puresa, segons l'últim informe anual de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en anglès). Del total de drogues identificades, el cànnabis continua sent la més popular, mentre que en el grup dels estimulants destaca la cocaïna. Però si hi ha una substància que ha cridat l'atenció de l'agència europea és la ketamina. La seva presència va a l'alça –només l'any 2022 ja va representar el 9% de la quantitat de noves substàncies psicoactives confiscades a la Unió Europea– i ens toca de prop: per territoris, Barcelona encapçala el rànquing de ciutats on més ha incrementat la detecció d'aquesta droga a les aigües residuals.

De fet, la capital catalana ja és la tercera ciutat europea, per darrere d'Anvers (Bèlgica) i Rotterdam (Països Baixos), on més ketamina es detecta. Segons l'Observatori, és probable que la ketamina estigui disponible de manera constant en alguns mercats nacionals de drogues i que s'hagi convertit en un fàrmac d'elecció establert en alguns entorns. En aquest sentit, entre el 2021 i el 2022 s'ha triplicat el nombre de confiscacions de ketamina a Europa. A més, l'ens europeu adverteix que aquesta droga s'utilitza en combinació amb altres substàncies, com els estimulants; un canvi en els hàbits de consum que comencen a ser habituals a Europa, com el fet que sigui freqüent que una persona prengui dues o més drogues alhora. Aquest patró augmenta els riscos per a la salut i complica l'atenció en cas d'una intoxicació.

"Actualment, la nostra comprensió de fins a quin punt aquesta droga s'associa amb un dany important a Europa continua sent limitada, i hi ha arguments forts per millorar el control de l'ús de ketamina i qualsevol dany relacionat", afegeix l'informe. L'agència europea recorda que el seu consum s'ha relacionat amb la "toxicitat neurològica i cardiovascular, problemes de salut mental i complicacions urològiques, com ara danys a la bufeta per l'ús intensiu o la presència d'adulterants".

L'amenaça creixent de barrejar

L'EMCDDA insisteix en "l'amenaça creixent" que suposen les combinacions de substàncies sintètiques potents, que a vegades es venen de forma enganyosa, amb altres drogues i medicaments. En efecte, i segons l'informe, un dels reptes a què s'enfronta la vigilància en matèria de drogues aquest 2024 és conèixer millor quines drogues es consumeixen realment i en quines combinacions. Sovint els consumidors poden no ser conscients del que estan prenent i dificultar, per exemple, una intervenció en cas d'una sobredosi.

A finals del 2023, l'EMCDDA vigilava unes 950 noves substàncies psicoactives, 26 de les quals es van notificar per primera vegada a Europa. Segons l'informe, però, la cocaïna continua sent la droga estimulant il·legal més popular, amb uns 4 milions de consumidors europeus. Per sisè any consecutiu, el 2022 les confiscacions de cocaïna van assolir un nou rècord a Europa: en l'última dècada s'han disparat un 376%. A més, si es miren les dades territorials d'aquest negoci, Espanya s'ha convertit en el segon punt d'entrada d'aquesta substància al Vell Continent després de Bèlgica.

Només l'any passat, l'estat espanyol va fer la confiscació individual més gran de cocaïna: 9,5 tones en un carregament de plàtans provinent de l'Equador. Per aquest motiu, la Comissió Europea ha impulsat una nova aliança de ports amb l'objectiu de reforçar la vigilància del tràfic de drogues. L'EMCDDA també ha destacat la popularització de la cocaïna rosa barrejada amb ketamina a l'Estat. Espanya és el país de la Unió Europea on més se'n va detectar el 2023.

Onada de despenalització del cànnabis

La droga il·legal més popular a Europa continua sent el cànnabis i en productes cada cop més diversos. El 2023 es van notificar 9 nous cannabinoides, quatre dels quals semisintètics. Segons l'informe, al voltant del 8% (22,8 milions) dels adults europeus han consumit cànnabis l'últim any i la prevalença augmenta fins al 15% (15,1 milions) entre els adults joves (fins als 34 anys).

Segons l'EMCDDA, aquest augment es podria explicar, parcialment, per l'onada de despenalització dels últims anys: la República Txeca, Alemanya, Luxemburg, Malta, els Països Baixos i Suïssa han legalitzat parcialment, o ho tenen previst, el consum recreatiu de cànnabis. Davant d'aquest nou enfocament de les polítiques públiques de salut envers la marihuana, l'Observatori Europeu de la Droga avisa que aquest canvi ha d'anar acompanyat d'un seguiment i avaluació per "entendre plenament el seu impacte en la salut i la seguretat públiques".