Quins contaminants influeixen en la qualitat del semen?
Un estudi del CSIC identifica més de 2.000 compostos plàstics i químics en l'esperma de 10 homes sans de Tarragona
BarcelonaUn estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat més de 2.000 components nocius, entre els quals additius plàstics i químics usats en pneumàtics, embalatges i tèxtils, en l'esperma d'homes sans. En un comunicat, els investigadors asseguren que aquesta troballa pot donar pistes de les potencials causes darrere l'empitjorament de la qualitat del semen en les darreres dècades, el qual s'associa a un augment de la infertilitat masculina. La investigació, feta pel CSIC en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i publicada a la revista Environmental Science & Technology,s'ha fet a partir de les mostres de deu homes sans d'entre 18 i 40 anys.
Els investigadors han desenvolupat una tècnica sòlida per detectar els compostos químics de mostres complexes a partir de l'espectrometria de masses d'alta resolució, l'eina més potent que hi ha disponible per detectar contaminants. Amb aquesta estratègia, defensen en un comunicat, s'han pogut analitzar per primera vegada més de 2.000 compostos orgànics directament en l'esperma que són potencialment nocius per a la salut.
L'evidència suggereix que els hàbits de vida i la contaminació ambiental poden provocar una davallada de la qualitat del semen. "Hi ha molt pocs estudis que analitzin el semen directament; molts relacionen la contaminació ambiental amb la infertilitat a través de l'anàlisi de substàncies químiques en mostres corporals més fàcils d'obtenir, com orina o sang, però la seva relació amb la qualitat seminal és menys directa", explica l'autor principal de l'estudi, Pablo Gago-Ferrero.
També additius industrials
Els autors detallen que han identificat additius plàstics com els ftalats (que s'utilitzen per donar flexibilitat als plàstics) i químics com els bisfenols que es fan servir en la producció de pneumàtics, embalatges de menjar, plàstics reutilitzables o tèxtils. "Tant els ftalats com els bisfenols estan en el punt de mira de les agències de regulació com l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques pels seus efectes adversos en la reproducció masculina", declara la investigadora de la URV Montse Marquès. De fet, explica, aquesta agència va actualitzar recentment una nova ingesta diària tolerable de bisfenol A, una xifra aproximadament 20.000 vegades inferior a la recomanació anterior.
La investigació també ha reportat per primera vegada la presència de MBT, un additiu industrial que es fa servir en la fabricació de cautxús i pneumàtics, i tensioactius, àmpliament emprats en productes de cura personal. Els compostos perfluorats (PFA) formen una altra de les famílies químiques detectades en totes les mostres. Aquestes substàncies tenen un ampli ús en aplicacions industrials i de consum, i es troben en revestiments antitaques, pintures i vernissos, mobles, paelles, tèxtils, etc. a causa de la seva elevada resistència i estabilitat química. L'evidència científica actual vincula l'exposició contínua a aquestes substàncies amb diversos tipus de càncer, desordres immunològics i problemes metabòlics.
Els investigadors afegeixen que aquest nou mètode també pot ajudar a entendre com s'acumulen aquests compostos quan es produeix la formació d'espermatozous i asseguren que l'estudi evidencia la necessitat que les administracions regulin de manera més estricta la comercialització i els usos d'aquests compostos químics.