Crida als joves de 17 a 20 anys a vacunar-se contra la meningitis

BarcelonaLa pandèmia va suposar un fre per a l'activitat sanitària, que es va focalitzar en atendre la malaltia que causava el covid, i va impedir, entre moltes altres accions preventives, la vacunació contra la meningitis, que se sol inocular als centres escolars a sisè de primària i als centres d'atenció primària (CAP) a segon d'ESO. Ara que el virus no causa estralls en el sistema sanitari, el departament de Salut ha fet una crida als joves nascuts entre el 2002 i el 2005, que en l'actualitat tenen entre 17 i 20 anys, a vacunar-se contra el bacteri meningococ si no ho han pogut fer abans pel monopoli del coronavirus. A través del Consorci d'Educació de Barcelona, l'autoritat sanitària ha demanat als instituts que donin a conèixer entre aquests alumnes la necessitat que acudeixin al CAP per rebre la dosi antimeningocòccica.

Encara que la xifra de casos detectada és baixa, des del 2014 hi ha hagut un augment d'afectats per la malaltia meningocòccica causada pels serogrups C, W i I. Per això, el 2020 es va introduir un canvi al calendari i la vacuna que cobreix contra el meningococ C als 12 anys va ser substituïda per una altra que protegeix contra 4 serogrups de meningococ (A, C, W i I). A més, es va incloure una dosi addicional en adolescents d'entre 13 i 18 anys.

Amb aquesta actualització del calendari, la nova vacuna antimeningocòccica tetravalent (amb 4 serogrups) s'ha anat injectant en centres escolars als joves de sisè de primària (11-12 anys) i segon d'ESO (13-14 anys). "En aquests moments s'està tractant de repescar els nascuts entre el 2002 i el 2005, que han d'immunitzar-se al CAP", indiquen fonts del departament.

La malaltia meningocòccica és una malaltia infecciosa greu causada per un bacteri anomenat meningococ. Se'n produeixen casos durant tot l'any, però de manera més freqüent durant els mesos d'hivern i primavera. El bacteri pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir cap tipus de símptoma, perquè desenvolupen una protecció natural al cap d'uns dies, però poden transmetre-ho a una persona i fer-la emmalaltir, en alguns casos de manera greu, amb seqüeles que poden quedar per a tota la vida.

Els símptomes són aparició sobtada de febre, nàusees i vòmits, cefalea intensa, alteració de l'estat mental, rigidesa de clatell i aversió a la llum per molèstia (fotofòbia), amb la possibilitat d'evolucionar ràpidament a un xoc sèptic (caiguda de la pressió arterial i dany orgànic), sobretot en la població infantil i en grups vulnerables.