Ruth Vera: "Les dones pateixen més efectes secundaris en els tractaments oncològics"

BarcelonaFa anys que es coneix la influència del sexe biològic en la salut i la medicina. Homes i dones no viuen igual una malaltia ni responen de la mateixa manera a un tractament. Per exemple, se sap que acostumen a tenir símptomes diferents quan tenen un infart o que l'osteoporosi i les malalties autoimmunes són més freqüents en les dones. I el càncer no n'és una excepció, segons Ruth Vera (Alacant, 1966), cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari de Navarra i coordinadora de la Comissió de Dones en Oncologia de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

Influeix el sexe biològic en el desenvolupament d'un tumor? 

— Sí, i fins ara els oncòlegs semblàvem cecs. Ara s'està demostrant que la X i la Y porten associades unes alteracions genètiques diferents que poden fer que els càncers es puguin comportar de manera diferent en homes i dones o que la toxicitat i els efectes secundaris als tractaments, immunoteràpia o quimioteràpia, siguin diferents. La irrupció de la medicina de precisió i el coneixement molecular dels tumors i de nous biomarcadors han generat molta evidència sobre el tema. Per això, ara s'està revisant la informació disponible. Els cardiòlegs van ser els primers que van visibilitzar les diferències vinculades al comportament de les malalties entre l’home i la dona, però fins al desembre del 2018 la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) no va fer una reunió amb experts per començar a estudiar el pes d’aquestes diferències en els càncers. A partir d’aquesta reunió es va començar a fer una revisió exhaustiva de la literatura sobre la influència del sexe i del gènere en el càncer en la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la incidència.

Vostè diu que fins ara només s'entenia la relació entre tumor i sexe en els càncers ginecològics i prostàtics per motius obvis, però amb la resta de càncers hi havia escepticisme o negació.

— Exacte, el comportament diferenciat entre càncers era evident en el d’úter, com a càncer de dona, i en el de pròstata, com a càncer d’home. I ara cal fer la mateixa reflexió amb els tumors no vinculats al sexe biològic. El càncer de pulmó, per exemple. S’està observant que hi ha diferències genòmiques entre el tumor que afecta els homes i les dones, i que hi poden haver trets característics en l’evolució i la resposta a la immunoteràpia. Miri, un estudi dut a terme als Estats Units, en què es va fer un seguiment de 100.000 persones de manera prospectiva, va confirmar que el càncer de pulmó era més freqüent i tenia una evolució pitjor en homes, independentment dels factors de risc. És a dir, que entre homes i dones amb edats i hàbits idèntics, el càncer de pulmó continuarà sent més freqüent en els homes. Però també està augmentant molt la incidència en dones per l'hàbit del tabaquisme i, sembla, perquè tenen algunes mutacions que les fan més vulnerables. I passa el mateix amb els càncers d'esòfag i gàstrics, perquè tenim més coneixement molecular, o amb el colorectal, que s'està veient que en dones és més agressiu.

Són descobertes molt interessants que abans ni es plantejava que poguessin existir. Com es comprova aquesta relació amb els condicionants biològics?  

— S’estan fent anàlisis retrospectives d’assajos clínics per veure si hi ha diferències entre homes i dones en determinats càncers o tractaments. La informació hi és, però s’ha d’analitzar. Les línies d’investigació es basen en possibles diferències genètiques, fisiopatològiques (d'evolució tumoral), hormonals i immunitàries. És a dir, condicionants molt biològics. Per això ara es requereix molta més conscienciació, perquè la presència de possibles diferències de sexe i gènere en la biologia i els resultats del tractament dels càncers es recullin als estudis i els assajos clínics. Si em pregunta com validarem aquests resultats i com incorporarem aquestes dades en la pràctica clínica en un futur, encara no hi tenim resposta.

N'hi ha cap exemple?

— Sempre hem tingut la impressió que la quimioteràpia amb 5-fluorouracil contra el càncer de còlon era més tòxica en dones que en homes. Ara estem confirmant que, per diferències de dosis, generaria més efectes secundaris en dones. Això ens diu que hem de continuar investigant, perquè hi ha factors biològics més enllà dels que coneixem que hi influeixen i que superen l'impacte dels hàbits.

Històricament, els assajos clínics han reclutat més homes que no pas dones, oi?

— Sí, hi ha hagut menys representació femenina. Això ha fet que en les fases precoces en què es fixa la dosi dels fàrmacs i es descriuen els possibles efectes secundaris, no s'hagi pogut calibrar bé l'impacte dels tractaments en les dones, sobretot en toxicitat i efectes secundaris, i que les dones pateixen més efectes secundaris als tractaments. El que ara es pretén és obligar que hi hagi una proporcionalitat d'homes i de dones, incorporar aquesta variable en el disseny dels assajos per a càncers no vinculats a ginecològics i prostàtics. 

I pot donar-se a la inversa, com passa amb el càncer de mama.

— Exacte. És crucial entendre que investigar l'impacte específic del sexe biològic beneficia tothom. Sembla que només sigui una cosa que ajudi les dones, perquè som qui ho reivindiquem, però és bo per a tothom. Poder identificar les característiques permetrà oferir estratègies diferents de prevenció, de tractaments i de dosis. Com bé deia, en el cas del càncer de mama l’home és el gran perjudicat, perquè el seu càncer està molt menys visibilitzat: és menys freqüent, se'n té molt poca informació i, a sobre, té una evolució pitjor. En aquest cas, en els assajos de càncer de mama gairebé tots els voluntaris són dones. Això s'ha de canviar. 

¿La medicina de precisió ha ajudat a obrir aquesta porta? 

— Sens dubte. Et fa pensar: com hem pogut estar tan cecs durant tants anys? El coneixement molecular ens ha conduït a veure alteracions genòmiques que es vinculen més a homes i a dones, però encara tenim un gran repte al davant.

La detecció primerenca és clau per fer un bon pronòstic i sempre s'ha dit que els homes són menys proclius a visitar-se precoçment que les dones. Continua sent així?

— Aquí hi ha més una idea de gènere que de sexe, perquè és un comportament, són hàbits, costums, educació… La dona detecta abans els símptomes o es fixa més en l’autocura, fa més prevenció. Per exemple, la participació de les dones en els cribatges de càncer de mama és altíssima, però si et fixes en els altres càncers, la participació femenina també sol ser superior.

Vostè és la coordinadora de la Comissió de Dones en Oncologia de la SEOM des del gener. Quins són els objectius del grup?

— La medicina i l’oncologia s’estan feminitzant molt. A Espanya les dones representem el 60% dels professionals oncòlegs, però en llocs de lideratge, acadèmics o de reconeixement en recerca estem força lluny de situar-nos als percentatges dels nostres companys homes. Hi ha una clara bretxa de gènere. Evidentment, ha millorat la situació els últims deu anys, però continuem lluny de la paritat: si aleshores només érem l'11% dels caps als serveis hospitalaris, ara la xifra ha pujat fins al 32%. La finalitat de la comissió és doble: d'una banda, reivindicar, visibilitzar i fer valdre el rol de la dona oncòloga per trencar la bretxa de gènere i, de l'altra, incloure la perspectiva de sexe i gènere en la investigació de la malaltia.