L'era òmicron: ¿el final de la pandèmia?

BarcelonaPer a molts el coronavirus és només un vague record d'un malson que s'ha allargat dos anys. La normalitat s'ha imposat: les mascaretes són anecdòtiques, han tornat els petons i les abraçades per saludar-se i s'acumula l'oferta de festivals de música multitudinaris. En la majoria de casos, les infeccions ni tan sols es registren. El covid, que havia acaparat tota l'atenció des que va esclatar el març del 2020, ha deixat de ser una prioritat. I malgrat que no ha desaparegut i continua circulant a nivells força alts, la gent fa una vida gairebé prepandèmica i els hospitals no se n'estan ressentint. Alguns experts anomenen era òmicron aquest punt d'inflexió. Davant d'aquests canvis de comportament social i epidemiològic, doncs, ¿es pot dir que s'ha acabat la pandèmia? ¿Què pensen els experts del seu futur més immediat?

Segons l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, vivim un moment d'impàs o transició. "No hi ha una tendència clara a l’alça dels contagis, però tampoc van a la baixa. I això té una doble interpretació", explica. La bona, que malgrat haver recuperat l'absoluta normalitat i deixar el virus circular lliurement, no es produeixen escenes dramàtiques com les viscudes fa uns mesos als centres sanitaris i les residències. La menys bona, que s'esperava que es reduís molt més la seva propagació. Com menys es transmeti el virus, menys risc que apareguin noves variants que puguin complicar-nos la vida, diuen els experts consultats per l'ARA. De moment, l'opinió majoritària és que encara és massa aviat per afirmar que la pandèmia està totalment apaivagada. "No sabem si s'ha acabat, però es pot dir que hem arribat al final de la primera etapa de la pandèmia: hem deixat enrere l’emergència sanitària i hem entrat en una fase de convivència amb el virus", afirma Trilla.

La variant hegemònica i la immunitat que ha anat adquirint la població haurien propiciat aquest canvi de paradigma. L'òmicron va imposar les seves regles del joc: és més transmissible que altres variants i va generalitzar les reinfeccions, ja que és força evasiva dels anticossos generats per una infecció prèvia o induïts per les vacunes. De fet, la seva aparició ha comportat un boom de contagis inèdit però, afortunadament, no és més severa que altres de les soques i no ha provocat una xifra d'hospitalitzacions ni defuncions proporcional a la seva contagiositat. Sembla que el comportament del virus ha canviat i, també, les conseqüències que se'n deriven. "Però no m'atreviria a afirmar que s'ha acabat perquè el covid sempre ens ha sorprès. També l'any passat, per aquestes dates d'estiu, ens esperàvem una treva i, en canvi, vam patir una onada sense precedents", recorda el director mèdic del Germans Trias i Pujol, Josep Maria Mòdol.

Totes les variants que circulen de manera important al món són òmicron. "Amb petites variacions, però és el mateix virus", afirma Trilla. L'òmicron BA.2 (mal anomenada sigil·losa) va desplaçar l’òmicron original perquè era més transmissible. Ara la comunitat científica para atenció als subllinatges BA.4 i BA.5, totes dues identificades a Sud-àfrica, que també semblarien una mica més contagioses. La bona notícia és que ara per ara no s'observa "un avançament massiu" de variants com en altres onades, quan les mutacions se substituïen amb pocs mesos de diferència. Si n'arriba una de nova desvinculada de l'òmicron (o la seva mutació varia prou per canviar les propietats del virus), les coses podrien embolicar-se.

Per a la física del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom) Clara Prats, deixar el virus circular sense cap mena de límit dona al virus l'oportunitat de mutar. "Però què podem fer? ¿Imposar restriccions tot i que l'impacte actual del virus és assumible? Tota mesura té un cost i s’ha de poder mesurar el benefici", planteja l'experta, que creu que l'únic que es pot fer és fer un seguiment exhaustiu de les variants amb la seqüenciació de mostres, estar pendent de possibles alertes sanitàries i actuar ràpid en cas que sigui necessari. "Que sigui cridaner veure turistes, festivals i una normalitat quasi total no significa que la població sigui imprudent. És necessari recuperar la normalitat", afegeix Trilla.

