Dinar i sopar a horaris regulars pot prevenir l'envelliment muscular

BarcelonaTenir un horari regular per menjar pot millorar el funcionament de les cèl·lules musculars i, per tant, prevenir l'envelliment que s'associa amb l'edat. Un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB) i el departament de medicina i ciències de la vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha constatat que la sincronització entre el rellotge circadiari cerebral i els rellotges perifèrics de músculs i pell garanteixen un funcionament òptim del cos. Mentre que el primer està regulat pel cicle de llum i foscor (o dia i nit), en el segon tenen un paper fonamental les hores dels àpats. A mesura que envellim es va produint un desajustament que pot tenir efectes perjudicials en la salut, com ara pèrdua muscular, deteriorament de les funcions metabòliques i motores i disminució de la força. Ara l'estudi suggereix que restablir l'engranatge diari a partir dels rellotges perifèrics (i, per tant, dels àpats) podria evitar aquest envelliment.

Tant el rellotge central, que està ubicat a l'hipotàlem del cervell, com els rellotges perifèrics, que es distribueixen als teixits d'arreu del cos, formen el que coneixem com a "rellotge biològic". És a dir, tot el seguit de mecanismes bioquímics i fisiològics que regulen els processos interns que realitza el cos humà de forma cíclica, cada 24 hores, per funcionar com cal. Precisament per aquests tempos diaris és que, científicament, s'anomenen rellotges circadiaris: el concepte prové de les paraules en llatí circa, que vol dir aproximadament, i die (dia). Amb l'edat, el rellotge central acostuma a deteriorar-se, però els investigadors catalans han comprovat que els rellotges perifèrics poden tenir la clau per restaurar el ritme adequat.

L'estudi, publicat a Science, se centra en la comunicació entre el cervell i el múscul, un àmbit que ja s'havia explorat. Els investigadors també han demostrat que el fet de menjar només durant la fase activa del dia pot reemplaçar parcialment el rellotge central i millorar l'autonomia del rellotge perifèric muscular. En ratolins han constatat que només cal regular les hores d'ingesta perquè les cèl·lules musculars recuperin el ritme correcte. Els resultats de la investigació, liderada pel doctor Salvador Aznar Benitah de l'IRB i per la doctora Pura Muñoz-Cánoves de la UPF, s'han publicat en dos articles complementaris a les revistes Science i Cell Stem Cell.

"El nostre estudi revela que es necessita una interacció mínima de només un rellotge central i un rellotge perifèric per mantenir el funcionament òptim de teixits com el múscul i la pell, i evitar el seu deteriorament i envelliment", indica Muñoz-Cánoves. En concret, la coordinació entre rellotges garanteix al 50% el desenvolupament de les funcions diàries de teixits com els músculs i la pell, incloent-hi processos vitals com la reparació d'ADN i el metabolisme. També demostra que els rellotges perifèrics són capaços de mantenir cicles de 24 hores i de gestionar aproximadament el 15% de les funcions que fan els músculs i la pell de forma rutinària en absència del rellotge central. Tot plegat són, segons els investigadors, unes troballes amb implicacions importants en el desenvolupament de teràpies contra l'envelliment muscular i la millora del rendiment físic en edats avançades.

La importància del rellotge perifèric

El segon estudi, publicat a Cell Stem Cell, demostra que el rellotge circadiari de la pell és clau en la coordinació de la fisiologia diària del teixit. Mitjançant la integració dels senyals del cervell i, en altres ocasions, modificant-les, es garanteix el correcte funcionament de la pell. Una troballa sorprenent és que, en absència del rellotge perifèric, el rellotge central manté el ritme circadiari de la pell, però opera contràriament al que és habitual (és a dir, en un horari oposat).

Per exemple, s'ha observat que la replicació de l'ADN, si només estigués controlada pel rellotge central, tindria lloc durant el dia, a l'hora en què la pell està exposada a la llum ultraviolada, però l'usual és que el cos faci la replicació un cop passades les hores de màxima exposició a llum ultraviolada. Si no existís el rellotge perifèric, doncs, s'incrementaria el risc d'acumular més mutacions. D'aquesta forma, es posa en evidència la importància del rellotge perifèric per adaptar els senyals del rellotge central a les necessitats específiques d'un teixit concret.