Una droga nova al mercat cada setmana: Europa recupera el consum precovid

BarcelonaEl rastre que deixen les drogues a les aigües residuals es va reduir l'any 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia del coronavirus a Europa i probablement pel tancament de locals d'oci nocturn i de lleure, però el consum de tòxics s'ha anat recuperant progressivament. Avui dia ja se situa als nivells precovid, sobretot pel que fa a la cocaïna i les catinones sintètiques, és a dir, els substituts barats de les amfetamines i la cocaïna. L'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, per les sigles en anglès) ha presentat aquest dimarts el seu informe anual a Lisboa, les conclusions del qual són preocupants: l'oferta d'estupefaents s'ha diversificat tant a la UE que gairebé hi ha una droga nova al mercat per setmana.

"No havíem tingut mai una disponibilitat tan alta", ha alertat el director de l'entitat, Alexis Goosdeel, que ha afegit que ara "tot es pot utilitzar com a droga" i que Europa és un centre de producció de drogues "com mai". Aquesta facilitat per fer de qualsevol substància una droga augmenta les barreges de pitjor qualitat. És més, només el 2020 es van confiscar gairebé set tones de noves substàncies psicoactives.

S'estima que aproximadament 83,4 milions o el 29% dels ciutadans d'entre 15 i 64 anys de la Unió Europea han consumit alguna vegada una droga il·legal, més freqüentment homes (50,5 milions) que dones (33 milions). En aquests anys ha augmentat el consum del cànnabis (22 milions d'adults europeus afirmen haver-ne consumit l'últim any), així com de la cocaïna i les metamfetamines. Per exemple, el 2020, els estats membres de la UE van notificar 64.000 confiscacions de cocaïna, un valor rècord amb un total de 213 tones (202 tones el 2019), cosa que, juntament amb altres indicadors, suggereix que "no hi ha signes que la tendència a l'alça en la disponibilitat d'aquesta droga, observada en els últims anys, hagi canviat". La immobilització a Bèlgica (amb 70 tones), els Països Baixos (49) i Espanya (37) representa gairebé el 75% de la quantitat total confiscada.

Des de finals del 2021, l'Observatori ha desmantellat uns 350 laboratoris i vigila unes 880 noves substàncies psicoactives, 52 de les quals es van notificar per primera vegada al continent. Davant d'aquest fenomen, la comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, ha subratllat que aquestes noves substàncies i un augment del consum "no venen mai sols, sinó que porten problemes de salut mental, pobresa, augment dels delictes i crims i augmenta el patiment entre persones vulnerables". En aquest sentit, assegura que el nivell de narcotràfic, un dels negocis "més rendibles", demostra que les institucions han de "fer molt més" per controlar el mercat de les drogues, les transaccions i la venda per internet.

Espanya, proveïdora de cànnabis

Els experts assenyalen el context internacional que es viu sobretot a l'est d'Europa com un factor que influeix molt en el consum. El conflicte que Ucraïna i Rússia arrosseguen des de fa gairebé 10 anys és un altre fenomen que ha influït en la lluita contra el consum, ja que les fronteres poc definides han permès el trànsit "no només de drogues", explica Goosdeel. També la invasió russa ha alterat les rutes al mar Negre, que ara s'han traslladat a Romania, Turquia o Bulgària. La instauració del règim talibà a l'Afganistan també ha permès accedir més fàcilment a metamfetamines a Europa, de manera que els experts alerten d'"un nou perill potencial" per als pròxims anys.

L'Amèrica del Sud, Àsia Occidental i el nord d'Àfrica continuen sent importants zones d'origen de les drogues il·legals que arriben a Europa, mentre que la Xina i l'Índia són països importants d'origen de noves substàncies psicoactives. Amb tot, l'informe de l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies també revela que Espanya guanya pes com a proveïdor de cànnabis a la UE. "Els informes sobre l'augment de les grans confiscacions d'herba procedents d'Espanya indiquen que aquest país es pot estar convertint en el proveïdor més important per al mercat de la UE", assenyala el document. En canvi, pel que fa a la cocaïna, Bèlgica i els Països Baixos s'han convertit en la porta d'entrada. Fa cinc anys ho era l'estat espanyol.