El desabastiment de medicaments a les farmàcies es cronifica

BarcelonaJa fa uns mesos que cada matí, quan obre la farmàcia, Àlex Beltran té una feina “extra” a fer; una nova rutina. Entra a la rebotiga i comprova metòdicament a l’ordinador quins medicaments té i quins li falten. Al costat hi té una llista feta a mà, que actualitza sovint, amb els medicaments que utilitzen els seus clients i que ara són més difícils de trobar: en comprova l’estoc i contacta amb els seus proveïdors per saber quants envasos en pot aconseguir i quant de temps trigaran a arribar-li. “De vegades jo demano cinc caixes i només me’n poden vendre dues; ara va així, per la crisi de subministraments”, explica.

Com ell, la resta de farmacèutics també han notat que el desabastiment en alguns medicaments –que afecta tot Europa– s’està allargant massa en el temps. “Estem així des de la tardor passada”, corrobora Beltran. Fonts del ministeri de Sanitat confirmen que actualment hi ha 650 fàrmacs “amb problemes de subministrament”, però matisen que només representen l’1,9% dels pràcticament 33.000 tipus de medicaments que es venen a Espanya.

El problema és que falten medicaments de tots els grups, i alguns de força comuns, sobretot fàrmacs per al tractament de problemes respiratoris, que afecten el sistema cardiovascular i també el sistema nerviós. També és notòria la falta de xarops pediàtrics com els d’amoxicil·lina i alguns tractaments per combatre la diabetis.

La causa d’aquest desabastiment, segons explica la mateixa Agència Espanyola de Medicaments, que és qui té competència sobre la qüestió, és “multifactorial”. D’una banda, hi ha els problemes geopolítics que han provocat un encariment dels preus i la falta de matèries primeres. “Hi ha alguns laboratoris que estan tenint problemes per trobar, per exemple, paper per fer els envasos i els prospectes”, explica el cap del Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris de la Generalitat, Salvador Cassany. “A més, hi ha un pic de demanda perquè ara hi ha moltes infeccions infantils, d’infants que durant la pandèmia no es van immunitzar i s'estan infectant ara”, afegeix la vicepresidenta del Col·legi de Farmacèutics, Núria Bosch.

També s’hi sumen altres problemes de fons o estructurals, com la inflació o la falta de capacitat de producció d’alguns laboratoris i també incidències puntuals a les mateixes fàbriques –avaries a les plantes– que alenteixen les entregues. “Sovint també depenem de laboratoris que fabriquen molt lluny, a l’altra punta del món, i reaccionar ràpidament, així, es fa més complicat”, argumenta Bosch.

No és la primera vegada que hi ha problemes en la distribució, però aquest cop sembla que s’estan cronificant. “A mi personalment em comença a preocupar perquè s’està allargant massa”, assegura la metge de família i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat. Tot i això, la doctora assegura que el debat encara no s’ha traslladat obertament al fòrum dels metges de primària. “La sensació a la consulta és que la manca de medicaments va a més, sobretot amb tractaments força bàsics”, continua, i assegura que cada setmana hi ha algun pacient que li demana un canvi de recepta “perquè no ho troben a cap farmàcia”. Des del Col·legi de Farmacèutics, Bosch també coincideix que la situació es podria allargar perquè les causes “són molt marcades”.

Missatge de tranquil·litat

Els farmacèutics i les autoritats sanitàries, però, s’esforcen a remarcar que la situació no és crítica “en cap cas”. “Nou de cada deu problemes d’aquest tipus es resolen a la mateixa farmàcia fent un canvi de medicament amb el mateix principi actiu”, resumeix Bosch. La Generalitat afegeix que els casos més extrems, que requereixen tornar al metge perquè canviï el tractament, són menys de l’1%. “En alguns casos els costa, però els farmacèutics acaben trobant el medicament. Actualment, podem afirmar que els pacients que necessiten tractament el poden tenir”, conclou Cassany.

Fins ara l’Agència Espanyola de Medicaments ha intentat pal·liar la situació amb canvis puntuals, com ara autoritzar els farmacèutics a vendre un altre producte amb el mateix principi actiu o fins i tot a partir algunes pastilles d’adults a la meitat per aconseguir la dosi que necessiten els nens. “Són procediments que els farmacèutics coneixem i dominem, però que els pacients no haurien de fer mai a casa sense consultar-ho perquè no totes les pastilles es poden tallar per la meitat”, adverteix Bosch.

El departament de Salut manté que la coordinació i la interlocució amb el ministeri i l’agència del medicament en aquesta qüestió és correcta i que tant les farmàcies com el mateix departament recullen i traslladen totes les incidències que detecten a Madrid perquè la informació sigui completament compartida. A Catalunya, a més, ja hi ha més de 1.100 farmàcies adherides al FarmaHelp, una aplicació que permet connectar els establiments de tot l’Estat i redirigir els clients per trobar els medicaments.