¿Això vol dir que el covid ja és endèmic o està a punt de fer-se estacional? Això significaria que s'ha incorporat al catàleg de virus respiratoris que ens afecten anualment com la grip o les bronquiolitis, que provoca una o diverses onades a l'any de diferents intensitats i amb una afectació variable en termes de gravetat. Per als experts és prematur creure que s'ha arribat a aquest punt. "L'endemicitat implicaria preveure el seu comportament i saber com repercutirà i aquesta informació encara no és prou estable. Hauríem de veure un mateix patró d'infeccions durant més d'un any consecutiu", apunta Trilla. I això, de moment, no passa. De fet, les últimes setmanes s'hauria produït una petita setena onada, tot i que la repercussió assistencial ha sigut gairebé imperceptible.

Les UCI, la dada més reveladora

Els indicadors epidemiològics s'han de mirar amb més cautela que mai. Des que es va aturar el recompte de positius i es va limitar l'esforç diagnòstic a persones vulnerables i a recollir mostres representatives de la població –el que es coneix com a vigilància sentinella–, només són fidedignes les dades relatives a persones majors de 65 anys, a les quals protocol·làriament es fan les proves de detecció. El covid causa almenys 12.000 contagis setmanals –una mitjana de més de 1.600 al dia– i gairebé deu defuncions diàries, si bé les dades reals serien superiors.

"Els indicadors que ara fem servir es focalitzen en la gravetat: l'ocupació als hospitals i els casos registrats en edats avançades", corrobora Prats. Les últimes setmanes s'ha viscut un lleuger augment de les urgències per covid i un petit repunt en la freqüència d’ingressos en planta, però l'impacte assistencial és molt baix perquè les entrades es compensen amb les altes. Segons les dades del departament de Salut, divendres hi havia 1.105 persones hospitalitzades i 32 a les unitats de cures intensives (UCI). "Aquest miler d’ingressats no signifiquen el mateix que el miler d’ingressats que teníem fa un any o sis mesos. El perfil dels malalts és diferent", assegura Prats. A l'Hospital Clínic, per exemple, hi entren uns quatre malalts al dia, però tenen infeccions menys greus i en quatre o cinc dies reben l’alta. Alguns ni tan sols necessiten rebre cap tractament, però per la seva edat avançada es queden hospitalitzats uns dies sota vigilància.

Al Germans Trias i Pujol les xifres són semblants i Mòdol assegura que els pacients que s'atenen ja no presenten aquelles pneumònies bilaterals tan greus que s'observaven al principi de la pandèmia: "En general, tant a planta com a semicrítics i UCI, tenen poca repercussió". Dels 32 ingressats a crítics que hi havia divendres a tot Catalunya, 20 estaven intubats però només un estava connectat a una màquina d'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO). "La fotografia més nítida és la de les UCI i fa molt de temps que es mou entre els 30 i els 40 llits ocupats. Són pocs malalts greus per a la propagació del virus que hi ha", afegeix la física del Biocom.

Mòdol també assegura que els últims mesos, i malgrat la desaparició de totes les restriccions, el 70% dels pacients positius de covid no arriben a l’hospital per la infecció, sinó per altres patologies. Són els covid incidentals: la infecció es troba perquè se'ls fa una prova per decidir si els envien a l'àrea covid o no covid, però no perquè d'entrada arribin amb molèsties o complicacions pel coronavirus.

Ara bé, els tres experts demanen als grups amb més risc d'emmalaltir en cas de contagi (majors de 65 anys, embarassades i malalts immunodeprimits o amb patologies greus de base) que minimitzin riscos. Per exemple, portant la pauta de vacunació completa –les tres dosis o quatre, si tenen el sistema immunitari compromès– i portant la mascareta FFP2 si participen en actes multitudinaris, en espais tancats i amb contacte proper amb altres persones.