BarcelonaLa investigadora Elvan Böke lidera, des del 2017, el grup del programa de biologia cel·lular i del desenvolupament al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les seves línies de recerca se centren en la maternitat en fase tardana i els problemes de fertilitat associats i, gràcies a la seva investigació, ara sabem que els ovòcits se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Això els permet mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades. Aquest estudi ha valgut a Böke el XIX premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, que s'ha anunciat aquest dimarts i s'entregarà dilluns que ve en un acte a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès.
Enhorabona pel reconeixement. Ara fa set anys que lidera el grup de recerca, en quin punt es troben actualment?
— Moltes gràcies! Seguim intentant entendre els mecanismes moleculars associats a la fertilitat femenina. Si no sabem com funciona el motor d'un cotxe, quan es trenca no sabem com reparar-lo. Des del laboratori provem de comprendre-ho des de tots els angles per després poder disposar d'eines que ens permetin solucionar futurs problemes.
Per què ens falta tanta comprensió encara?
— És multifactorial. D'una banda, l'aparell reproductor femení s'ha estudiat menys que el masculí; durant anys la ciència s'ha preocupat més per entendre els problemes dels homes. De l'altra, les dones tenen molt pocs ovòcits en comparació amb el gènere masculí, i són més difícils d'aïllar, per la qual cosa també hi ha hagut dificultats biològiques per a l'estudi. Ara això s'està revertint.
Quan arribarem a tenir els mateixos coneixements sobre homes i sobre dones?
— Espero que aviat. Ara hi ha més conscienciació, als governs els preocupen més els problemes de fertilitat de les dones i hi ha hagut un augment de la inversió. Ara bé, un de cada quatre casos d'infertilitat en dones encara no té explicació, no sabem què buscar quan l'identifiquem i, per tant, no podem investigar-lo. Només si sabem el motiu podrem pensar com resoldre'l.
I vostès treballen en aquesta direcció?
— Exacte, això és una feina continuada. M'agradaria rebaixar aquest percentatge, perquè el 25% dels casos d'infertilitat són de causa desconeguda, és una xifra molt alta. Estem parlant de milions de persones, però tot requereix temps, no passa res d'un dia per l'altre.
En quina línia de recerca estan treballant actualment?
— Ara estem investigant com gestionen els residus aquests ovòcits. Fins fa poc es desconeixia, i vam demostrar que tenen maneres interessants i peculiars de gestionar-los. El següent que cal mirar és què passa si l'eliminació de residus es fa malament, i també volem investigar com generen energia aquestes cèl·lules i les diferències. Una altra recerca que impulsarem serà comparar els ovòcits en funció de l'edat per veure quins sistemes canvien amb el pas del temps.
Per què creu que ara hi ha més interès a estudiar la fertilitat de les dones?
— Crec que ara hi ha més conscienciació. Fins ara, als governs no els interessava la reproducció femenina, però ara tothom n'és més conscient, perquè hi ha una problemàtica de baixa natalitat a tot el món. Les societats occidentals estan equilibrant el descens de naixements amb l'arribada de persones immigrants, però fins i tot els països amb molta immigració estan veient com disminueix la seva població.
Ja no n'hi ha prou amb l'arribada de persones d'altres països?
— Exacte, l'únic lloc del món en el qual la població augmentarà a partir d'ara és l'Àfrica subsahariana, mentre que a la resta de llocs començarà a disminuir. Això vol dir que no hi haurà prou gent per equilibrar el problema de la baixa natalitat amb immigració, com fins ara. Per tant, hem de resoldre aquest problema de fertilitat per tenir societats més sanes en el futur, que siguin sostenibles.