Diagnosticar el càncer de mama fent una anàlisi de la llet materna

BarcelonaEn dones embarassades, després del part o durant la lactància, el càncer de mama és difícil de detectar amb ecografies convencionals per l'augment de la mida i densitat del teixit mamari, que pot camuflar els possibles nòduls al pit. A més, les dones en edat fèrtil no entren en els programes de cribatge poblacional (les crides es fan a partir dels 50 anys), cosa que encara en dificulta més la detecció primerenca. En conseqüència: són càncers més agressius. Ara un equip d'investigadores del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) proposa analitzar la llet materna per diagnosticar el tumor en fases precoces.

Així ho ha demostrat el cas de la Lola (nom fictici), que va ser diagnosticada d'un càncer de mama un any i mig després de tenir fills. Les investigadores van analitzar mostres de sang i llet materna de la pacient recollides vuit i onze mesos després del part i van constatar que, sis mesos abans del naixement del nadó, ja hi havia restes d'ADN tumoral. Per tant, el seu cas es podria haver diagnosticat mig any abans del que finalment es va fer.

Les biòpsies líquides de sang s'utilitzen en pacients amb càncer de mama metastàtic per a la detecció o seguiment d'algunes mutacions i ha demostrat eficàcia en la detecció d'altres càncers. Per exemple, en orina per al de bufeta o en saliva per al de cap i coll. Amb tot, és una estratègia amb poca sensibilitat encara com a eina per al diagnòstic precoç o en la predicció de recaigudes de càncer de mama. La llet materna s'erigeix ara en una eina útil per al diagnòstic precoç entre dones de menys de 45 anys per la proximitat d'aquest element al tumor.

La investigació, que es publica aquest dijous a la revista Cancer Discovery, va néixer de la preocupació d'una pacient que va ser diagnosticada de càncer de mama entre el segon i el tercer part i patia per si podia transmetre la malaltia a la seva criatura més petita durant la lactància. Tot i que se sap que el càncer de mama no es transmet per aquesta via, analitzar-ho permetria buscar marcadors tumorals. Així, l'estudi va permetre confirmar que la llet materna conté ADN tumoral circulant (ADNct), fragments derivats del tumor que es mouen lliurement pel torrent sanguini (no estan associats a les cèl·lules) i que són susceptibles de ser detectats amb una biòpsia líquida.

Ampliar l'estudi amb 5.000 dones

Fent seguiment de 15 pacients amb diagnòstic de càncer, les investigadores van aconseguir identificar fragments d'ADN tumoral en 13 a partir de la llet materna. Fent servir mostres de sang, en canvi, la mutació només es va detectar en una de les pacients. L'estudi ha estat liderat per la cap de la unitat de mama de l'Hospital Vall d'Hebron i del grup de càncer de mama del VHIO, Cristina Saura, i la cap del laboratori de genòmica del càncer del VHIO, Ana Vivancos.

A partir d'aquestes dades, les investigadores van dissenyar un panell de gens per detectar les mutacions més freqüents presents en dones amb càncer de mama diagnosticat abans dels 45 anys que, sobre el paper, ha d'ajudar a detectar 7 de cada 10 casos amb una especificitat del 100%. “De la mateixa manera que es fa la prova del taló a tots els nadons, es podria plantejar recollir una mostra de llet materna a totes les dones després del part per fer un screening de càncer de mama”, afegeix Saura. I com que es tracta d'una prova no invasiva, el VHIO iniciarà un estudi a gran escala per recollir mostres de llet materna de 5.000 dones sanes que s'hagin quedat embarassades amb 40 anys o més, o de qualsevol edat que siguin portadores de mutacions que augmenten el risc de càncer, com el BRCA1 o el BRCA2.

"Abans de portar aquesta tècnica a la pràctica, cal confirmar aquests resultats en un nombre més gran de pacients, però els resultats que avui es publiquen són esperançadors i ofereixen una potencial nova eina per al diagnòstic precoç de càncer de mama en una població especialment sensible de dones joves i mares", explica Saura. El projecte compta amb més de 300.000 euros de finançament aconseguits a través de beques competitives de la Fundació FERO, la Fundació La Caixa, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica i l'Associació Espanyola Contra el Càncer, entre altres.