Detecten 11 compostos químics de cremes corporals i cosmètics a la sang del cordó umbilical

BarcelonaEls filtres ultraviolats de les cremes solars o els parabens són compostos químics freqüents utilitzats en productes de cura personal i cosmètica. Es tracta de substàncies que han generat una preocupació creixent a mesura que s'han anat detectant en una varietat de mostres, l'eventual risc per a la salut humana i el medi ambient de les quals els científics han demanat que s'estudiïn. Una de les darreres troballes ha estat la detecció de fins a 11 compostos químics relacionats amb aquests productes en la sang del cordó umbilical, un fet que mai s'havia detectat abans i que demostra "la transferència d'aquests compostos entre la mare i el fetus a través de la barrera placentària", segons conclou un estudi de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC).

Entre els compostos detectats pels investigadors hi ha alguns filtres ultraviolats (UV) utilitzats en cremes solars i parabens d'ampli ús en cosmètica, tots dos "possibles causants" d'efectes adversos en les etapes inicials del desenvolupament fetal i infantil, segons l'estudi. “En un 17% de les mostres de cordó umbilical que vam analitzar, vam detectar benzofenona-3 [oxibenzona], el filtre UV més utilitzat a tot el món per a la protecció solar i que actualment està prohibit en alguns països”, explica la doctora Sílvia Díaz-Cruz, investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora principal de l’estudi. Aquest disruptor endocrí afecta la reproducció i també augmenta el risc de patir infertilitat i problemes durant la gestació i el part.

Un altre dels filtres UV detectats és l'avobenzona (s'ha trobat en un 15% de les mostres), i és el primer cop que es detecta en el cordó umbilical. En el seu cas, pot interferir en l'acció natural dels estrògens i afavorir el desenvolupament d'obesitat infantil. També es va trobar benzoferona-2, que ja s'havia detectat en estudis previs en placenta humana i llet materna.

El problema, derivat de l'estat incipient en què es troben les investigacions sobre aquests compostos, és que la regulació "no ha establert un valor límit per a l'exposició humana", reconeix Díaz-Cruz. Els investigadors aconsellen que les conclusions que aporta aquest nou treball de l'IDAEA-CSIC es prenguin com una "referència preliminar" per seguir estudiant amb poblacions (i mostres) més extenses com és aquesta transferència de compostos químics a través del cordó umbilical i poder fer un seguiment per conèixer quins efectes negatius pot tenir a llarg termini. Així, apunta l'autora del treball –fet en col·laboració amb l'Hospital de Sant Joan de Déu i el seu institut de recerca–, es podrà avançar cap a una regulació més adequada amb la preservació de la salut i del medi ambient.