Dues pacients d'ictus tornen a moure els braços gràcies a la neuroestimulació

BarcelonaL'estimulació neuronal ha permès que una jove que va patir un ictus als 22 anys hagi recuperat el control de la mà esquerra; també que una altra de 47 anys pugui moure el braç i la mà esquerres, afeblits des de feia tres anys per la mateixa malaltia. Les dues dones han participat en un assaig clínic de les universitats de Pittsburgh i Carnegie Mellon (Estats Units) que ha provat per primera vegada l'ús d'aquesta tecnologia per activar les connexions entre la medul·la espinal i les extremitats i revertir les seqüeles cròniques dels ictus. Des que han participat en l'experiment, són capaces de fer accions motores bàsiques, com aixecar el braç per sobre del cap, o de manipulació, com utilitzar la forquilla i el ganivet. Els resultats, publicats aquest dilluns a la revista Nature Medicine, són prometedors i podrien ajudar la rehabilitació de les milers de persones que tenen discapacitats motores després d'un ictus. 

La neuroestimulació consisteix en implantar un conjunt d'elèctrodes metàl·lics molt prims i llargs al coll per emetre impulsos elèctrics. L'objectiu és activar les cèl·lules nervioses de l'interior de la medul·la espinal perquè l'ordre que intenta donar el cervell per moure l'extremitat voluntàriament es pugui completar. "Després d'unes setmanes d'ús, algunes d'aquestes millores perduren quan s'apaga l'estimulació, cosa que indica vies interessants per al futur de les teràpies contra l'ictus", explica Marco Capogrosso, un dels autors de l'estudi. 

Gairebé tres de cada quatre afectats per l'ictus arrosseguen problemes de mobilitat en braços i mans i aquesta tècnica, assajada els últims anys per a la paraplegia, podria millorar-los la qualitat de vida. 

Certa connexió cervell-medul·la

En l'assaig, els investigadors van implantar els cables d'estimulació a la medul·la espinal cervical de les dones durant 29 dies. "Estimulant els nervis sensorials, podem amplificar l'activitat dels músculs debilitats per l'ictus i, cosa que és més important, la pacient conserva el control total dels moviments", explica un dels autors, Douglas Weber. Pel perfil de les afectades, els potencials beneficiaris d'aquesta estimulació serien pacients que no tenen una falta de connectivitat total entre el cervell i la medul·la, sinó que tenen lesions que impedeixen una mobilitat fluida. És a dir, no han perdut del tot la mobilitat, però sense l'estimulació no serien capaces de moure-la de la manera que volen. 

El neuròleg de l'Institut Guttmann Raúl Pelayo subratlla que és la primera vegada que una tècnica que s'utilitza per a altres lesions medul·lars es destina a la recuperació de l'ictus. "Hi ha hagut canvis radicals els últims anys en la manera com es tracta l'ictus en les primeres hores, però la rehabilitació sempre ha quedat en un segon pla", explica l'expert, que no ha participat en l'estudi. Amb aquest estudi, afegeix, també queda clar que cal dirigir els esforços als malalts crònics i no només a les fases agudes. En tercer lloc, l'expert destaca que l'estudi planteja que l'efecte de l'estimulació no s'esvaeix directament quan s'acaba la sessió, sinó que té un efecte prolongat que pot reforçar la rehabilitació convencional. 

"Però hem de tenir en compte que el braç, i sobretot la mà, és una màquina de precisió, una eina molt fina on costa molt aplicar canvis i millores", avisa Pelayo. De fet, la mobilitat manual és el principal repte de la rehabilitació i és molt complicat assolir uns nivells de funcionalitat òptims. De moment, però, caldrà esperar que es facin més estudis, amb cohorts més grans, per poder incloure aquest tractament en la pràctica clínica i, així, afinar quins pacients se'n poden beneficiar més.