Al novembre Catalunya va engegar el Programa d’Oncologia de Precisió, un model de diagnòstic molecular pioner a l’Estat, i ja ha fet 2.414 determinacions. Aquesta tècnica permet fer diagnòstics de tumors sòlids (pulmó, còlon, mama i ovari), de malalties hematològiques com leucèmies, limfomes o mielomes, així com de tumors pediàtrics i de predisposició hereditària, i determina les alteracions genètiques que defineixen la seva vulnerabilitat per a determinats tractaments. Per tant, tria el que millor funciona per a cada cas. Del total de mostres efectuades, 1.020 corresponen a tumors sòlids, 1.022 a càncers hereditaris, 318 a malalties hematològiques i 54 a tumors pediàtrics.
Els diagnòstics de càncer encara no es recuperen del cop del covid
L'OMS alerta que la detecció i el tractament han caigut entre un 5% i un 50% arreu del món
BarcelonaLa factura del covid s'arrossegarà anys en la detecció de malalties comunes pels problemes d'accés al sistema sanitari que s'encavalquen des de l'esclat de la pandèmia. El càncer no n'és una excepció: encara en els últims quatre mesos del 2021, s'estima que l'atenció oncològica (detecció i tractament) va caure entre un 5% i un 50% arreu del món. Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que els últims dos anys s'han diagnosticat menys tumors perquè tots els esforços sanitaris s'han concentrat en atendre els malalts de covid i, malgrat que l'any passat ja es van poder recuperar una part important d'altres patologies, l'efecte tsunami del virus ha causat interrupcions intermitents –cada onada ha obligat a limitar l'accés al sistema– que molt sovint han ajornat el diagnòstic de casos en estadis primerencs.
"La situació ha millorat des del primer trimestre de l'any passat, però l'efecte secundari d'aquest fre durarà anys. La manera en què la pandèmia retarda l'atenció al càncer i crea retards de serveis és una interacció mortal", afirma el director de l'OMS a Europa, Hans Kluge. Segons l'agència de les Nacions Unides, la detecció, el diagnòstic i el tractament del càncer han patit d'una manera sense precedents els últims dos anys. Per exemple, el diagnòstic de tumors invasius va baixar un 44% a Bèlgica; a Itàlia, els cribratges colorectals van disminuir un 46% entre el 2019 i el 2020, i a Espanya, el nombre de càncers diagnosticats el 2020 va ser un 34% inferior al previst.
A Catalunya, el departament de Salut assegura que l'any passat es va recuperar l’activitat en la detecció i el diagnòstic de nous casos de càncer si es té en compte que el covid encara era la malaltia majoritària. El 2021 es va tancar amb 32.967 nous casos de càncer, xifra que suposa un 2,6% menys que el 2019, abans de la pandèmia.
Amb tot, la previsió dels oncòlegs era que la xifra fos superior a la del 2019, perquè, a part de l’augment anual de la incidència de càncer, es preveia recuperar alguns casos ocults per la frenada del 2020. Aleshores, en el primer any de pandèmia, quan els centres sanitaris estaven tancats per a tot el que no fos covid o una urgència de vida o mort, es van diagnosticar un 12% menys de casos de càncer que el 2019 i la disminució va ser més accentuada durant els mesos de març i abril, coincidint amb el confinament total, en què el nombre de diagnòstics es va reduir un 37,9%, segons dades de Salut.
La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (Fecec) alerta que si no es prenen mesures urgents per redreçar la situació al sistema sanitari, la pròxima pandèmia serà la del càncer. Les entitats que en formen part asseguren que el coll d'ampolla es troba a l’atenció primària i que la saturació de les consultes encara provoca retards en els circuits de diagnòstic ràpid davant la sospita de tumor. "I aquestes demores en els diagnòstics suposen un pitjor pronòstic de cara al tractament i les possibilitats de curació de la malaltia", explica la presidenta de la Fecec, Maria Assumpció Vilà. En canvi, diuen, l’atenció oncològica als centres hospitalaris sembla funcionar sense demores en el tractament.
Els cribatges són clau
L'any passat, el diagnòstic de casos de càncer de còlon, recte i anus, majoritaris entre la població catalana, va ser de 4.757, un 5% menys que l’any 2019, mentre que en càncer de mama, el tumor més freqüent en dones, es van diagnosticar 4.960 casos, un 3,7% menys. En aquests dos casos s'ha fet un esforç molt gran per recuperar els programes de detecció, que van ser suspesos des de mitjans de març fins a finals de setembre del 2020.
En el cas del càncer de mama, es va convidar a participar-hi 273.832 dones, un 9,9% més que l’any 2019, i en el cas del càncer de còlon, es van enviar més d’un milió de cartes a la població masculina, un 21,2% més que l’any 2019. Segons Salut, així s'ha recuperat l'activitat habitual anual, però la Fecec diu que, tot i els esforços per normalitzar-ne el funcionament, a hores d’ara la pandèmia encara provoca afectacions en els programes de cribatge. "Existeix una relació directa entre el funcionament d'aquests programes i la futura incidència del càncer", adverteix la federació.
Pel que fa a l’atenció oncològica tant a hospitals com a consultes externes i hospitals de dia, es va recuperar l’activitat oncològica amb 66.583 primeres visites a hospitals i 411.000 visites a consultes externes. A més, es va registrar un augment superior al 500% de visites oncològiques no presencials.