D'uns 40 anys i amb tuberculosi: l'ADN revela com era un dels sepultats a Pompeia

BarcelonaS'hi refereixen com l'individu A. Era un home d'uns 35 o 40 anys, que feia 1,64 centímetres d'alçada i a qui la mort va enxampar al menjador de casa seva durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 aC. La seva salut no era gaire bona: segurament tenia tuberculosi vertebral, que és una infecció greu als ossos que acaba deformant la columna. Fins ara, de l'individu A només se sabia que era un dels milers de ciutadans que van morir instantàniament pel núvol de cendra volcànica a alta temperatura provinent del volcà i van quedar sepultats a la ciutat portuària de Pompeia, un dels jaciments arqueològics més importants del món. La seqüenciació d'ADN antic l'ha rescatat. Les seves restes es van trobar a la Casa del Fabbro (Casa de l'Artesà), enterrades i protegides pels materials piroclàstics, i el seu perfil genètic és el primer genoma que s'obté d'un pompeià mort durant l'erupció del Vesuvi. Els resultats de l'estudi s'han publicat aquest dijous a la revista Nature.

Un equip d'antropòlegs de les universitats de Copenhaguen i de Salento (Itàlia), dirigits per l'expert en recuperació d'ADN antic Gabriele Scorrano, han fet anàlisis bioarqueològiques i paleogeòmiques de dues restes humanes pompeianes. Una d'elles correspon a una dona d'uns 50 anys i que feia 1,53 centímetres d'alçada, però les mostres aconseguides no tenen prou qualitat per obtenir-ne gaire més informació. En canvi, a través de l'ADN i la forma, l'estructura i la longitud de l'esquelet de l'individu A (l'home) s'han pogut estimar les característiques biològiques (sexe, edat i alçada) i patològiques. Per exemple, els investigadors van detectar a la quarta vèrtebra lumbar ADN de Mycobacterium tuberculosis, l'agent infecciós que es transmet per la sang i causa la tuberculosi vertebral, una malaltia que ja era endèmica a l'època imperial romana.

Abans d'aquest estudi, només s'havien seqüenciat petits trams d'ADN mitocondrial de restes humanes i animals de Pompeia. Entre altres motius, perquè l'exposició a altes temperatures va destruir la matriu òssia i va disminuir la qualitat i la quantitat d'ADN recuperable en molts dels casos. Ara, amb les noves metodologies disponibles basades en la seqüenciació de dents i ossos petrosos, la quantitat de dades que es poden obtenir ha augmentat notablement.

La prova que és possible recuperar ADN antic de Pompeia i obtenir més informació sobre la història genètica i la vida d'aquesta població és l'individu A. "Amb el suport de l'enorme quantitat d'informació arqueològica que s'ha recopilat durant el segle passat de la ciutat, les seves anàlisis paleogenètiques ens ajudaran a reconstruir l'estil de vida d'aquesta fascinant població de l'Imperi Romà", afirmen els investigadors.

La mort al menjador de casa

La troballa també ofereix una visió general de la diversitat genètica durant l'Imperi Romà. La comparació de l'ADN amb el de 1.030 individus antics i 471 de moderns de l'Euràsia occidental va suggerir que la genètica de l'individu A compartia moltes similituds amb els italians centrals moderns i altres individus que van viure a Itàlia durant l'època imperial romana. Tanmateix, les anàlisis també van identificar grups de gens que es troben habitualment a l'illa de Sardenya. És a dir, l'individu pompeià A és genèticament proper als pobles mediterranis existents, sobretot els italians centrals i els sards.

"Això suggereix que durant aquest temps hi pot haver hagut nivells elevats de diversitat genètica a la península Itàlica", plantegen els investigadors. Ara bé, saber si aquesta persona pertanyia a la població local de Pompeia o formava part del 5% dels migrants interns que caracteritzaven la població imperial d'Itàlia és difícil de desxifrar. "Però molt probablement no forma part de les grans migracions externes relacionades amb la pràctica de l'esclavitud", s'aventuren els investigadors.

L'estudi també assenyala que, per la posició i l'orientació dels esquelets, la mort d'aquestes dues persones va ser instantània i, com va passar amb més de la meitat dels individus trobats a Pompeia, es va produir a l'interior de casa. Això, diuen els investigadors, indica un desconeixement col·lectiu de la possibilitat d'una erupció volcànica o una minimització del risc perquè els tremolors eren relativament comuns a la regió.

Els dos esquelets estaven en un racó del que se suposa que era el menjador de casa seva i tenien els cossos al costat de les restes d'un triclinium, una mena de sofà habitual a les construccions romanes que s'utilitzava per als àpats. L'individu A estava reclinat cap al costat esquerre i tenia les extremitats flexionades, amb el braç i la cama esquerres a terra i les extremitats dretes al triclini. L'individu B (la dona de la qual no s'ha obtingut gaire informació) tenia els braços col·locats davant el cap i les cames flexionades al costat dret, amb l'esquena recolzada contra el triclini.