"Volem aconseguir que es reconegui el Clínic com a hospital del càncer"

BarcelonaEs diferencia de la resta d'hospitals per la seva aposta decidida en el desenvolupament d'immunoteràpies pioneres contra el càncer, però l'Hospital Clínic encara té marge per créixer i posicionar-se com a centre líder en l'àmbit de la recerca oncològica. Per potenciar la seva investigació, docència i assistència als malalts, l'hospital barceloní ha creat l'Institut del Càncer, un centre monogràfic que integra sota el mateix paraigua totes les àrees relacionades amb els assajos clínics i el tractament del càncer. Aquest institut, que dirigirà el reconegut investigador Aleix Prat, coordinarà a partir d'ara els serveis d'oncologia mèdica, hematologia, oncologia radioteràpica i hemoteràpia i hemostàsia de l'hospital; totes elles interrelacionades, però desvinculades en termes de gestió.

"Els casos de càncer no deixen de créixer i s'espera que en les pròximes dècades augmentin entre un 30% i un 40% més a causa de l'envelliment", explica Prat. Davant d'aquesta tendència, l'oncòleg subratlla la necessitat de "posar el focus" en tot el procés de la malaltia (prevenció i identificació del càncer hereditari, diagnòstic, tractament i acompanyament del final de la vida), i això només es pot fer amb aquesta reorganització, ha afegit. Prat serà l'encarregat de dirigir i coordinar els més de 500 professionals que integraran aquest nou centre. "Tenim una àrea d'hematologia i dermatologia oncològica molt forta, però encara no hem aconseguit que es reconegui el Clínic com un hospital de referència en càncer. Amb aquest institut volem crear la columna vertebral d'una coordinació que ens doni visibilitat interna i externa fent una recerca forta i unida", explica.

A mitjà termini, l'institut ha de reforçar al màxim la investigació. A llarg termini, ha de situar el Clínic en el mapa de l'excel·lència oncològica europea. De fet, la seva creació s'alinea amb els plans contra el càncer de la Comissió Europea, que té previst la creació d'una xarxa de centres oncològics especialitzats abans del 2025 ubicats a cadascun dels estats membres per "facilitar l'adopció de diagnòstics i tractaments de qualitat", així com la formació, la investigació i els assajos clínics.

"El Pla contra el Càncer té com a objectiu garantir que el 90% dels pacients que compleixen els requisits tinguin accés a aquests centres per al 2030", segons un comunicat de la UE. Fins ara, l'únic centre d'àmbit estatal que està acreditat com a tal és la Vall d'Hebron. “Tinc la creença que el Campus Clínic serà un dels centres de càncer més destacats arreu del món, tenim totes les peces per ser-ho, només ens falta construir el puzle”, afegeix Prat.

CAR-T i tests diagnòstics

Prat defensa que el nou campus dona l'oportunitat d'"innovar de dins cap a fora", és a dir, de fer recerca clínica però també translacional. El Clínic ja ho ha fet amb les CAR-T –un fàrmac amb els limfòcits T del mateix pacient, que són reprogramats genèticament perquè reconeguin el tumor i l'ataquin– o el test de diagnòstic de càncer de mama, dissenyat pel mateix Prat i que prediu la probabilitat de patir càncer HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament. "L'important és que la innovació surti de les nostres institucions; que la creem i no només la incorporem", afirma Prat.

La decisió de crear l'institut i nomenar Prat com a director es va aprovar dimarts a la junta facultativa de l'hospital, segons ha avançat La Vanguardia. L'oncòleg explica a l'ARA que quan va arribar al servei d'oncologia, l'any 2014, es va adonar que faltava un espai d'oncologia ben format. "Des d'aleshores hem treballat per créixer i estar a un nivell altíssim; és evident que no podem treballar dividits", diu.

Tot i que l'impacte en els pacients no serà immediat, sí que hi haurà una millora en el circuit de detecció i d'assajos clínics. Tampoc és clar si hi haurà un espai físic específic per a aquest nou institut. El Clínic està immers en una transformació de cara a poder-se traslladar, en els pròxims anys, a les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB), al límit entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. "¿Allà hi podria haver un espai físic per a l'institut? N'hauríem de parlar, però tot porta a pensar que podria passar", admet.