Els efectes de la pandèmia entre la joventut: nou de cada 10 noies estan angoixades
Augmenten els joves que creuen que el seu estat emocional ha empitjorat en els últims cinc anys
BarcelonaEls efectes de la pandèmia encara cuegen en la salut mental del jovent català. El 84% dels que tenen entre 15 i 34 anys diuen haver-se sentit angoixats o amb depressió recentment, en un percentatge que és superior entre les dones. Gairebé nou de cada 10 noies ha patit angoixa, un sentiment que és més comú entre els grups de 20 a 25 anys. Però no només el gènere i l'edat fan augmentar les possibilitats de patir un malestar emocional, sinó que també hi influeixen factors com ara viure en una ciutat densament poblada o formar part d'una família amb ingressos baixos.
Són dades de l'Enquesta de Joventut de Catalunya 2002 que ha presentat aquest divendres el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que ha assenyalat que el Govern està treballant per reforçar els programes per cuidar la salut mental a l'escola i l'atenció primària. Els resultats conclouen que els mesos de confinament i restriccions a causa del coronavirus han deixat empremta entre la joventut catalana: quatre de cada deu afirmen que només han recuperat una mica l'estat d'ànim anterior a la pandèmia, mentre que el 14% admeten que encara arrosseguen el malestar pandèmic.
Entre els joves l'autopercepció de salut empitjora lleument respecte a l'enquesta del 2017, i les categories de salut general “regular” i “dolenta” passen del 10,6% el 2017, al 14,5% en els últims cinc anys. Les dones també són les que puntuen pitjor el seu estat: un 18% se senten insatisfetes, per l'11% dels homes. Per edats, els que tenen un benestar mental més baix són els de 20 a 24 anys.
Però l'impacte pandèmic no ha estat igual per a tothom: els que estan a l’atur o inactius, els que tenen fills, els que viuen en una llar amb ingressos baixos o amb progenitors que tenen ocupacions amb menys nivell d’estudis presenten nivells menors de recuperació que els que tenen una situació personal més estable socialment i econòmicament.
De l'enquesta també s'extreu un augment del consum d’alcohol en excés en els últims cinc anys (del 39% al 43%), així com un repunt del percentatge de joves que han conduït borratxos o han pujat en un vehicle amb un conductor begut (del 13% al 15%). Per contra, s'observa una tendència a la baixa en l’exposició al consum de tabac, porros, cocaïna o sexe de risc.
Castellanització del jovent
L'enquesta també pregunta per l'ús del català, que en la mostra seleccionada de joves d'entre 15 i 34 anys hauria tingut una petita revifada de dos punts en els últims cinc anys. Tot i això, l'augment es queda molt curt per aconseguir igualar els nivells del 2007. El 25% dels joves, un de cada quatre, asseguren que viuen en català la seva vida quotidiana, mentre que fa 15 anys eren el 43%, 18 punts més. Davant d'aquesta situació, Campuzano ha subratllat que continuar amb la immersió lingüística a les escoles és "clau" per augmentar l'ús de la llengua. Els resultats també assenyalen que en aquests últims cinc anys la castellanització ha avançat: els joves que només fan servir el castellà puja en vuit punts percentuals, i ja són el 22%, cosa que va en detriment dels que parlen tots dos idiomes per igual (16%) i els que fan només ús del català, 13%, la meitat que el 2021).
La fotografia es completa amb el fet que els joves que parlen més castellà que català sumats als que només fan servir la primera de les dues llengües conformen el 44,5% de la població juvenil, una xifra considerablement més alta que la dels majoritàriament o exclusivament catalanoparlants (25,1%). De fet, són més els que tenen el català com a llengua a casa, però fora fan servir el castellà (14%), enfront dels que tenen origen castellà i s'expressen regularment en català en els seus usos diaris (10%).
Més variats són els usos lingüístics fora del domicili familiar, on es constata la diversitat de la societat i on es donen múltiples combinacions de llengües. En aquest àmbit, però, el català s'apunta l'únic punt positiu de l'enquesta, ja que és la llengua predominant per relacionar-se amb els companys de feina o estudis, concretament el fa servir el 35%, davant del 32% que opta pel castellà. En canvi, entre amistats i desconeguts, gairebé la majoria fan ús del castellà, i superen en gairebé 20 punts el grup que fa servir el català.
Diferències per lloc de residència
Per franges d'edat, els joves de 15 a 19 anys i de 20 a 24 fan més ús del català que la mitjana, en aproximadament un 27%, mentre que el castellà es queda en prop d'un 43%. La distància s'eixampla i el català té menys parlants entre les persones de 25 a 34 anys.
En conjunt per a tota la població entre 15 i 34 anys, l'àrea metropolitana és la zona on la presència del català per sobre del castellà és més residual, només amb un 17% de la població, mentre que la circumstància contrària es dona en aproximadament el 52%. A les Terres de l'Ebre és on la llengua catalana és predominant i arriba gairebé a un 60%, mentre que els que fan servir sobretot el castellà es queden en poc més del 13%.
