Curen un home de la cefalea del suïcidi, el mal de cap més insuportable

BarcelonaEl dolor infernal començava a les dues de la matinada. Tornava a les nou del matí i a les dotze del migdia, i es repetia a les quatre i a les sis de la tarda. Així cada dia, a les mateixes hores. Sense excepcions. Sense descans. L'Alejandro no dormia i pràcticament no sortia de casa. No sabia què fer, més enllà de resignar-se al turment. Patia cefalea en agrupaments, un dels tipus de mal de cap més intensos i insuportables que hi ha. Popularment se la coneix com a cefalea del suïcidi perquè porta al límit els que la pateixen. Apareixen de la nit al dia i el dolor és tan agressiu que hi ha afectats que, presos de la desesperació, poden arribar a fer-se mal per intentar aturar-lo. Res no ho frena. Tampoc els tractaments que s'indiquen per controlar el dolor agut. Però des de fa tres mesos l'Alejandro ja no pateix cap crisi. L'Hospital Clínic ha aconseguit curar-li aquesta malaltia, infreqüent però molt invalidant, amb la implantació de dos elèctrodes que li modulen l'activitat cerebral a l'hipotàlem. Tot i que la neuroestimulació no evita que es desencadenin els episodis, és capaç d'avortar els símptomes i permetre que l'afectat faci una vida completament normal.

El cas de l'Alejandro era extrem. Ha passat la meitat de la seva vida sobrevivint al dolor. Tenia 27 anys quan va esclatar la primera crisi. Ara en té 59. Però el diagnòstic no el va rebre fins als 40 anys. "Era un mal insuportable, com si m'estiguessin arrencant l'ull esquerre o m'hi clavessin un punyal", descriu cobrint-se amb la mà el costat esquerre de la cara. El dolor hipotecava la seva vida completament. El 2019 va haver de deixar la feina en una mútua d'accidents laborals i es passava els dies tancat a casa, minimitzant les seves relacions socials, per por a patir un episodi al carrer. "No volia sortir amb una bossa plena d'injeccions o l'ampolla d'oxigen de 60 quilos", explica. Mentre que en les migranyes la persona necessita aïllar-se a les fosques i sense cap mena d'estímul per recuperar-se, en aquests casos els pacients es mostren molt agitats i inquiets. Tant, que poden arribar a autolesionar-se. Malgrat que van començar cíclicament, perquè es desencadenaven durant unes setmanes i després li donaven certa treva d'entre sis o vuit mesos, feia cinc anys que l'Alejandro patia aquestes cefalees de forma crònica. Dia sí dia també. "Viure era un suplici; dormir, impossible. El patiment no s'acabava mai", apunta.

Com l'Alejandro, el 10% dels pacients no responen als tractaments convencionals. Per als episodis aguts es dona oxigen i injeccions de triptans (sumatriptan), que s'indiquen sovint contra la migranya i bloquegen l'agressivitat de l'atac. "El pacient l'utilitza tantes vegades com episodis té al dia", explica el neuròleg Víctor Obach. El tractament preventiu és un hipertensiu, el verapamil, que disminueix el nombre d'atacs i en redueix la durada. També es pot donar cortisona, pastilles de liti i antiepilèptics, i en casos refractaris fer cirurgies amb radiofreqüència. Però són eines per conviure amb el dolor, no per esborrar-lo. En canvi, l'estimulació cerebral profunda s'erigeix en una alternativa, si bé encara està en estudi i s'ha fet servir en pocs casos arreu del món. "T'hi trobes en una situació complexa: o ja no pots oferir res més als pacients o els ofereixes aquesta neuroestimulació", afegeix Obach.

Un sistema intel·ligent

El Clínic va tractar l'Alejandro al gener amb estimulació cerebral profunda com a tractament compassiu i, com a tal, l'equip de neurocirurgians va haver de superar un comitè ètic. "Estava en una situació límit i, malgrat que em generava molts dubtes, hi vaig confiar. La desesperació m'hi va empènyer", admet l'Alejandro. El Clínic és el centre de referència a Catalunya en estimulació cerebral profunda per a malalties com el Parkinson i els trastorns del moviment i l'epilèpsia, així com per al dolor facial molt intens i l'angina de pit. I per això l'equip que lidera el neurocirurgià Pedro Roldán es va plantejar utilitzar-lo també per a aquestes cefalees insuportables. Els resultats fins ara són un èxit. "Sempre parlem de grups de pacients i no de grans sèries. Però en el 80% dels casos s'han deslliurat de la malaltia o la tenen molt controlada en cinc anys", explica.

