Adeu a la dieta estricta abans d'una colonoscòpia?

BarcelonaEn els dies previs a una colonoscòpia, una intervenció que ha demostrat ser útil per a la detecció primerenca de malalties com el càncer colorectal, una de les coses més feixugues és la dieta restrictiva que cal seguir abans de sotmetre's a la prova. Inicialment, calia seguir tres dies d'àpats baixos en fibra, però ara les guies clíniques indiquen que només cal fer bondat les 24 hores prèvies a la colonoscòpia. Sovint és incòmoda per al pacient i hi ha persones que fins i tot li tenen por i decideixen no fer-se-la, i alguns experts creuen que aquest dia de dieta estricta també és un dels "majors frens" a l'hora de fer-se la prova. Per revertir-ho, professionals de l'Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí han avaluat en un estudi l'eficàcia de la colonoscòpia en pacients que han seguit la seva dieta habitual i han demostrat que sense modificar els àpats s'aconsegueix la mateixa qualitat i eficiència.

"Hi ha hagut pacients que s'han afartat de kiwi i mongetes, que són dos aliments rics en fibra, i els resultats de la prova han sortit bé", explica el digestòleg i investigador principal de l'estudi Salvador Machlab. Els resultats, que ha publicat la revista Endoscopy International Open, obren la porta a un nou canvi de les guies clíniques, que de moment mantenen aquest dia de dieta estricta abans de la intervenció. Machlab ha concretat que els 582 pacients que han participat en la recerca formen part del programa de cribratge de càncer colorectal, dirigit a persones d'entre 50 i 69 anys, si bé el ministeri de Sanitat l'ha ampliat recentment fins als 74.

Les guies clíniques actuals estableixen que, després de la dieta restrictiva, els pacients han de prendre un preparat laxant per netejar el còlon i que el metge pugui observar bé l'interior de l'òrgan. Segons Machlab, prendre la solució sense seguir la restricció alimentària manté els bons resultats, amb una taxa d'èxit del 95%. Això vol dir que el risc que no es detectin lesions significatives per la presència de femta ha sigut molt baix. “La neteja és el factor més important per fer una colonoscòpia de qualitat, i amb la dieta lliure no s’han compromès els indicadors de qualitat o eficàcia de la prova”, insisteix.

L'investigador creu que aquestes conclusions són un bon punt de partida que pot desembocar en un canvi de les guies clíniques, però veu necessari validar els resultats amb nous estudis i fer-los més generalitzables. Machlab també creu que seria interessant incloure persones d'edats més joves que s'hagin de fer colonoscòpies amb regularitat per causes mèdiques i també pacients d'altres països amb dietes diferents de la mediterrània.

Descarregar els professionals

Segons l'autor de l'estudi, el seguiment de la dieta estricta té un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, sovint, els desmotiva a repetir la prova. En canvi, aixecant la restricció han detectat una millora de la tolerabilitat i de la satisfacció dels participants, que han pogut menjar el que han volgut. A més, assegura que eliminar els límits alimentaris també beneficia els professionals d'infermeria, perquè els descarrega de la tasca d'informar els pacients sobre què poden menjar i què no. La demanda creixent de colonoscòpies ha incrementat la càrrega assistencial de les unitats endoscòpiques i, si s'apostés per un canvi de protocol que eliminés la restricció dietètica, hi hauria "més flexibilitat" per fer les proves, afegeix Machlab.