La demanda d'ajuda per deixar les drogues torna a créixer després de la pandèmia

BarcelonaEl consum de cocaïna ha repuntat, i l'alcohol, el tabac i el cànnabis es mantenen com les drogues més normalitzades: causen el 60% de les urgències hospitalàries relacionades amb els estupefaents i són especialment problemàtiques en persones joves. En canvi, l'ús de l'heroïna continua a la baixa. Després d'un any amb informació escassa sobre les addiccions a Catalunya a causa de l'impacte del covid en el comportament de la població i en l'accés als serveis sanitaris, que van suposar un fre per als tractaments de les toxicomanies, les dades del 2021 evidencien que la demanda d'ajuda per sortir d'una drogodependència va revifant progressivament i ja s'acosta als valors prepandèmics: l'any passat es van registrar 13.423 peticions a la seixantena de centres d'atenció i seguiment (CAS) habilitats al país, un 18% més que el 2020 i una xifra molt similar però encara inferior a la del 2019 (14.528). Segons el subdirector general de drogodependències del departament de Salut, Joan Colom, el principal dubte és si la davallada es mantindrà o si, en canvi, es tornarà a capgirar la tendència perquè la reducció només estava associada a la menor sociabilització derivada del confinament.

Aquestes són les principals conclusions de l'informe de l'Observatori Català de Drogues per al 2021 de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, una eina que monitoritza el consum i l'impacte sanitari i socioeconòmic de les toxicomanies des del 1990. En concret, es vigila de prop el comportament de la gent cap a l’alcohol, la cocaïna, el cànnabis, l’heroïna, els fàrmacs amb potencial d’abús, com els hipnosedants i els opioides, i les addiccions a pantalles o ludopaties, per exemple. Amb aquests resultats, s'estimen tendències de consum.

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha destacat la "recuperació de l’activitat assistencial dels centres especialitzats en el tractament de les addiccions a Catalunya" i ha subratllat la necessitat de treballar els determinants socials com la precarietat laboral o la pobresa, ja que un 16% de les persones que demanen ajuda especialitzada tenen uns ingressos econòmics molt baixos. "La prevalença de drogodependències és tres vegades més alta en rendes baixes que en altes, i és important treballar en això no des de l'estigmatització sinó a l'inrevés, entendre que aquestes persones amb menys ingressos necessiten més ajudes", ha explicat. Entre el 30% i el 50% dels usuaris d'aquests tractaments tenen nivells educatius baixos i cinc vegades més atur que la població general. L'heroïna és la droga amb més biaix socioeconòmic: el 17% no tenen un allotjament estable, el 12% estan a la presó, el 51% tenen nivells educatius baixos i només un 15% treballen.

L'alcohol, el "focus important"

L'alcohol és la droga que motiva més sol·licituds de tractament des dels anys noranta (representa el 44% de tots els tractaments iniciats el 2021), seguit de la cocaïna (24%), el consum de la qual ha augmentat els últims anys, fins i tot a les narcosales supervisades. A més, és la segona droga més decomissada a Catalunya per la policia, cosa que indica una alta disponibilitat en el mercat. El cànnabis, la droga més consumida entre els joves (el 17% dels estudiants de secundària d’entre 14 i 18 anys de Catalunya afirmen haver-ne fumat en l'últim mes), suposa el 14% dels tractaments. En canvi, el nombre de peticions de tractament per addicció a l'heroïna segueix disminuint per quart any consecutiu i suposa el 9% del total d’inicis de tractament. El tabac, amb un 3%, és minoritari en aquesta xarxa però no perquè hi hagi pocs fumadors, sinó perquè la immensa majoria demanen ajuda als centres d'atenció primària (CAP). No obstant això, cal tenir en compte que més de la meitat de les persones que sol·liciten començar un tractament consumeixen més d'una droga.

Colom ha admès que l'alcohol és el "focus important" de preocupació tant entre adults com entre els joves, sobretot perquè està normalitzat i es reprodueixen patrons de pares a fills. La majoria d'usuaris de CAS tenen més de 40 anys, si bé acostumen a portar dues dècades bevent, i sobretot són homes (74%). Ara bé, un de cada cinc menors d'edat admet que s'ha emborratxat en l'últim mes i, a diferència dels adults, les noies consumeixen més que els nois en edats inicials, entre els 14 i els 16 anys. De fet, més de la meitat de les urgències hospitalàries motivades per drogues són per alcohol (54%) i, d'aquestes, el 7% corresponen a menors d'edat. El 14% restant són per ús abusiu d'hipnosedants i l'11% per la cocaïna.