Fins ara es desconeixien les dianes on implantar concretament els elèctrodes perquè tinguessin l'efecte desitjat, però ara existeixen tècniques d'imatge molt innovadores. Com que els atacs ressalten en la ressonància a l'àrea hipotalàmica, és en aquest punt on els neurocirurgians els col·loquen. "Hem de vigilar que l'elèctrode no es desviï ni un sol mil·límetre de la diana. Si passa, és com si volguessis anar a València i acabessis a Albacete. La precisió és fonamental", explica Roldán. Per això l'equip utilitza un escàner intraoperatori per comprovar la posició exacta de l'elèctrode. "Amb aquesta tècnica el pacient no pateix, està molt més controlat, la cirurgia és molt més ràpida i es minimitzen els riscos, com ara hemorràgies, ja que hi ha menys passos a través del cervell", resumeix el neurocirurgià.

El Clínic ha fet un pas més i ha incorporat, per primera vegada, un sistema intel·ligent als elèctrodes que recull l'activitat cerebral i ha de preveure els episodis, així com adequar de manera personalitzada l'estimulació, sense necessitat d'enviar els impulsos de forma continuada. Així, es disminueixen els possibles efectes secundaris sobre el cervell i les seves connexions i s'allarga la vida de la pila del generador implantat. "Aquesta bateria permet veure com es comporta el cervell quan el pacient té l'atac, quan pren medicació, quan és al pic de dolor i quan acaba la crisi. Recopilem tota la informació per poder dir-li al cervell que no descarregui tota l'estona, sinó només quan calgui", afegeix Roldán. Per això els neuròlegs no van activar els elèctrodes immediatament després d'implantar-los. "Esperem una o dues setmanes perquè la cirurgia pot produir una inflamació en el teixit que generi unes condicions irreals i volem que el cervell estigui en la seva condició real per poder comprovar-ne l'eficàcia", argumenta el neurocirurgià.

Més freqüent en homes

Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la cefalea en agrupaments afecta unes 47.000 persones, és més freqüent en homes que en dones i apareix entre els 20 i els 50 anys. Es tracta d'una disfunció neurològica en què el component hereditari només es pot acreditar en el 10% dels casos, a diferència de la migranya, en què tenir parents directes que la pateixen és un dels criteris bàsics del diagnòstic. No és prevenible: només es pot diagnosticar i tractar. I l'origen encara es desconeix, si bé se sap que l'atac afecta l'hipotàlem. Tot comença quan la persona arriba a consulta dient: "Tinc migranya". "De tipus de mal de cap n’hi ha 150 o més i per saber quin afecta el pacient necessites parlar amb ell. No calen proves específiques, només una entrevista. Vint minuts, en què l’afectat et descriu com és el dolor", resumeix Obach.

Durant dècades l'Alejandro no va saber què li passava. Quan patia les crisis, intentava posar-se gel al cap, relaxar-se i aguantar el tipus. "Anava a urgències, em visitava i cada especialista em deia una cosa diferent. Que si era sinusitis, que m'havien d'operar, que podien ser migranyes, però les pastilles que em donaven no funcionaven. Mai ningú ho veia clar perquè el dolor era intermitent", diu. Aquesta és la trampa d'aquesta malaltia: dura un mes o unes setmanes i després remet uns mesos. Però sempre acaba reapareixent. El punt d'inflexió en aquest periple va ser ara fa cinc anys, quan va visitar-se amb una metge d'urgències que el va derivar al Clínic.

Passats tres mesos des de l’operació, l'Alejandro ja no pateix cap episodi de cefalàlgia o en té algun d'esporàdic i poc intens que no requereix medicació. "Dos dies després que m'activessin la neuroestimulació vaig deixar de tenir símptomes i atacs", explica. Somriu, una reacció que feia molt temps que havia oblidat. Torna a sortir de casa, a veure els amics, a sopar fora amb la parella i a conduir la moto que feia anys que tenia arraconada al pàrquing. "Aquesta operació m'ha canviat la vida", assegura.