Sobreprotegir les persones grans en pot afavorir la demència

BarcelonaNingú s'escapa de l'envelliment. És inevitable per a tots els éssers vius del planeta. Ara bé, hi ha maneres i maneres d'envellir, que responen a diferents factors genètics i factors externs del dia a dia, alguns dels quals encara no es coneixen del tot. Per això, la comunitat científica estudia des de fa anys quins són els elements que acceleren i quins alenteixen aquest procés biològic pel qual tots passem amb l'objectiu d'allargar l'esperança però sobretot la qualitat de vida de les persones.

Un d'aquests factors que sovint s'associa a l'envelliment és la demència. L'expresident del Col·legi de Metges de Barcelona Miquel Vilardell ha defensat que aquest deteriorament cognitiu no hauria d'anar lligat directament a fer-se gran, i ho ha associat a factors del dia a dia, com una mala alimentació, uns hàbits del son poc saludables i la soledat. En aquest sentit, l'expert ha denunciat "l'eutanàsia cultural i tecnològica" que, a parer seu, pateixen les persones quan es fan grans, cosa que les aïlla i afavoreix l'aparició de demència.

Segons Vilardell, quan sobreprotegeixes els més grans i els fas les gestions del banc o els compres el mòbil més senzill els vas aïllant progressivament i, finalment, "la soledat els envaeix". Ho ha argumentat aquest dimarts durant el debat del cicle que organitzen l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem. En el debat, que ha portat per títol Fins on és possible i raonable allargar la vida humana?, també hi ha participat Manel Esteller, investigador i fins fa poc director científic a l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras. La setmana passada la direcció del centre va anunciar que apartava Esteller del càrrec per avaluar la seva actuació, tot i que continua exercint les seves funcions com a investigador. Esteller no ha volgut explicar a l'ARA les raons que han motivat aquesta decisió i ha assegurat que "l'important és la recerca".

En aquest sentit, Esteller és una de les veus més autoritzades pel que fa a la investigació sobre envelliment a Catalunya i ha destacat algun dels seus projectes, com la recerca que estan fent amb Maria Branyas, la catalana de 117 anys que el 2023 es va convertir en la persona més vella del món. Segons l'investigador, el cas de Branyas és excepcional perquè té una genètica molt bona: les seves cèl·lules moren molt poc, no té factors de risc per al desenvolupament de malalties i els resultats de les analítiques són tan bons com els d'un adolescent. Per a Esteller, cal estudiar aquestes excepcions per poder identificar maneres d'alentir l'envelliment.

Hàbits de vida

Encara no és possible frenar l'envelliment amb medicaments, per la qual cosa l'única manera de fer-ho és amb hàbits de vida saludables com evitar el sedentarisme, l'alcohol, el tabac i les infeccions víriques. Per als dos experts el tabac i l'alcohol són dos factors de risc claríssims i Esteller ho ha exemplificat amb un estudi que van fer amb bessons: tenien la mateixa genètica, però un dels dos fumava i l'altre no, fet que incrementava la mala salut del fumador i els signes d'envelliment.

Hi ha altres elements que impacten de ple en l'envelliment de les persones, com una mala salut mental, les malalties cròniques, les desigualtats socials i, fins i tot, l'estrès. Segons els experts, cal estar una mica estressat, ja que una persona que no ho està gens i una persona que ho està molt envelleixen igual de malament. En tot cas, Esteller i Vilardell han coincidit que és raonable allargar la vida sempre que la persona tingui objectius, sigui feliç i no comporti una pèrdua de qualitat de vida. Vilardell ha animat Esteller a continuar investigant l'envelliment perquè considera que, pel camí, trobarà solucions per a altres malalties.