L' anorèxia podria començar en els bacteris dels budells

BarcelonaSom més microbis que humans, quantitativament parlant. Tenim trilions de microorganismes dins el cos, el 95% colonitzant els nostres budells. Bacteris, fongs i virus, però també paràsits i arqueus, formen l’anomenat microbioma intestinal, un ecosistema que funciona com un autèntic òrgan humà. La comunitat científica investiga des de fa dues dècades com tenir una determinada microbiota pot contribuir en l’aparició de malalties com el càncer, l’obesitat o les malalties inflamatòries. I, ara, investigadors danesos suggereixen que un conjunt microbià desequilibrat podria ser un factor a tenir en compte en el desenvolupament de l'anorèxia, que afecta aproximadament l'1% de la població adolescent mundial.

L'estudi, fet a partir de ratolins creats al laboratori a què han trasplantat el microbioma de dones diagnosticades amb aquest trastorn de la conducta alimentària (TCA), no estableix una relació causal, però sí que obre la porta a una nova línia d'investigació per conèixer millor una patologia en auge i que en un de cada cinc casos es fa crònica i severa, fins al punt de ser mortal.

Signat pel genetista Oluf Pedersen de la Universitat de Copenhaguen i publicat aquest dilluns a la revista Nature Microbiology, l'estudi planteja que les persones anorèxiques pateixen uns canvis profunds en l’ecosistema de microorganismes que viuen als seus intestins. "Quan la desnutrició és severa i, alhora, hi ha una combustió energètica elevada, els sistemes hormonals i metabòlics pateixen canvis significatius", explica Pedersen a l'ARA. La microbiota intestinal extreu energia dels aliments i produeix metabòlits i substàncies que afecten els processos fisiològics, com ara les funcions cerebrals, el comportament i la regulació de la gana.

Estudis anteriors havien demostrat que les persones amb anorèxia tenen una microbiota intestinal diferent de les que es consideren que tenen un pes saludable i l'equip danès, a partir de les dades i la caracterització de la microbiota intestinal de 77 dones amb anorèxia i 70 dones que tenen un pes saludable, van observar que les afectades per un TCA tenien alteracions en abundants i múltiples bacteris.

Canvis fisiològics i de comportament

Els budells es poden entendre com un segon cervell: el tub digestiu i el sistema nerviós central tenen una interacció permanent. En els últims vint anys els digestòlegs han observat la vulnerabilitat de les persones amb malalties digestives a patir trastorns de salut mental, com la depressió i l'ansietat. I ara, mitjançant models informàtics, l'equip de Pedersen també va poder comprovar que en pacients d'anorèxia es donen canvis en els nivells de sèrum d'àcids biliars secundaris, que són substàncies químiques que el cos només és capaç de digerir quan són modificades pels bacteris dels intestins, i en els metabòlits de triptòfan, l'únic aminoàcid precursor de la serotonina, un neurotransmissor que participa en diverses funcions fisiològiques.

La microbiota s'encarrega de funcions diverses i essencials –des de protegir-nos davant de patògens fins a metabolitzar alguns aliments i reforçar el sistema immunitari–, però el principal handicap és que no se sap quina microbiota es considera sana i quina no i és difícil desxifrar si els canvis que es detecten són la causa o l’expressió d'una malaltia. Aquest treball suggereix que la microbiota podria provocar canvis comportamentals. El sistema de recompensa és l'àrea cerebral que, davant d'una sensació de benestar, ens fa repetir una conducta. En els afectats per un TCA, aquest sistema prioritzaria la pèrdua de pes a partir de canvis extrems de comportament.

Concretament, els investigadors van veure que les malaltes tenien una microbiota intestinal amb una capacitat més gran per degradar missatgers químics que afecten la funció cerebral i l'estat d'ànim, i concentracions més altes de metabòlits en sang coneguts per induir a la sacietat. I, a més, tenien alterades algunes regions cerebrals que s’encarreguen de controlar el comportament social, la personalitat o la gana, fent que pateixin més conductes obsessives, ansioses, de fatiga i problemes d’insomni, així com desordres menstruals.

Experiment amb ratolins

Segons Pedersen, els canvis en els bacteris i virus de l'ecosistema intestinal poden contribuir a algunes etapes de la progressió i sobretot a les recaigudes de l'anorèxia. La investigació, feta en ratolins, ha relacionat els canvis en la microbiota intestinal amb la reducció de la ingesta d'aliments. Els investigadors van trasplantar mostres fecals de pacients amb anorèxia en ratolins que no tenen sistema immunitari ni microbiota intestinal i se'ls va donar una dieta restringida en calories per imitar la ingesta reduïda d'aliments. Els autors van trobar que els animals van perdre pes i van veure alterada l'expressió dels gens implicats en el control de la gana i la despesa energètica.

Segons el cap de la unitat d'Aparell Digestiu de l'Hospital de Bellvitge, Jordi Guardiola, que no ha participat en l'estudi, les conclusions de l'estudi danès no són gens desgavellades. "Ofereixen un argument plausible de causalitat, però l'estudi no demostra una causalitat al cent per cent", diu. Molts microorganismes que tenim als budells tenen una funció metabòlica, ja que els bacteris i les mucoses es parlen directament o a través de substàncies metabòliques. "Abans es pensava que aquests només eren importants en la digestió, però ara sabem que són essencials des d'un punt de vista energètic, neuronal i immunitari", explica. Aquest estudi, diu, fa raonable assajar la viabilitat dels trasplantaments de microbiota fecal en aquestes malaltes, si bé envia un missatge de prudència. Actualment no hi ha cap tractament mèdic a l’abast i menys de la meitat de les afectades aconsegueixen la curació total.