La denúncia d'una MIR que fa serveis mínims: "Per a això sí que som personal estructural"

BarcelonaOna Cano, metge interna resident (MIR) de segon any al Parc Taulí, ha hagut de fer serveis mínims per la vaga de metges que ha arrencat aquest dimecres a Catalunya per exigir millors condicions laborals. Dijous també els haurà de fer, com altres MIR com ella que van rotant pels serveis d'urgències i UCI d'aquest hospital de Sabadell. I això l'emprenya. No pel fet que hagi de treballar, sinó perquè, diu, la consideració professional que reben els MIR varia en funció de les necessitats del centre. "Ens fan servir com volen i per al que els interessa: ens diuen que som personal en formació per pagar-nos poc, però quan toca cobrir els torns d'una vaga, sobtadament som plantilla estructural i ens obliguen a fer-ho", denuncia. La situació no és generalitzada i no tots els MIR de Catalunya han estat cridats pels CAP o els hospitals on treballen per fer serveis mínims. Alguns centres, com el Taulí, els inclouen perquè s'emparen en una sentència del Tribunal Suprem que fixa que el contracte laboral del MIR preval sobre l'objectiu formatiu d'aquest; altres s'acullen a l'acord de sortida de vaga del 2018 i a sentències prèvies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que els exclouen perquè la Generalitat no justificava per què són personal necessari per al funcionament normal dels serveis si no són personal estructural.

"La gran majoria de centres catalans han reconegut que els MIR no estem inclosos en el decret de serveis mínims, però n'hi ha uns pocs que sí. Com el meu", exposa Cano. Llavors, és possible que un MIR hagi de cobrir els serveis mínims d'una vaga? Segons el Tribunal Suprem, sí. El desembre del 2021, l'alt tribunal va avalar la inclusió dels metges interns residents (MIR) en els decrets de serveis mínims en considerar-los assalariats, malgrat que el seu contracte és mixt (laboral i formatiu). Segons el Suprem, el contracte laboral que manté un MIR amb el centre on fa l'especialització preval sobre la part formativa quan està en joc la prestació d'uns serveis imprescindibles, en cas de vaga, com és l'assistència sanitària. La resolució desestimava així un recurs de cassació interposat pel Sindicat Mèdic de Navarra contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que declarava que el govern navarrès no havia vulnerat el dret a la vaga dels MIR en fer-los fer serveis mínims i que excloure'ls causava "múltiples problemes organitzatius", ja que són personal integrat a l'activitat assistencial malgrat que han de ser supervisats i tutelats. 

Com a criteri general, tenint en compte que el Suprem crea doctrina, els MIR estan inclosos en el decret de serveis mínims i, per tant, poden ser cridats a fer-los, com la resta de la plantilla mèdica. Metges de Catalunya, però, ha impugnat l'ordre del departament de Treball per a la vaga sanitària del 25 i 26 de gener perquè enlloc no s'especifica que aquest personal en formació ha de fer serveis mínims. Segons el sindicat, el TSJC els ha donat la raó en altres ocasions. "A l'acord de sortida de la vaga del 2018 i en fins a tres sentències es va dir que els MIR no són personal estructural i, per tant, no són essencials. S'hauria de justificar i especificar molt bé per què ara són un personal imprescindible i se'ls pot fer fer serveis mínims", interpreten fonts del sindicat.

Fonts del departament de Treball expliquen a l'ARA que la no inclusió específica dels MIR en el decret de serveis mínims no significa que directament quedin exclosos dels serveis mínims perquè en cap cas es fan especificitats per perfil o categoria. "Tots els metges estan convocats a la vaga de metges: els MIR són metges, són assalariats i treballen en centres sanitaris, que són serveis essencials. Tal com avala el Suprem, els MIR entren dins la roda dels serveis mínims", afirmen. 

Després que el sindicat hagi impugnat el decret, les mateixes fonts governamentals assenyalen que haurà de ser un jutge qui decideixi quina de les parts té raó. Teòricament, s'aplicaria la doctrina del Suprem (els MIR són assalariats i han de fer serveis mínims), però la independència judicial podria fer que es decidís el contrari, com ha passat en ocasions anteriors.